Els socialistes han de guanyar les eleccions i per les enquestes sembla que les revalidaran. Però Catalunya està al mig del debat electoral. Quan aquí guanyaven, aconseguien governar. Però el dilema apareix quan el discurs que han de fer a Catalunya no serveix per Espanya. A Espanya venen odi i catalanofòbia i a Catalunya no ho poden fer igual perquè la truita se’ls giraria contra ells mateixos. Vet aquí que Sánchez està atrapat quan a Espanya no pot parlar de multinacionalitat o federalisme i Iceta sap que a Catalunya és necessari fer-ho. Ja van treure del llenguatge electoral el referèndum, que sempre havia estat present entre el socialisme. Anem enrere en llibertats i competències perquè la dreta espanyola, cada moment, és més radical, i Sánchez per aconseguir la centralitat li cal deixar el sarró socialista i anar-se’n de cop a les polítiques allunyades de la socialdemocràcia. Ha exhumat Franco del Valle de los Caídos i ha acontentat a alguns dels seus però ha de virar a la dreta, per absorbir els vots centristes. La incongruència naix quan Catalunya és d’esquerres de sempre i en canvi Espanya està més barrejat. I per confluir uns i els altres que son tan diferents, ha de pronunciar discursos divergents. El que aquí és blanc allà és negre. L’únic discurs que coincideix és l’atac al president Torra que és la seva bèstia negra. I se’ls veu el “plumero” quan Iceta, a la manifestació espanyolista, va agafat del bracet amb el PP, Cs i Vox.
Els socialistes catalans, gairebé un 50% ja els han fugit a altres formacions. A la majoria dels pobles de Catalunya ja no poden ni confeccionar llistes municipals. Els progressistes catalans han fugit en massa. A les manifestacions contra la sentència, on la majoria de la gent ens coneixem i sabem de quin peu calça cadascú, veiem nombrosos socialistes d’ahir amb la xapa o els llaç a la seva camisa. Porten senyeres i reneguen d’aquells que foren els seus amics. Únicament els que no volen perdre la cadira de la comoditat i del seu sou, s’han mantingut a les seves files. Tant és així que a Xerta, fa pocs dies, on es van reunir els alcaldes de les Terres de l’Ebre recordant a l’empresonada presidenta Forcadell en el seu poble nadiu, dels cinquanta i escaig d’alcaldes del territori només en van fallar quatre, els únics socialistes que queden. I així la majoria de les llistes electorals les han hagut d’omplir amb militants de qualsevol municipi d’Espanya i no del poble on es presentaven. Que baixos han caigut!
O és que es creuen que als catalans els agrada que Iceta vagi agafat del bracet amb Vox, PP i Cs, i junt amb Manuel Valls i personatges anticatalans de Societat Civil Catalana, a les manifestacions on criden “a por ellos” i “Puigdemont a la prisión”? Ho tenen fotut i no poden explicar el doble discurs. I Iceta dirigeix el discurs cap on convé a Pedro Sánchez, però se li nota la comèdia i perversió dient avui el contrari del que fa pocs anys s’expressava, inclús dins del mateix Parlament de Catalunya. De la socialdemocràcia han passat a la dreta per guanyar vots a Espanya i sembrar la catalanofòbia com a principal arma electoral. I per això, Sánchez s’ha de burlar a cada míting de la proposta de diàleg de Torra. Ho ha de fer per manipular les seves pròpies paraules fonamentades amb el diàleg que no l’admet ni el vol usar abans del 10-N. Quan els resultats electorals ja se sabran haurà de canviar el discurs i haurà de dialogar. Les dues ànimes del socialisme topen entre elles. Catalunya és una i Espanya és una altra. Com Sánchez pot negar el diàleg a milions de catalans emprenyats per la sentència? El socialisme espanyol ha d’emetre discursos diferents i el president en funcions queda atrapat entre dos focs.
*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari