La llengua de Catalunya és el català i la seva continuïtat pateix. Són mil anys d’història lingüística que actualment sofreix per diferents raons, principalment per la persecució política de la llengua, l’educació rebuda quan catalogaven de poca educació dirigir-nos als castellans en català, els jutges que pretenen eliminar-la amb imposicions escolars, però també per la forta emigració sud-americana i la manca de sensibilitat lingüística d’empreses d’àmbit estatal a emprar el català. Tot plegat neix per l’assetjament i la voluntat d’eliminar tot el que fa olor de català.
Ho explicarem per parts: el català que es parla als diferents territoris té les seves peculiaritats pròpies de cada zona. El lleidatà, el gironí o el tortosí tenen les seves variants dialèctiques. Com també el rossellonès, el valencià, el mallorquí, el fragatí o l’alguerès. Tots tenim les nostres peculiaritats però un alacantí s’entén amb un andorrà o amb un menorquí perfectament, emprant cadascú la seva varietat dialectal. És el mateix que un andalús, un colombià o un val·lisoletà que enraonant castellà, s’entenen malgrat tenir diferents variants lingüístiques pròpies de cada territori.
Aquesta primera apreciació significa que català, mallorquí o valencià son la mateixa llengua amb diferents variants, com l’anglès de Toronto és diferent del de Califòrnia o del d’Òxford però tots ells es comprenen perfectament. Existeix mala intenció quan alguns polititzats expliquen que el valencià nasqué primer que el català. Això és el mateix que dir que l’andalús va nàixer primer que el lleonès. Aquesta afirmació és política “parda”, malintencionada que cerca la confusió per desacreditar el català i el que significa i el que ha significat Catalunya al llarg del seus 1000 anys d’història. O dir que la conquesta de València, Mallorca, Sicília o Nàpols va ser feta pels aragonesos.
I explicaré el perquè: El rei d’Aragó va transferir al comte de Barcelona, el títol de rei d’Aragó. I així consta, en el Libre Feudorum Maior de l’any 1137 on el rei Ramir II d’Aragó dóna el seu regne a Ramon Berenguer IV i li lliura en matrimoni a Peronella, la seva única filla, on diu: “..jo Ramir, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, et dono a tu, Ramon, comte de Barcelona i marquès, la meva filla per muller juntament amb tot el meu regne d’Aragó…respectant els drets i costums que el meu pare Sanç, i el meu germà van tenir al seu regne…i si la meva fill morís prematurament i tu encara visquessis, tinguis la donació de l’esmentat regne de manera lliure i immutable…després la seva mort… I jo Ramir seré rei, senyor i pare de l’esmentat regne i en tots els teus comtats fins que a mi em plagui…” Per tant son els comtes de Barcelona als que se’ls atorga el títol de rei per dit casament, després de la mort de Ramir, i és la llengua catalana la que impera al Regne d’Aragó, alternat amb l’aragonesa als territoris on es parla.
Per tant cadascun dels territoris de la Corona d’Aragó tenien parlaments propis, independents, lleis diferents i es regien pels seus Costums. València i Mallorca en ser conquerides pels catalans, formaren part del Regne d’Aragó però mantenint-se separades. Cadascú es regia per les seves lleis i el rei, màxima autoritat, podia convocar Corts Generals reunint els diferents estats quan així ho determinava però sempre mantenint-se diferents i independents, malgrat tenir la mateixa bandera catalana nascuda al segle XI, que quedà absorbida per tots ells. A les Corts es parlava i s’escrivia en català, inclús les convocades al territori aragonès, com podien ser Montsó, Saragossa, Calataiud o Tarassona. Només l’arquebisbe de Saragossa alguns cops usava l’aragonès en les seves intervencions perfectament comprensible per tots els assistents per les moltes similituds d’ambdós idiomes i a partir del segle XVI, també ja feia servir el castellà a mesura que els aragoneses van deixar perdre la seva parla pròpia i les elits usaren la castellana.
Les Corts Catalanes del 1705 acordaren donar suport als reis de la dinastia dels Habsburg enfrontant-se a Felip de Borbó perquè pretenia suprimir els furs, la llengua i els costums. Però en prendre Barcelona, el 1714, aquest monarca francès que ni sabia parlar el castellà, va imposar “por Derecho de Conquista”, el Decret de Nova Planta. Des d’aquell moment s’inicià la persecució a la llengua catalana, anul·lant les lleis catalanes nascudes al segle XI per Pau i Treva, tancant les universitats i obligant als catalans a parlar el castellà als judicis malgrat no saber-lo, igual que a València, Mallorca i Aragó.
Durant segles ens prohibiren l’estudi del català a l’escola i ens ensenyaven que era de mala educació expressar-nos en la nostra llengua als castellans. I en aquest moment els jutges desoint la llei de normalització lingüística obliguem al 25% de castellà a les nostres escoles. Les empreses espanyoles inclús les operatives a casa nostra redacten els documents en llengua castellana i els immigrants sud-americans, alguns d’ells no admeten que a Catalunya tenim la nostra llengua pròpia que no és precisament el castellà. Tota això demostra que els catalans som ciutadans de segona. Som terra de conquesta i Espanya amb la complaença del PSC-PSOE i amb la indignitat del PP i de VOX ens volen a tots castellans des de segles amb voluntat de fer desaparèixer la nostra llengua mil·lenària.
Som els catalans els únics que podem defensar-la i mantenir-la, davant de la pèrdua de parlants. L’actitud ha de ser ferma en tots els aspectes als diferents territoris, sigui a l’Aragó, València, Mallorca o Catalunya. Hem de mantenir el català sense complexes i hem de lluitar per la unitat de la nostra llengua i contra les sentències judicials d’aplicar tants per cents de castellà a les nostres escoles. A les empreses espanyoles que operen a Catalunya demanar-los els documents en català, siguin operadores telefòniques, elèctriques, sanitàries per no ser tractats com a una colònia. I a les notaries redactar els documents amb la llengua del pobles excepte aquells que expressament les demanen en castellà. Ens hem de fer respectar emparant-nos en el còdex dels Drets Humans.
*Anton Monner, Gandesa
Fes el teu comentari