Com a principiant en aquestes tasques de l’escriptura partidista, vaig aprenent dia a dia amb la lectura dels articles dels qui em porten avantatge. La meva humil intenció és que aquesta col·laboració, que ara s’inicia, esdevingui un aparador de les seves ensenyances. Fa un parell de setmanes vaig poder gaudir d’una estupenda classe magistral a càrrec del meu company de diari, Anton Monner. Els recomano la lectura del seu article «Parlar en català a les consultes mèdiques», perquè també puguin gaudir de la seva experiència.
Si hom fa cas al titular, podria treure la conclusió que la columna parlarà sobre la manca de personal sanitari que atén en català. I d’aquest fet s’hi podria derivar que possiblement l’objectiu del company és denunciar-ho, perquè els lectors prenguin consciència del problema i es mobilitzin en la petició de solucions. Naturalment, com ens van ensenyar a la facultat, un periodista per arribar a aquesta conclusió ha de fer una investigació prèvia per obtenir dades fidedignes que ajudin a confirmar o desmentir la teoria que ha aventurat.
Per això, el primer és esbrinar si les dades que ofereix Monner en el seu article es corresponen amb la realitat. Denuncia el mestre Monner, que un dels principals motius de la manca de metges catalans és que als nadius se’ls exigeix una nota de tall més alta que als forans per estudiar a les facultats de Catalunya. Però resulta que això és fals, a les facultats de medicina catalanes i de la resta de l’estat, hagi nascut l’estudiant a Vic o a Kuala Lumpur se li exigeix la mateixa nota de tall. Una cosa ben diferent, és que les notes dels estudiants catalans estan per sota de la mitjana de les d’altres comunitats i això fa que tinguin menys possibilitats d’obtenir una plaça aquí i a qualsevol facultat de l’estat. Segons les dades de la Generalitat, per al curs 2024-2025, gairebé el 60% dels estudiants de medicina eren catalans, un 36% de la resta de l’estat i un 4% estrangers.
Continuant amb les dades, Monner assegura al seu article que les notes de tall de les facultats de medicina són més altes a Catalunya que a la resta de l’estat. Aquest fet seria igual si fos cert, perquè les notes de tall s’estableixen en funció de les places disponibles i si no s’omplen es baixen les exigències. Però és que de nou el mestre fa ús de la seva experiència per fer-nos un truc de prestidigitador amb la intenció de desviar la nostra atenció. Perquè resulta que no hi ha cap facultat catalana de medicina entre les deu espanyoles amb la nota de tall més alta. I sobre la mancança d’estudiants de medicina a la nostra comunitat, fet que també denuncia, Catalunya ocupa el segon lloc d’Espanya en el nombre total, a molt poca distància de Madrid.
Llavors, si les dades són falses, és lògic deduir que l’objectiu de l’article no és denunciar que la manca d’estudiants de medicina catalans sigui la raó per la qual molts dels nostres metges ens atenen en castellà. Sense dubte, les raons han de ser unes altres. Ergo, quin era l’objectiu del veterà mestre intentant fer-nos creure tal cosa? Aquí us deixo que sigui cadascú qui tregui les seves pròpies conclusions. Només em queda agrair a Monner la seva lliçó de malabarisme periodístic. Prometo prendre nota de les seves lliçons i a veure si aconsegueixo que el pròxim article estigui a l’altura de les seves ensenyances.
*JOSÉ ANTONIO PAREJA, periodista
Fes el teu comentari