A Catalunya sempre havíem tingut la fama de tenir la millor sanitat. Grans personalitats d’arreu del món venien expressament per guarir-se. Des del 2001, això s’ha anat degradant com a conseqüència que el govern Aznar va legislar la possibilitat de que qualsevol alumne es podia inscriure al grau desitjat, creant-se el Districte Únic per tota Espanya. Però el greu és que les avaluacions no son les mateixes a totes les facultats espanyoles per optar a la cobejada carrera de Medicina. Tinc un nét que va entrar a la Universitat de Lleida. És un extraordinari estudiant i per la mínima va ser admès per estudiar la carrera. Però em diu que companys seus, bons com ell i amb gran capacitat intel·lectual, no van ser admesos per dècimes a la seva puntuació. En canvi arriben estudiants d’altres universitats espanyoles que no se’ls requereix la mateixa preparació que a les catalanes i poden optar a la carrera amb molts menys preparació que l’establerta a casa nostra.
Actualment a les universitats catalanes hi ha un 40 per cent d’estudiants que arriben d’Espanya. I aquí neix el principal problema; el lingüístic. La majoria demanen als catedràtics que se’ls donin les classes en castellà. I el dolent és que molts d’ells accepten i tots –catalans i espanyols- han d’estudiar en aquest idioma. I encara pitjor quan acaben la carrera i es queden a Catalunya i alguns dels quals es dirigeixen als pacients, “Hable en español. Estamos en España”. Molts pacients opten per expressar-se en l’idioma foraster i poquíssims segueixen parlant el seu. I encara existeix un nou problema quan una gran part dels doctors sortits de les nostres universitats, i la majoria catalans, opten per marxar a exercir la seva professió a l’estranger on poden triplicar el sou.
Aznar va envair les nostres competències, creant el districte únic. Des d’aquell moment ja han hagut queixes i reclamacions però Espanya mana i els catalans hem d’obeir com a ciutadans de segona. És que un estudiant nostre que estudiï a qualsevol universitat espanyola disposa de la mateixa possibilitat de demanar al catedràtic que faci les classes en català? Se’n fotrien d’ell sense cap dubte perquè son els amos i els senyors i de fa segles han posat pals a la roda per denigrar-nos lingüísticament tant com han pogut des d’aquell fatídic Decret de Nova Planta del 1716. Son milers de catalans nascuts durant les dictadures o monarquies borbòniques, com jo mateix, que no hem pogut estudiar a les aules el nostre idioma. El teníem prohibit fins i tot parlar-lo amb el mestre o el professor dins de l’aula, quan tots érem catalans i fora de l’escola sempre el parlàvem. La nostra democràcia és la imposada per una majoria que de la Nació catalana la feren terra de conquesta i la colonitzen com els dona la gana. Els catalans només podem negociar quan ens necessiten per governar el PP o el PSOE. Que no se’n recorden la frase d’Aznar dient: “Pujol enano, habla castellano” i en canvi quan el va necessitar els vots de CiU tot eren elogis i raspallades?
El govern socialista de Catalunya, quan els partits catalans li van demanar al Parlament reclamar el districte universitari de medicina català, es va abstenir. L’abstenció va servir amb els vots del PP i de Vox per rebutjar la proposta. Sempre passa el mateix: sabem que la dreta i l’esquerra espanyola son la mateixa cosa quan es tracta de Catalunya; tots contra nosaltres com feren amb el 155 i amb les manifestacions de VOX i PP, que anaven encapçalades per Iceta, Illa i altres socialistes que des dels 18 anys viuen del món de la política i no han treballat mai ni d’autònoms, ni d’empresaris o d’assalariats. Vet aquí el govern que tenim! La possible independència els fa por. Espanya deixaria de disposar de la mamella catalana que paga i rep a canvi el que volen destinar-li i a més quan es pressuposta 100 només ens n’arriba 45. Quina gràcia, quan a Madrid dels 100 que se’ls pressuposta en reben 185. Nosaltres la meitat i Madrid el doble. Això sembla el joc dels disbarats i vet aquí perquè ens volen, ens estimen tant i ens reparteixen milions d’euros per ferrocarrils, carreteres, hospitals, escoles i serveis socials que no arriben mai. L’engany sense vergonya és la tàctica que empren uns i altres.
Per arreglar-ho, el govern Illa, com ell no mana i son els de Madrid qui permeten què s’ha de fer a Catalunya, ara els han donat permís per ampliar les places d’estudiants de Medicina a les nostres universitats. Permeten que l’any 2031 s’incrementin el 52% de places passant a 1.333. Això, sense dubte, té una part positiva pels nostres estudiants sempre que les avaluacions siguin del mateix nivell a la resta d’Espanya que les demanades aquí. I a més ens arriben centenars de metges estrangers, amb la carrera acabada al país de procedència, que a bon segur no tenen la mateixa qualificació que la catalana i parlen en castellà. El govern Illa diu que ara els farà aprendre el català. Falta veure quan durarà. Que no sigui com els jutges que tenen l’obligació de conèixer el nostre idioma i perquè no el saben, només un 5% dels judicis es celebren i es dictaminen en català.
Però com sempre hem de dubtar perquè la missió d’espanyolitzar Catalunya ja ve de lluny. Recordin els milers de murcians que arribaren a principis de segle que es van catalanitzar i la majoria dels seus descendents son tant o més catalans que nosaltres i que participaren a les manifestacions independentistes, alguns d’ells parlant castellà. Recordin els trens replens d’andalusos que arribaren pels anys 50, ja més difícils d’assimilar perquè muntaren “guetos” de ciutats on només hi vivien emigrants al cinturó metropolità de Barcelona. I ara succeeix el mateix amb els emigrants sud-americans que arriben a Espanya però no saben que a Catalunya parlem un altre idioma.
Catalunya necessita un districte propi universitari. Com deia abans Catalunya era un pol d’atracció de gent de tot els món que venien a guarir-se. Avui això ha canviat i Aznar ho va fer possible, amb la seva condició patriòtica espanyola. Així amb 25 anys Catalunya ha perdut la supremacia en medicina que disposava i ara els nostres futbolistes han de marxar a Finlàndia o a Suècia a guarir les seves cames lesionades.
*Anton Monner, Gandesa
Fes el teu comentari