‘Feliç camí cap a la llum’, per Jesús Tibau

Quan arriben aquestes dates, un ateu practicant es pregunta si té sentit felicitar el Nadal, però cal reconèixer que és difícil, o segurament innecessari, abstenir-se de l’esperit nadalenc.

En principi, se celebra el naixement de Jesús, però el cristianisme no és tan sols una religió, una fe, o un conjunt de creences imposades a la força algunes vegades, i carregades de bones intencions altres cops, sinó una part molt arrelada de la cultura de la nostra societat que no podem obviar. 

En realitat, aquestes dates té lloc una celebració més antiga que dos mil anys, i comuna a totes les cultures del planeta: els solstici d’hivern. 

El dia creix, i la llum guanya terreny a la foscor. Som animals àvids de llum, el sol ens alegra la vida; és la vida. Podem imaginar-nos, per uns dies, que tot comença, que els desitjos són possibles, que cal compartir la felicitat. Tenim experiència i sabem que això no durarà, però no renunciem a desitjar-ho amb totes les forces, una vegada més.

A mi, ja de petit, m’il·lusionava més el dia de Cap d’Any que, posats a reiniciar-ho tot, és un moment més precís, gràfic i exacte. No deixa de ser una dada escollida arbitràriament, com també n’és la teòrica data del hipotètic naixement a Betlem.

Sigui com sigui, celebrem aquest creixement del dia, i  us desitjo que us il·lumini, la llum i que us ompli de tendresa la foscor.

(Pregunta per a un amic: cal felicitar la gent a totes les xarxes socials que comparteixes, o amb una és suficient)