#DissabteMRF Recentrem la setmana del serial Salut i del 8-M

Començàvem la primera setmana de març amb la impressió que el serial Salut encara podia donar-nos capítols memorables. Primer, el republicà Adam Tomàs havia ofert uns terrenys a Amposta perquè Salut puga construir, si vol, el nou hospital a les Terres de l’Ebre. Aquell hospital que ERC, en l’època del tripartit, havia acceptat situar a Tortosa, però canviant-li el nom per fer-lo més territorial. I que anys més tard, ja amb Junqueras governant amb l’antiga CiU, la Generalitat havia enterrat com la resta de la sanitat retallada amb l’excusa de la crisi. A canvi, això sí, d’un projecte no menys faraònic d’aparcament que també servia per ampliar el Verge de la Cinta, darrera de l’antic cinema Fèmina. Tota una pel·lícula de tiros i polseguera, quan potser el més fàcil hauria sigut fer unes escales mecàniques o un ascensor més modest. Però no, perquè interessava fer un pàrquing i una nova ala assistencial i un edifici oncològic, per apropar la unitat de radioteràpia (amb el nou accelerador lineal donat pel senyor Zara) a l’hospital de dia on fan la químio.

La veritat és que ja em veia vindre la cosa, el nou arc argumental del serial, quan uns dies abans Tomàs va dir que l’Ajuntament d’Amposta sí que farà el nou aparcament de l’Hospital Comarcal del Montsià, tot destinant els diners del PAM de la Diputació, perquè vol que Salut continue apostant per nous serveis mèdics a l’antiga clínica Arrossera. Una de les coses que diu ara Salut, i per tant ERC, per justificar la possible aturada del projecte del nou pàrquing vertical de Tortosa, és que no li correspon pagar obres d’aparcaments. Amb aquelles primeres declaracions, el que deia Tomàs entre línies era: Amposta sí que ha entès que l’Ajuntament ha de pagar les places de pàrquing, no com Tortosa.

Després, va arribar l’oferta de l’alcalde ampostí en una entrevista a Canal TE. Terrenys per al nou hospital, com també els ha acabat proposant l’alcalde de Roquetes, el també republicà Paco Gas, després de començar oferint metres quadrats per a l’edifici oncològic. Ben jugat. Gol per tota l’esquadra, però potser en pròpia meta. Perquè darrerament ERC ha evitat, tant al Parlament, com al Consell Comarcal del Baix Ebre o a l’Ajuntament de Tortosa, qualsevol compromís clar amb la construcció d’un nou hopistal de referència a les Terres de l’Ebre. En què quedem, ERC? Hi ha hospital nou o no? La resposta, quan es convoquin les eleccions… O potser després, quan faci falta pactar amb els comuns, que amb el PSC són els únics que han defensat sempre la necessitat d’un nou hospital.

Mentrestant, a Junts per Catalunya veuen estos oferiments com una maniobra d’ERC per erosionar, per desgastar l’alcaldessa de Tortosa en la polèmica amb Salut. Ens ho deia la mateixa Meritxell Roigé en una entrevista a Canal 21 Ebre, dimecres al matí, sense voler parlar directament de les ciutats veïnes, però deixant anar que els alcaldes seguien directrius d’Esquerra i de la conselleria d’Alba Vergés. Dijous, també hi veia una mà negra el portaveu de Junts per Amposta, Manel Masià, que creu que Tomàs va fer un “brindis al sol” a la salut de Vergés. Una consellera, per cert, que la setmana passada havia de donar explicacions a la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa, però que va ajornar la cita perquè en el que dura un esternut se li va girar feina amb el coronavirus.

Siga com siga, Roigé també va recordar que va ser Salut, i no un altre departament, la conselleria que va encarregar la redacció del projecte del pàrquing. I que la cosa podia costar entre 18 i 25 milions d’euros, quan crec recordar que fins ara s’havia estimat que només el pàrquing costaria uns nou milions. Per tant, sembla que la mare del corder és el sobrecost del projecte, més que les suposades complicacions tècniques pel sòl i l’estabilitat del talús, i que Salut vol evitar haver de pagar, en solitari, tota la festa. També crec recordar, potser algú em corregirà, que quan es va pactar la solució aparcament vertical al Fèmina es va dir que es buscaria la impliació de Territori i de l’Ajuntament.

En esta polèmica, com sol passar, tothom té memòria selectiva. He sentit veus del PDeCAT, ara Junts per Catalunya, que afirmen que Salut també preveia fer-se càrrec de l’aparcament de l’hospital a l’època del tripartit, quan havia de fer-se l’hospital al pla parcial de la Farinera. Però no és ben bé així. El projecte de l’època de Marina Geli preveia un pàrquing soterrat al nou hospital entre Tortosa i Roquetes, però el cost de l’aparcament no estava inclòs en el pressupost previst, que finalment rondava els 130 milions d’euros. Era una obra que havia de fer-se i pagar-se a banda.

També hem escoltat estos dies que el projecte del tripartit era fum, només dibuixos virtuals en un paper. La realitat, però, és que Geli i l’alcalde Ferran Bel van presentar (en un acte a l’auditori de Tortosa, amb públic de tots els colors i carnets) el projecte guanyador del concurs d’idees, i que després la Generalitat només havia d’encarregar el projecte, adjudicar-lo i fer les obres. Des de Tortosa es volia accelerar la cessió dels terrenys i fins i tot impulsar un consorci amb altres ajuntaments, entre els quals el de Reus (glups!), per finançar la cosa. Què va passar? La crisi, la victòria de la CiU d’Artur Mas, i l’inici de les retallades en sanitat, tot i que durant la campanya del 2010 els convergents havien dit que no es tocarien les tres emes: ni metges, ni mestres ni Mossos. Però Xavier Pallarès i Francesc Sancho van sentenciar aleshores que el nou hospital era “fum”, i això va ser la preqüela del serial que tenim avui. Fins i tot obviant que, durant la campanya, CiU havia arribat a dir que el projecte de Geli era massa menut, i que el que realment necessitaven Tortosa i les Terres de l’Ebre era una ciutat sanitària, tot un complex sociosanitari…

El serial de Salut dóna per a més capítols, punyalades i girs argumentals que els de Joc de Trons, perquè la cosa també va de poder, de vassalls i d’empassar-se gripaus com dracs. Però la primera setmana de març ens ha deixat altres temes. Ha estat la setmana de les dones, amb diversos actes per commemorar el 8-M, però també amb un altre sidral protagonitzat per la comissió Vaga Feminista Terres de l’Ebre i els sindicats majoritaris (UGT, CCOO i USOC), que al costat de l’alcaldessa i de la regidora d’Igualtat de Tortosa, Dolors Bel, presentaven “l’acte unitari” a la ciutat. Una “apropiació” de la feina dels col·lectius feministes i moviments socials que no va agradar Vaga Feminista, fins al punt que han fet una crida a no participar en la convocatòria del dissabte. És a dir, a fer boicot. I no només perquè siga estrany reivindicar el 8-M un 7 de març, sinó perquè l’any passat ja va haver mambo quan dones de Vaga Feminista van ser increpades per “homes de la UGT i de CCOO” en intentar parlar amb un megàfon a la concentració dels sindicats majoritaris. Reivindicar els drets de les dones de forma unitària sembla, per tant, ara per ara, impossible. Així, Vaga Feminista farà la seua manifestació este diumenge, i a més, com era d’esperar, se sumen a la convocatòria de vaga feminista de 24 hores que han convocat els “sindicats combatius”.

I finalment, només comentar algunes notícies guapis que ens ha deixat l’actualitat de les Terres de l’Ebre durant esta setmana. Us recomano este vídeo sobre el projecte del centre d’acollida de joves de Sant Jaume d’Enveja, en què han tingut la idea d’ensenyar-los a reparar bicicletes per a les famílies amb menys recursos del municipi. També ens ha agradat parlar d’un altre projecte solidari en què les dos rodes tenen molt a veure. Es tracta de la iniciativa ‘Pedalem totes juntes’, que han impulsat alumnes de primer d’ESO de l’institut Cristòfol Despuig en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer, per enviar 110 bicis per a les xiquetes de l’Índia. I parlant d’ensenyament, a principis de setmana també ens va agradar il·lusionar-nos amb els membres de l’equip directiu de l’institut Dertosa, que a partir del curs que ve començarà a impartir, amb 25 alumnes, el Batxillerat Internacional. Un projecte de territori, una eina per captar i retenir el talent jove. Per frenar el despoblament fent que nois i noies puguen tornar a casa en acabar els estudis, encara que siga amb trens merdosos.