“Amics del CDR, apreteu, feu bé d’apretar”. Paraules textuals del president Torra l’1 d’octubre de 2018. Libertad Digital, que no es caracteritza pas per donar suport a l’independentisme, va traduir aleshores aquelles paraules com “presionad, hacéis bien en presionar”.
Gairebé un any després han detingut un grup de persones independentistes, relacionades amb els CDR, acusades de tenir explosius, o de tenir les eines per fabricar explosius, i planejar atemptats. Tot i ser un cas sota secret de sumari, hem vist imatges, mitjans i polítics han parlat fins i tot de goma2, i no ha faltat qui se hagi recordat les paraules del president. Apreteu, de l’inexistent verb apretar.
Tot i reconèixer que no entén el català, la subdirectora de La Razón, Pilar Gómez, al programa de Farreras, dins de l’espectacle mediàtic al voltant de les detencions, va utilitzar les paraules del president per relacionar-se-les amb les detencions, acusant-lo d’irresponsable.
La Diputada de Ciutadans, Lorena Roldán també les va utilitzar al Parlament, anant més enllà i relacionant-les amb prémer el gallet. De fet, en el seu discurs, entre “o sea” i altres floritures oratòries, fins i tot va atrevir-se a mostrar una fotografia de l’atemptat d’ETA a la caserna de Vic. Marxa Rivera, marxa Arrimadas, però amb Carrizosa i Roldan tenim assegurada la crispació al Parlament, no patiu.
Apreteu, del verb apretar. Amigues i amics manipuladors, o desconeixedors de la llengua, acudiu a l’Optimot, que és un servei molt interessant, i fins i tot divertit per les seves piulades a Twitter. Si feu un petit exercici cercant apretar en aquest servei, veureu que el president no parlava pas de disparar pistoles ni res d’això. Si us fa mandra fer-ho, us en faig cinc cèntims.
Si quan apretar significa que s’exerceix pressió sobre un objecte parlarem de prémer, pitjar, polsar o tocar. “Amics dels CDR, premeu, feu bé de prémer”, o “pitgeu, feu bé de pitjar”. Aquesta és l’opció de Lorena Roldan. Si volem dir que “apretem algú”, com que el forcem per fer alguna cosa, aleshores parlaríem de collar, pressionar, obligar, constrènyer o forçar. “Amics dels CDR, pressioneu, feu bé de pressionar”. Aquesta és l’opció òbvia i de sentit comú. Quan “el vent apreta”, sobretot al nostre territori, que “apreta” molts cops l’any, és que “bufa més fort”, o que “s’ha intensificat”. I podríem seguir…
És evident que la manipulació de les paraules és a l’ordre del dia de la política, i dels mitjans, que fan política disfressats d’informadors. La descontextualització de les paraules s’utilitza sovint per atacar el rival polític, d’un i altre costat. Amb la llengua ja veieu que a més, la traducció amb mala fe de les paraules, permet ubicar escenaris de violència allà on no n’hi ha hagut mai en els anys que la gent porta sortint al carrer.
Per cert, a l’Ebre també ens apreta quan tenim una necessitat important d’anar al servei per no fer-nos-ho a sobre. I la veritat, quan veig el nivell polític d’alguns partits i de la premsa espanyola, m’apreta, i molt.
*Manel Zaera [
@manelzaera] és informàtic i músic.
Fes el teu comentari