Aquesta crisi sanitària no solament afecta la salut de les persones, sinó que també està afectant a tota l’activitat econòmica. Tots els treballadors per compte d’altri se’n ressentiran en les seves butxaques a conseqüència de la pèrdua de l’activitat econòmica de les empreses en les quals treballen, perquè molts d’ells estan afectats per un ERTO. Però probablement un dels sectors més afectats és el dels treballadors autònoms, un col·lectiu molt important a casa nostra.
A Catalunya hi ha prop de 550.000 autònoms dels quals més de 24.000 estan entre els sectors agrari, pesquer i ramader i que la seva activitat econòmica representa un 11% del PIB. A les Terres de l’Ebre és un col·lectiu de treballadors molt important. Un sector estratègic poc valorat fins ara, que ens hem adonat en aquests moments de crisi sanitària, perquè ens han garantit d’aliments en quantitat i qualitat suficients. El seu treball avui és més que un esforç, és entrega i solidaritat. Són els altres herois.
D’aquesta crisi sanitària, sense dubte, traurem moltes conclusions i una de les més clares és que necessitem als nostres agricultors, ramaders i pescadors que sempre estan al lloc, fent bé el seu treball i amb estima perquè hi dipositen la seva il·lusió en cada collita, a cada temporada, any rere any, tot i les adversitats, per guanyar-se bé la vida.
Un sector en una crisi de preus constant i que en moltes ocasions no han vist una rendibilitat en les seves explotacions adequada a l’esforç i al treball que han hagut de fer. Les legítimes reivindicacions del sector agrícola originades per una crisi de rendibilitat, degudes a problemes estructurals que es van arrossegant des de fa anys, tenen avui en el govern de Pedro Sánchez una resposta adequada per atendre les seues demandes.
La ràpida actuació del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per tal de resoldre les dificultats del sector, s’ha traduït en la modificació de la Llei de la Cadena Alimentaria per tal d’aconseguir preus justos i marges rendibles, donat que prohibeix la destrucció de valor, obliga a tenir en compte els costos de producció en els preus dels contractes i impedeix les promocions comercials enganyoses que banalitzen els productes agrícoles.
En matèria de fiscalitat, es proposa la modificació de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les persones Físiques, atent la necessitat del relleu generacional, perquè el camp ha de ser atractiu pels joves i sobre tot rentable. Una modificació que ha de garantir l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment de la tributació per mòduls en el sector agrícola.
Així mateix, s’ha impulsat una major cobertura de les assegurances agràries que cobreix les contingències enfront de conjuntures inesperades, com les derivades dels fenòmens atmosfèrics, cada cop més freqüents deguts al canvi climàtic.
El govern Espanyol està defensant a Europa el manteniment de l’actual pressupost de la PAC per al següent període (2021-2027) i incorporar la fruita dolça i les hortalisses a la nova PAC.
Aquests darrers dies s’ha aprovat un Real Decret Llei d’ocupació agrària per tal de garantir el manteniment de l’activitat agrària durant el període de la COVID-19, que flexibilitza la contractació de personal absolutament necessari per atendre la falta de mà d’obra del camp, per tal d’assegurar la recollida dels fruits.
La Generalitat de Catalunya que té competències plenes en matèria d’agricultura ha d’actuar impulsant un Pacte contra la Crisi de Preus, amb la participació de totes les entitats, organitzacions, plataformes i Administracions Públiques implicades.
Aquest pacte ha de tenir entre els seus objectius: Promoure una nova Llei de Traçabilitat per conèixer l’origen i el processament dels aliments. Millorar els mecanismes de retirada. Millorar el control i les inspeccions de les importacions d’aliments d’Europa. Augmentar els pressupostos en matèria d’Agricultura de la Generalitat. Promoure campanyes de sensibilització als mitjans de comunicacions i incentivar el consum de productes de proximitat.
Millorar l’Observatori Agroalimentari de Preus. Ajuts a l’arrancada d’arbres, per a noves transformacions agrícoles per millorar la competitivitat. Millorar la formació empresarial i agrària. Augmentar les línies d’ajuts per a la modernització de les explotacions i afavorir la digitalització del sector, i posar en marxa un fons de finançament extraordinari, a través de l’Institut Català de Finances.
Mesures totes elles que s’han de ser efectives per millorar aquest ampli sector d’autònoms i professionals que ha de permetre la pervivència del món rural tan gran a les Terres de l’Ebre i reconèixer i dignificar el treball dels nostres agricultors, ramaders i pescadors.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció política i Món Rural del PSC a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari