Tortosa podrà ser sancionada per la Generalitat, a través de la nova llei de Memòria Històrica de Catalunya, si no col·labora amb la retirada del monument franquista de la Batalla de l’Ebre. Així ho ha explicat este dijous l’impulsor del Banc d’ADN de Desapareguts de la Guerra Civil, el riberenc Roger Heredia Jornet, qui ha avançat que la nova llei inclourà un règim sancionador, amb multes de “centenars de milers d’euros”, per forçar els municipis a retirar simbologia i vestigis de la dictadura. De fet, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, ell mateix ha posat com a exemple el monument de Tortosa, tot denunciant la tebior del govern municipal per abordar el tema.
“L’Ebre queda pervertit per un monument que, no em canso de denunciar-ho, compta amb la connivència institucional”, ha dit tot recordant que fa poques setmanes va rebutjar-se una moció sobre la retirada de simbologia feixita amb els vots de Junts per Tortosa. “I no em serveix l’excusa que això depèn de la Generalitat. No, el franquisme no es debat, s’elimina. I jo li dic a la senyora Roigé -en referència a l’alcaldessa de Tortosa- que si no té valor de treure’l, que ens ho digui a nosaltres, als familiars i a les entitats, que el treurem amb les nostres mans”, ha assegurat. “És qüestió de mans i de voluntat política, de força”, ha insistit. Heredia Jornet ha afegit: “prou de blanquejar el franquisme i de pervertir el riu Ebre, prou de pervertir la capital de les Terres de l’Ebre”. “El franquisme no se’l debat, s’elimina, i per tant aquest monument ha de sortir, no hem d’esperar que se sancioni l’Ajuntament de Tortosa amb centenars de milers d’euros per no treure’l, sinó que s’ha de treure immediatament”, ha sentenciat.
Heredia Jornet, com a membre del consell de participació del Memorial Democràtic, ha pogut veure el redactat de l’avantprojecte la nova llei, de la qual estan fent el seguiment. Així, tot i que considera que encara caldria polir algunes coses, creu que és “una llei valenta”. També ha lamentat que, fins ara, a l’Estat espanyol han faltat recursos i voluntat política per fer polítiques públiques de memòria democràtica. En este sentit, ha destacat el compromís de la Generalitat; però ha remarcat que esta mateixa pedagogia ha d’arribar fins a tota la societat, per conèixer a fons la Guerra Civil i, més concretament, la Batalla de l’Ebre. De fet, també ha destacat l’aposta per donar a conèixer la història en escoles i institucions, l’obertura de fosses o projectes com el Banc d’ADN. Però ha afegit que en el conjunt de l’Estat és necessària “una política d’obertura de fosses sistemàtica i exprés”, tot despolititzant la memòria democràtica.
Fes el teu comentari