L’Ebre se la juga en aquestes eleccions del 10-N. Ens la juguem, literalment. Una de les coses que he après en política és que hem de ser-hi directament allà on es juga el nostre benestar i el nostre futur. I poso com a exemple, la importància que te reforçar la presència ebrenca a la Diputació de Tarragona per aconseguir inversions, subvencions, fixar prioritats, etc. Us ho dic des la meva experiència actual i el que he pogut comprovar com a diputat provincial.
Amb més raó encara al Congrés i al Senat on s’aproven els pressupostos generals de l’Estat que després deixen inversions (o no) a les nostres comarques, Amb tots els respectes, perquè a mi no m’agrada parlar de “vot útil” perquè tots ho són, el que si que m’agradaria reflexionar amb vosaltres és de què serveix tenir senadors ebrencs que, no només no tenen cap opció de governar o d’influir, sinó que sabem que van al Senat a alimentar el “front de la confrontació”. Ja estem tots tips de confrontació, de “xocs de trens”, de tsunamis, d’astúcies, de “plans secrets de jugades mestres” que –senzillament- no existeixen, etc. Prou de fer mal a Catalunya i fer-nos mal entre nosaltres. Recuperem la sensatesa, la calma, garantim la convivència, tornem a posar rumb al progrés per a tothom sense deixar ningú a banda. En definitiva, recuperarem la bona política, la política en majúscula, la que no se centra en unilateralitats ni en alimentar la frustració d’una part de la població. La que mira als ulls i diu la veritat.
I per això demano la vostra confiança. Per ser senador de l’Ebre i per l’Ebre, per defensar les nostres comarques i a tots vosaltres com a senador d’un partit de Govern. Hem de ser-hi! Amb interlocutors capaços d’aconseguir coses de profit per la nostra terra.
Aquestes no són unes eleccions al Parlament, ni municipals. Són eleccions generals. A l’interès general de l’Ebre l’hi és igual qui quedi tercer, quart o cinquè al Senat. El dia 11 de novembre només hi ha dos candidats que tenen opcions reals de ser presidents del Govern: o bé Pedro Sánchez al capdavant d’un executiu progressista o bé el senyor Casado amb el senyor Rivera de vice-president i el senyor Abascal de ministre de l’Interior. No hi ha més alternativa. O caixa o faixa. O avancem o retrocedim. O seguim alimentant el “front de bloqueig” que al final acaba marcant la CUP (perquè la gent d’ERC i de Junts per Catalunya saben que en cas contrari serien titllats de “botiflers”) o deixem enrere aquests darrers fets tan lamentables per a tothom i recuperem el diàleg i el progrés que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. L’Ebre es mereix una oportunitat, una oportunitat real, més enllà del simbolisme estèril i l’agitació permanents.
Voleu quatre anys de Govern del PP-Ciudadanos-Vox? Voleu uns senadors independentistes que representin el territori però que no aconsegueixin ni una sola inversió per l’Ebre? Em dirigeixo a tots aquells que hagueu contestat no. Amb humilitat però ferm en la meva determinació de ser la veu de l’Ebre a les Corts Generals. Tenim opcions reals d’aconseguir-ho. Però per fer-ho possible cal una gran mobilització no tan sols de l’electorat socialista i progressista sinó també de la gent que s’estima l’Ebre i que vol que els nostres interessos tinguin un representant eficaç allà on es prenen decisions i inversions que ens afecten a tots. Per a mi aquestes eleccions són també unes eleccions ebrenques. No podem seguir orfes a les Corts. La nostra veu s’ha d’escoltar però no amb gestos inútils sinó amb actuacions polítiques eficients que ens facin avançar. Aquest és el meu compromís. Els socialistes no estem en política per barallar-nos amb ningú ni per assenyalar als “traïdors” pels carrers sinó per millorar la vida de la gent: garantint les pensions, assegurant una sanitat i una educació públiques de qualitat, desenvolupant la llei de dependència, apujant el salari mínim, etc.
Voteu pensant en l’Ebre, en positiu i pensant en el futur dels nostres fills i filles. Voteu en defensa pròpia.
*JOAN CASTOR GONELL és candidat al Senat del PSC per l’Ebre.
Fes el teu comentari