Mentre escrivim aquestes línies lo Delta de l’Ebre encara pateix l’embat de les onades del temporal Glòria. Aquest temporal és un dels més potents que es recorda i encara és pronte per a calcular-ne els danys perquè la mar continua alta, però tot sembla indicar que engolirà uns quants metres més del ja castigat Delta de l’Ebre. A més, alguns experts apunten que la freqüència dels temporals va en augment a causa del canvi climàtic i això se suma a la pujada del nivell del mar i al fet que la major part de les platges estan debilitades perquè no arriben sediments fluvials.
En aquest sentit, els ajuntaments i les associacions de regants estan plantejant un pla d’acció al litoral deltaic. L’aportació de sorres provinents de llocs del Delta que tenen acreció [creixen perquè la mar els porta sorres d’altres platges del Delta] -com ara la platja del Serrallo o la Badia del Fangar-, cap a zones del Delta afectades per regressió, com ara la barra de platja que separa, o separava, l’illa de Buda del mar, la Barra del Trabucador o la platja de la Marquesa, és una mesura d’urgència necessària. I, segons alguns experts, pot ser una mesura permanent per redistribuir les sorres del Delta de l’Ebre. Ara bé, caldrà estudiar l’impacte ambiental de tot això, calcular-ne costos, etc. I aquests mateixos científics reconeixen que amb les sorres que ara tenim no en tenim prou i cal restablir el flux de sediments des dels embassaments.
Al 2015 la societat civil ebrenca –amb el suport de 30 organitzacions no governamentals de l’estat espanyol- vam emprendre la Campanya pels Sediments i una tasca profunda de pedagogia explicant com l’aigua del riu i los sediments fluvials van formar lo Delta i com, a partir de la construcció de les grans preses a la Conca de l’Ebre, sobretot a partir dels anys 50 del segle XX, un 96% dels sediments de l’Ebre queden atrapats als embassaments de Mequinensa i Riba-Roja. Com a coordinador del documental SEDiMENTS he pogut tindre coneixement i mostrar com van ser reparades les comportes de fons de la presa de Barasona (per part de la CHE) i com els sediments de Barasona se van quedar atrapats al voltant del poble de Mequinensa (a la cua de l’embassament de Riba-Roja, tram final del riu Segre) i causen problemes als pagesos i a les activitats acuàtiques com lo rem, entre altres. Per això la gent dels embassaments veu en bons ulls la transferència dels sediments aigües avall.
Al 2016 els ajuntaments ebrencs, al 2017 el Parlament de Catalunya i al 2018 (en dos ocasions) el Congrés dels Diputats espanyol van aprovar propostes com la redacció d’un Pla de gestió integral dels sediments de la Conca de l’Ebre o la realització d’una prova pilot de transferència controlada de sediments des de l’embassament de Riba-Roja fins al Delta de l’Ebre, així com revisar els protocols d’actuació de les preses tenint en compte l’emergència climàtica, és a dir, establint condicionants ambientals. També va ser creada una comissió tècnica, política i amb representants dels moviments socials per treballar el tema dels sediments en el marc de l’executiu català. Però aquesta comissió, reunida a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat, només va ser convocada dos cops en dos anys al·legant que la CHE i el govern del PP estaven tancats en banda i no facilitaven ni tan sols els contractes amb les normes d’explotació de les preses de Mequinensa, Riba-Roja i Flix.
Però ara tenim un context polític bastant diferent a l’estat espanyol i els polítics han de fer valer aquell consens que venim construint des del 2015 al voltant de la gestió dels sediments dels embassaments. Per això som prudents i continguts i reclamem per als pressupostos del 2020 una partida per redactar un Pla de gestió dels sediments de l’embassament de Riba-Roja, ja que tots els experts coincideixen que és el millor lloc per on començar a gestionar els sediments dels embassaments. Riba-Roja rep anualment (de mitjana) dos milions de tones de sediments: los mateixos que li farien falta al Delta per mantenir-se, segons diferents estudis. A més, ja hi ha diversos estudis realitzats sobre la composició dels sediments i sobre quines tècniques serien les més adequades per transferir els sediments des d’aquell embassament.
Tanmateix, és un embassament que no compleix les normatives de seguretat perquè no permet la circulació d’aigua per les comportes de fons de la presa: les normatives de seguretat diuen que tots els mecanismes de les preses han d’estar operatius i, com que sembla que estan tapats de sediments i no hi circula aigua, aquests desaigües de fons no estan operatius. Per tant, fer una posada a punt dels mecanismes de l’embassament no només facilitaria la gestió dels sediments sinó que milloraria la seguretat de tots els pobles i ecosistemes situats aigües avall de Riba-Roja, que patiriem de valent si es produeix una inestabilitat a la presa i no la poden buidar.
En resum, segons declaracions de la Ministra Ribero el servei de Costes redactará i posarà en pràctica un pla de sorres per al litoral. Però també és urgent que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre redacti i posi en marxa un pla de sediments a ser transferits des de l’embassament de Riba-Roja cap al Delta de l’Ebre. Cal una partida permanent per a que hi hagi una institucionalitat (vinculada a la CHE) que gestione els sediments de forma regular. Tot això depèn directament del Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO): veurem si en matèria de sediments estem a l’alçada del que significa el concepte de la “transició ecològica”.
Fes el teu comentari