La pagesia del territori ja no pot més. El canvi climàtic i els períodes de sequera han provocat que durant l’última dècada s’hagin registrat davallades de producció de fins al 50% als conreus de secà del Baix Ebre i Montsià. Agustí Chavarria és un pagès que treballa finques de Tortosa, Roquetes o Mas de Barberans. Lamenta que hi hagut una pèrdua de poder adquisitiu dels pagesos, un fet que s ‘ha agreujat amb la crisi de mercat de l’oli, fins al punt que es plantegen no recollir les olives dels arbres. “Com que produïm menys, el nostre poder adquisitiu també és molt inferior. A més, ens estem trobant amb les influències de mercat que són vergonyoses. Enguany tenim una mitjana de preu de 30 cèntims per quilo d’olives, no ens surten els números”, ha denunciat. “El símil és que per comprar un litre de gasoil jo necessitaré, aproximadament, tres quilos d’olives. En estos preus no es pot treballar”, ha lamentat el pagès.
Chavarria adverteix del problema socioeconòmic que provocarà, a les Terres de l’Ebre, el fet que la pagesia no siga un ofici rendible per la crisi estructural del sector. Troba a faltar més implicació de les administracions, però també dels sindicats agraris, mentre que els controls i les inspeccions als pagesos són cada vegada més estrictes. “Jo em pregunto si algú de les administracions, que tant es preocupen d’estes inspeccions, també es preocupen de què un litre d’oli tinga un preu digne”, ha qüestionat. “La resposta tots la sabem, i és que no”, ha afegit. “Volem tindre un territori net, endreçat, polit i sobretot productiu, o volem tenir un territori erm i abandonat?“, s’ha preguntat.
De fet, els pagesos alerten de l’abandonament de camps de conreu, però sobretot d’un deteriorament greu de l’economia als pobles d’interior. Joan Montesó, qui durant anys va ser coordinador de la Unió de Pagesos a l’Ebre, afirma que les administracions no donen respostes a les demandes del camp. “Les administracions, en estos moments, o no estan o tenen la porta tancada”, ha remarcat, tot abans de preguntar-se si volem un país en què els grans fons d’inversió gestionaran les finques i en què no hi haurà pagesos que viuran al món rural i defensaran el territori.
Segons Montesó, cal parlar de “multifuncionalitat”, perquè a banda de produir aliments de proximitat i de qualitat també cal tenir en compte el manteniment del territori. “No pot ser que avui per avui no ens podem guanyar la vida, mentre portem productes d’altres llocs del món sense control fitosanitari, això és un veritable colador”, ha lamentat. “Per tant, sí que hi ha culpables; l’administració espanyola i també la catalana, que es posin les piles. No val només amb anar davant d’una manifestació de pagesos i dient que la culpa és dels altres”, ha advertit Montesó: “Perquè si jo o la meua família no mengem, un dia ens podem acabar cabrejant”.
Montesó considera que els pagesos han de dir prou i aturar el país. Josep Olivas, també pagès de Roquetes, afirma que les polítiques agràries de la Unió Europea només busquen el benefici d’uns quants, mentre que a Catalunya també tenim una part del país buit. Un territori que, si s’abandonen els conreus, serà consumit més fàcilment pels incendis forestals. “Tenim un país buit, des de Salses a Guardamar, i des de Fraga a l’N-340, que en realitat és un desert de color verd, en transició a desert de color cendra”, ha conclòs.
Fes el teu comentari