LA MARXA de la gent que viu al món rural cap a la ciutat és un fenomen global que ja afecta bona part del planeta. En l’actualitat, les tendències poblacionals afavoreixen el creixement de les grans ciutats. La meitat del planeta habita en el 2% del territori. En aquestes últimes dos dècades, la població dels municipis de menys de 1.000 habitants ha patit un descens considerable, i el municipis petits han passat de concentrar el 4% de la població a l’any 2000 al 3% en 2019.
CATALUNYA no és una excepció. El nostre territori pateix un profund desequilibri entre diferents àmbits territorials que l’articulen. Així, mentre l’àrea i la regió metropolitana de Barcelona i les àrees costaneres del país tenen densitats de població que van des dels 711,4 h/Km2 als 125,6h/km2 de Tarragona; a les zones d’interior, i especialment a les de l’Ebre, la densitat poblacional descendeix a un 53,9h/Km2. Dintre de les Terres de l’Ebre també tenim desigualtats, la Terra Alta té una densitat de població de 15,5h/ Km2 i el Montsià és la més poblada amb 91,7h/ Km2, segons dades de l’IDESCAT del 2019.
L’OBSERVATORI de la Ruralitat de Catalunya ha denunciat que aquesta situació de despoblament d’alguns petits municipis està fent que tinguin dèficits importants per garantir la seva supervivència, ja que no disposen de la garantia dels serveis bàsics, com la connectivitat tant en l’àmbit de la mobilitat com de la informació és deficient.Les retallades durant la crisi –en col·legis, en professors, en centres de salut, en hores de consulta mèdica, en la llei de dependència, en oficines bancàries i caixers automàtics, en infrastructures…– han agreujat la situació dels pobles petits, la immensa majoria envellits. Estem davant d’un problema gravíssim de desigualtat. De nou, una Catalunya dual, i amb una enorme bretxa al mig, que genera ciutadans de primera i de segona, i aquests últims (per lo general més necessitats, ni que sigui per la seva edat) amb menys drets reals d’accés a serveis públics bàsics.
AQUEST FET, agreujat per la baixa natalitat, així com la manca d’oportunitats de la joventut que viu al món rural un cop han acabat els seus estudis, provoca que hagin de marxar fora per poder desenvolupar els seus coneixements i així buscar un futur professional adequat a les capacitats adquirides. Tot plegat fa que la Catalunya buidada sigui una greu realitat.
UN DESPOBLAMENT que cal revertir perquè els espais rurals són imprescindibles per garantir el futur de la nostra societat, d’ells depèn la qualitat de la nostra alimentació, la regeneració de l’aire que respirem, l’aigua que consumim, energia renovable que cal produir, i la preservació de la biodiversitat i de les cultures. Les persones són un factor clau per a l’equilibri territorial. Cal retenir el talent al territori i evitar que només les grans concentracions urbanes siguin espais d’innovació i d’oportunitats.
PER REVERTIR aquest despoblament ens cal un pla de xoc que contempli tota una sèrie d’actuacions de discriminació positiva envers les comarques rurals, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament rural, la lluita contra la despoblació i combatre les causes i les conseqüències d’aquest procés, per garantir una vida digna per a qui decideixi habitar a l’entorn rural, complint així el principi constitucional d’igualtat, llibertat i no discriminació de la ciutadania, independent del lloc on visquin.
ÉS NECESSARI una bateria de mesures fiscals i financeres que facilitin l’activitat econòmica i la qualitat de vida de les persones que vivim en zones amb risc de despoblació. Mesures legislatives de suport a les zones rurals per impulsar decrets que afavoreixin als municipis rurals amb despoblació. Un pla d’inversions a les comarques rurals amb l’objectiu de capgirar el descens dels darrers anys en la despesa d’infrastructures estratègiques arreu del territori.
EN DEFINITIVA, ens cal un Pacte Nacional per lluitar contra la Catalunya buidada i per aturar el despoblament rural. Hem d’emplenar la Catalunya buidada i oblidada si volem ser un país on tothom hi tinguéssim cabuda. Entenem per equilibri territorial la igualtat d’oportunitats dels ciutadans i ciutadanes independentment del lloc on visquin. Tenir un país equilibrat significa, tal com estableix l’article 46.4 de l’Estatut de Catalunya, garantir la diversitat dels seus paisatges, de les seves cultures, de les seves tradicions, de les seves formes ancestrals de gestionar un territori viu, i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació.
*FRANCESC MIRÓ és el primer secretari del PSC d’Amposta.
Fes el teu comentari