1/ Una dada rellevant, enmig de la controvèrsia sobre com són protegides les dones amenaçades. Els feminicidis estan lluny de ser actes dels que abans s’anomenaven “crims passionals”, en el sentit de fer-se a cop calent. Un 60% són planejats. Això no obliga a planificar millor la protecció de les possibles víctimes i, en concret, a avançar-se als agressors?
2/ Per descomptat, no poden fallar ni els dispositius, ni els procediments. Aquí no ens podem permetre cap persona morta, per molt que el percentatge sigui minúscul, d’aquells de diversos zeros darrere de la coma abans no apareix un 1.
3/ Ep, perfecte no hi ha res en aquesta vida. El marge d’error existeix i és inevitable. Però és que el problema del qual estem parlant avisat estava des del primer moment. I ja en feia mesos.
4/ Cada fira de llibres en català llança el mateix missatge esperançat. Cada vegada se n’editen més. I és cert, hi hagi la crisi que hi hagi. Una altra cosa és quants exemplars es venen de cada títol. Aquí, tothom fa mala cara, sobretot els escriptors.
5/ La contractació d’hipoteques es dispara i assoleix els millors nivells des de 2010. No hi ha secrets: el fenomen és paral·lel a la creixent compra-venda d’habitatges. Aquest estiu passat, l’import mitjà era de 163.307 euros i l’interès, el 2,99%. On més se’n contracten enguany és a Andalusia.
6/ Aena descarta cedir o compartir la gestió dels aeroports catalans. Bé, catalans o de qualsevol altre territori. La companyia semipública ho ha fet saber a demanda del seu tercer màxim accionista, que no està per a la feina.
7/ Parlant d’aeroports… Al de Barcelona continua creixent el nombre de vols intercontinentals i ja en són 58. I sense cap ampliació ni jocs de mans entre pistes curtes i pistes llargues.
8/ Ho tornem a dir. Cal estudiar que no sigui més barat aïllar acústicament els habitatges de l’entorn, ja que aquest és el problema de fons. Com fan arreu d’Europa, per cert. I la “pluja de milions”, dedicar-la a Rodalies o a habitatge públic.
9/ Els aliments han pujat un 33% de preu des de la Covid cap a aquí. Ho diu el Banc Central Europeu. Per tant, si teniu la impressió que us costa arribar a final de mes, tot i la millora de les condicions laborals, tant de salari com d’estabilitat, no aneu pas desencaminats.
10/ Un comiat laboral és una forma de dol. Els mateixos experts que ho sostenen diuen també que no és com la pèrdua d’un ésser estimat. Però introdueixen la idea que un treballador acomiadat no acostuma a rebre ni el suport ni la comprensió necessaris del seu entorn.
11/ I recomanen no pronunciar fases com: “Si t’han acomiadat, és que alguna cosa hauràs fet malament”. I afegeixen que no s’ha de fer sentir culpables les persones acomiadades, perquè en la majoria de casos es deu a altres motius.
Fes el teu comentari