Les últimes setmanes han estat marcades per les crítiques de Junts per Tortosa al voltant del nomenament del nou gerent de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús i la Clínica de les Terres de l’Ebre.
La portaveu de l’oposició de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, es va mostrar contrària al nomenament d’Òscar Subirats perquè era regidor d’ERC a l’Ajuntament de Reus. Subirats és historiador de formació i va ser regidor de Sanitat durant el temps del Covid-19, havent de gestionar també la situació del traspàs de l’Hospital de Sant Joan en mans del CATSalut, com a mesura de dissolució de Sagessa. Una situació similar, doncs, a la que ara hi ha amb les dues clíniques tortosines.
Fa dues setmanes, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ja va explicar que “ser escollit regidor d’un ajuntament no t’exclou en cap moment de cap convocatòria per a optar a una feina mitjançant un procés selectiu, ja que, el que es té en compte és el seu currículum i trajectòria laboral, no la trajectòria política”. En aquest sentit, Lleixà ha defensat el seu nomenament perquè aquest ha estat escollit degudament per un tribunal tècnic en el qual no hi forma part ningú amb vinculació política i els membres del qual eren pràcticament els mateixos en els moments en què ells governaven. Respecte al procés selectiu, Lleixà ha explicat que s’hi van presentar 4 persones, una va abandonar i després es va decidir entre aquests tres perfils quin de tots era el més òptim.
Però, és curiós que a Junts per Tortosa existeixi una doble vara de mesurar i que Roigé i el seu equip només vegin problemes quan es nomenen càrrecs de persones vinculades a altres formacions polítiques i que quan els qui es nomenen són ells mateixos o els seus familiars, no hi hagi cap mínima sospita ni cap remordiment.
I si partim de la base que enlloc està prohibit que el militant d’un partit es presenti a un càrrec municipal, podríem entendre que ningú pot oposar-se al nomenament de Subirats. Igual com tampoc hauríem d’oposar-nos al nomenament de la qui fou l’anterior gerent de l’Hospital de la Santa Creu, Matilde Villaroya, que havia estat exdirectora general d’Indústria, secretària d’Afers Econòmics i exregidora d’Economia amb els mandats de CIU. A aquesta plaça hi va accedir essent l’única candidata possible.
Sense anar més lluny, la mateixa Roigé havia estat també escollida com a gerent de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet, governat per UAS Pobla, una altra marca blanca de l’extint PDeCAT i pròxims a Junts. Un càrrec a on cobra 88.000€ anuals i al qual hi va accedir després de ser escollida d’entre un total de vuit candidatures, malgrat haver de recordar que és advocada de formació.
I quan tot semblava que es quedaria aquí, la setmana passada ens va arribar la notícia d’un nomenament d’última hora a l’Ajuntament de Deltebre per al marit de Roigé que, de sobte, ha intercanviat l’empresa de mobles i interiorisme per una plaça de tècnic de Territori a l’Ajuntament de Deltebre.
Ja ho veieu, segons el criteri de Roigé, no es poden nomenar càrrecs municipals que estiguin vinculats a ERC, Movem Tortosa o el PSC perquè són els tres partits que governen a l’Ajuntament de Tortosa del qual encara ara no ha estat capaç d’assumir que va perdre’n la seva alcaldia. Però tot és permès quan ets membre de la seva família o provens d’algun dels cercles vinculats a Convergència i Unió, PDeCAT o Junts.
*IRENE LÓPEZ
Fes el teu comentari