‘Les meves 20 imprescindibles cançons de Sabina’, per Lídia Saura

Aquí estic davant l’ordinador posant i esborrant cançons, perquè triar 20 cançons entre les més de 300 que té el cantautor ubetenc Joaquín Sabina és molt complicat. No tant perquè consideri que moltes de les cançons són magnífiques, sinó perquè aquestes, cadascuna d’elles, significa alguna cosa per a mi.

Vaig conèixer a Sabina l’any 1992 amb ‘Y nos dieron las diez’, però no fou amb la que em va captivar; això passarà uns anys més tard, al 1999, amb ’19 días y 500 noches’, el disc revolució. Abans d’aquest, Sabina, era un cantautor íntim, descarat, canalla, com a mi m’agrada dir-li, però amb el llançament de ’19 días…’ va aconseguir un èxit que mai abans havia obtingut, i potser part de l’èxit també va ser gràcies a que fou el primer disc que va gravar sense manipular la seva veu a l’estudi, era el Sabina més autèntic.

A partir d’aquí vaig indagar sobre la seva obra i vaig descobrir no solament un cantant, sinó també un gran poeta, la part que més m’agrada d’ell. I és que d’alguna cosa li havien de servir els estudis de filologia que va fer.

Per escollir les 10 imprescindibles de Sabina he hagut de fer un repàs a la meva vida i pensar en aquells moments en que una cançó del Flaco ha entrat tant a dins meu que al escoltar-la el cor se m’ha trencat en mil pedaços o ha començat a bategar tan fort que m’ha fet néixer un somriure o un sospir, o ha fet que plori fins no poder més. I és que aquesta és la màgia de Sabina, contar històries que se’t queden gravades a dins, i que un cop dins ja no poden sortir.

Aquí teniu el meu Top10 de les imprescindibles millors cançons de Sabina:

-Princesa (1985) 

-Pongamos que hablo de Madrid (1985)

-Y nos dieron las diez (1992)

-Por el bulevar de los sueños rotos (1994)

-Tan joven y tan viejo (1996)

-Y sin embargo (1996)

-Contigo (1996)

-19 días y 500 noches (1999)

-Peces de Ciudad (2002)

-Lágrimas de mármol (2017)

Cançons que van des de la venjança per un amor no correspost, històries que parlen d’amor de tota mena: amor pur, amor prohibit, amor passional, amors eterns que duren una curta nit o un curt hivern, cants a les ciutats, els països i a persones com Chavela Vargas que han marcat la seva vida, odes a la vida, al Carpe Diem, històries viscudes per ell mateix, cançons a la desesperació, a saber què fer quan estàs perduda i a somriure i dir aquí estic jo quan escoltes en la lletra de ‘Lágrimas de mármol’: “Superviviente sí, maldita sea”. 

Qui de vosaltres no s’ha considerat un supervivent algun cop en aquest món? Qui no s’ha  identificat algun cop quan algú li diu: “Lo que yo quiero muchacha de ojos tristes es que mueras por mí” o “Ahora es demasiado tarde princesa, búscate otro perro que te ladre princesa”. 

Sabina en té per tothom i per a tots els gustos, però a Sabina o l’adores o l’odies, no hi ha un punt mig. El cantautor té joies desconegudes  que normalment no se senten als concerts, però que descriuen històries ben profundes i gaudeixen de ritmes diversos, des de raps, passant per blues, rumbes o el seu millor rock. Aquí estan les meves Top10 desconegudes imprescindibles cançons de Sabina:

-Tratado de impaciència n11 (1978)

-Caballo de cartón (1981)

-Juana la Loca (1984)

-Eh Sabina (1984)

-Una de romanos (1988)

-Esta boca es mía (1994)

-El rocanroll de los idiotas (1996)

-La canción más hermosa del mundo (2002)

-Embustera (2009)

-Leningrado (2017)

Vull explicar una anècdota de ‘Tratado de impaciència n11’ , cançó que s’inclou al seu primer disc d’estudi. Sabina sempre conta que es la única cançó que encara avui pot cantar sense que li faci vergonya i que si per ell fos compraria tots els discs d’Inventario i els cremaria per a que ningú escoltés allò. I es que del Sabina jove que va començar a gravar allà pel 1978 fins al d’ara ha passat per molts gèneres, per moltes èpoques, marcades per la droga, per la vida nocturna,  i per un ictus que va marcar un abans i un després en la seva vida.  

S’atreveix a cantar ‘Juana la Loca’ en temps de la Movida, quan per a un sector de la població el travestisme estava mal vist i era tabú, i per a un altre sector de la població significava l’alliberament sexual. 

Durant la seva trajectòria també escriu lletres sobre la seva infància i adolescència, exemples de lo qual són: ‘Una de Romanos’ i ‘La canción más hermosa del mundo’; aquesta última després de sofrir l’ictus, el “Marichalazo”, com ell diu. 

Deixo per al final ‘Esta boca es mía’, una oda a la lluita pel que vol un mateix i un crit a la llibertat personal, una cançó que parla de no rendir-se, de saber viure malgrat les adversitats,  i sobretot de defensar sempre el que un mateix creu i dir aquí estic jo, sense deixar-se portar per altres corrents massificades. 

Sabina és un constant aprenentatge que et porta a conèixer contextos històrics, ciutats, poetes, filòsofs, altres cantants que per a ell han estat referents com Bob Dylan , Cohen o el gran Javier Krahe, i descobreixes sobretot com navegar per la vida; les seves lletres t’ajuden a tirar endavant  i és que crec fermament que la música i les cançons et remouen l’ànima i et curen, i per a mi Sabina és la millor medicina. 

I per acabar sol deixar-vos una última reflexió: si algú algun cop et diu que fer, com actuar, com viure, com pensar, què decidir, recorda:  ESTA BOCA ES MÍA. M’ho va ensenyar Joaquín Sabina.