1. Sant Jordi arriba enguany una mica escalfat pels estirabots de l’escriptor Eduardo Mendoza. L’argument que primer era el dia del llibre no hi ha per on agafar-lo, perquè és justament a l’inrevés. Sant Jordi se celebra des de 1456, quan va ser proclamat patró de Catalunya. El dia del llibre, des de 1927…
2. Allò que Sant Jordi era un maltractador d’animals és, però, del nivell del despropòsit subsegüent de Javier Mariscal (els excessos són molt dolents). Anava pel drac? En aquest cas, cal plantejar-se si una persona lletrada desconeix què vol dir el terme “llegenda”. Sobretot, perquè difícilment pot matar-se res, físicament parlant, que no ha existit mai. Seria un dels wokismes més rars que ens hem tirat a la cara.
3. Hi ha qui aprofita l’avinentesa per qüestionar el model de Sant Jordi. Però cal dir que és buscat i volgut per la indústria editorial, de la qual formen part els escriptors. No en va, aquest dia tenen el 40% de les vendes anuals. Això és una feblesa estructural importantíssima, que no s’aconsegueix “corregir” amb formats més assossegats i de més dies de durada. Segurament per això es manté l’estratègia de tensionar el mercat un dia únic a l’any.
4. Per cert, provoca vergonya aliena escoltar autors que són èxit de vendes queixar-se que l’IVA dels llibres sigui del 21%. Que la seva cultura no els arriba per saber que és del 4%? Per anar contra el govern s’hi val dir troles bàsiques com aquesta? I el debat no podria ser, per exemple, que els continguts pornogràfics tenen la consideració fiscal de producte cultural, si més no en el format imprés a títol de ser revistes, i tributen al supradit 4%?
5. En una guerra no mundial, però sí de repercussió mundial, hi ha altibaixos. També econòmics. I tot plegat psicològic, perquè no cal que passi res exactament. Ja ho hem escrit altres vegades: n’hi ha prou amb les expectatives.
6. Puja la tensió i els mercats cauen. Hi ha un alto el foc, que igual no dura ni cinc minuts, i les borses tornen a créixer. És previsible perquè així funciona. La pregunta, tanmateix, és qui compra quan les coses van barates i ven quan els preus es recuperen.
7. Ara coneixem, a més, que alguns líders “suquen” de les conseqüències econòmiques de les seves decisions. Alguns inverteixen en indústries militars, calla que voldran que la cosa acabi aviat. Altres, compren o venen minuts abans que es facin determinats anuncis oficials. I tot plegat val igual per a amenaces apocalíptiques que per a aparents marxes enrere. Del porc se n’aprofita tot.
8. El BBVA es va clavar una teòrica nata amb la derrota de la seva OPA hostil al Sabadell. Diem teòrica, perquè des de llavors les coses no li poden anar més bé. El preu de l’acció ha pujat un 20% des de llavors i, en conseqüència, també el valor de l’entitat en borsa. Reparteix dividend a cor què vols, amb xifres de récord històric. Fins i tot es permet fer recompres d’accions que li reporten més beneficis.
9. Ves que el gran negoci no fos el fracàs l’OPA… En el món de les concessions de serveis públics a operadors privats, ja és així, com vam explicar en les matemàtiques número 97 (https://www.marfanta.com/2025/08/31/matematiques-recreatives-dominicals-97/). I és que en el capitalisme no tot és el que sembla.
10. Una cosa us pot semblar cara o barata, segons el punt de vista. L’Índex Leopard, que tenim una mica abandonat, ajuda a posar en perspectiva les xifres. Per exemple… El cost anual de netejar de grafits els trens de Renfe a Catalunya és d’11,6 milions d’euros. És un senyor import per a la causa original. Però dona per a comprar un únic tanc, amb el qual no es podria defensar ni l’oficina antivandalisme de la companyia ferroviària.
11. Fa unes setmanes explicàvem que les comandes via Glovo tenien grans retards, fins i tot d’hores. Un dels interlocutors que ens va passar la informació, ens diu que ha trobat una fórmula que funciona. A l’atenció a l’usuari se li fa saber que presentaràs una queixa davant les autoritats de Consum i, per miracle, es resolen tots els problemes. Per exemple, els repartidors que no estaven disponibles per tal o qual alta demanda, apareixen de sota les pedres…
12. Els nostres drets com a consumidors són l’única trinxera davant de tanta presa de pèl? No sempre. Per exemple, no et serveixen una comanda dins del propi termini que ofereixen, que cada vegada és més llarg, i, si vols cancel·lar-la, perquè volies dinar i ja s’han fet les 5 de la tarda, et diuen que te la cobraran igual. Oi que no cal dir que fan negoci fins i tot de l’incompliment?
13. No ens oblidem mai de les condicions laborals deplorables dels repartidors, que consti. Però és que el maltractament als usuaris comença a fer molta olor.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari