Des de sempre els pagesos han hagut d’estalviar i preveure el futur per poder sobreviure. En temps passats, a les seves cases, disposaven de les sitges que tenien la funció de poder-hi emmagatzemar aliments preparats per atendre, en cas de secades, glaçades, guerres o epidèmies, les necessitats dels anys posteriors. Eren petites coves subterrànies, camuflades, ben sovint situades al mig del carrer o emparedades, on una temperatura estable protegia i guardava els productes dels freds hivernals i de les calors de l’estiu com un tresor. I les famílies que podien tenir alguns estalvis, mai se’ls gastaven tots, prevenint els anys vinents. La seva idiosincràsia, davant les adverses inclemències que poden arribar i malauradament arriben sovint, els obligava a l’estalvi i a la previsió. Aquesta austeritat heretada dels antecessors els predisposa a pensar en el demà. Però en una societat globalitzada i que els productes de consum arriben de qualsevol part del món, amb preus molt inferiors als d’aquí, els pagesos redueixen les entrades econòmiques. Els costos de producció augmenten mentre els preus dels fruits s’estabilitzen i, fins i tot, baixen. Paradoxalment produir més provoca sobresaturació, els preus cauen i l’economia es desploma.
Els pagesos, emprenyats per les dificultats que viu el sector, han sortit en massa manifestant-se i tallant carreteres amb els seus tractors, davant les precàries desigualtats que pateixen. I les sofreixen des de fa dècades; tant és així que els pobles agrícoles es van despoblant, la seva economia va baixant, mentre les capitals creixen, a la vegada que les comarques que les envolten s’empobreixen, els joves se’n van, les terres s’ermen, als pobles només hi resten els avis fins que es moren i dins de pocs anys quedaran deserts.
Què té a veure el covid-19 amb l’emprenyada dels pagesos, poden preguntar-me els amables lectors? La resposta és clara; davant la pandèmia l’economia general baixarà, els ciutadans en general patiran privacions, l’Estat haurà d’aplicar recursos i d’aquí dos o tres anys, un cop superada la crisi, la recordarem, però l’economia tornarà a xutar, els empresaris guanyaran diners, els molts rics continuaran amagant-los als paradisos fiscals, les elits econòmiques prosseguiran dirigint tots els àmbits essencials, siguin governamentals, jurídics o militars, mentre els pagesos seguiran sofrint sense que els respectius governs, solucionin els seus problemes. Els governs aplicaran diners a diferents sectors econòmics però el despoblament rural seguirà, les botigues dels poblets continuaran tancant-ne per manca de clients, i es quedaran sense metge, sense farmàcia, sense rector, sense professionals de tota mena i acabaran morint d’inhibició. Els governs, davant les necessitats greus, salvaran tots els sectors de l’economia però les actuacions, com sempre, no seran iguals per tots. A la darrera crisi van salvar els bancs, van caure a l’atur milers de treballadors, molts han hagut de sobreviure en la plena misèria, els sous han baixat i encara avui estant per davall del que cobraven llavors, les classes mitjanes s’han empobrit i dels pagesos, malament llavors i malament ara, ningú se’n recordà d’ells. Per això el món agrícola inexorablement se’n va en orris.
Davant el covid-19, hom preveu que els governs tornaran a oblidar-se dels pagesos. El president Pedro Sánchez arenga la ciutadania prometent 200.000 mil milions per contrarestar la pandèmia. En quedaran alguns per aplicar al món de la pagesia, solucionar els preus agraris, els impostos sobre els preus del carburants pels tractors, o de l’aigua dels regadius o la seguretat social agrària, o la rebaixa dels imports a cobrar per la DUN, o que determinats grans propietaris poden gaudir de treballadors que ocupats 25 dies poden cobrar un subsidi tot l’any? Molts despropòsits es succeeixen i tots perjudiquen l’agricultura. El covid, pel bé de tots, s’ha de combatre d’arrel i ens en felicitem, però la pregunta que ens queda a l’aire és la següent: de les promeses rebudes després de les manifestacions, restaran recursos per solucionar els problemes del sector primari i combatre el despoblament rural? Per l’experiència que tenim, els governs poc se’n recordaran dels pagesos. I aquests per sobreviure hauran de continuar estalviant i reservant a les sitges els recursos per les properes campanyes. Si és així, els pobles de l’interior s’aniran buidant, la font econòmica agrària quedarà exhausta i perdrem part de la nostra essència, de la qual molts hi tenim les arrels i l’estimació.
*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari