1/ Com voleu que els lloguers no estiguin pels núvols a llocs com
Barcelona, i altres, si hi ha la demanda que hi ha, malgrat tot? Hi ha
una dada que pot ser col·lateral, però resulta molt il·lustrativa. En
els primers 10 dies que està publicat, cada anunci d’un habitatge posat
en lloguer rep una mitjana de 101 contactes, entre trucades, correus
electrònics i missatges diversos.
2/ Això no significa necessàriament res, si no es posa en perspectiva
mitjançant la comparació. La mitjana espanyola està en 50 contactes. I a
ciutats com Badajoz, Palència o Ourense aquesta dada baixa fins a 8. No
pot quedar més clar, oi?
3/ La meitat dels robatoris els cometen immigrants? A Barcelona, sí.
Però no es pot concloure que la meitat d’immigrants siguin delinqüents.
Com s’explica la presumpta discrepància, doncs? Són els centenars i
centenars d’antecedents d’una minoria.
4/ El cas dels furts comesos per carteristes no pot ser més clar. Només
al metro se’n denuncien uns 50.000 l’any. La immensa majoria, perpetrats
per lladres d’altres nacionalitats, sí. Però segons la policia, no
passen d’un centenar. Són 500 fets per barba, a l’any. Només al metro i
només els denunciats…
5/ L’extrema dreta fa jocs de mans semblants amb les estadístiques de
seguretat i delinqüència. Un exemple palès n’és el percentatge de presos
estrangers. Sí, són el 53%. Però és pel pes desproporcionat dels
preventius, per allò del risc de fuga. Amb sentència ferma, els presos
d’altres origens són el 20%. Uns cinc punts per sobre del pes demogràfic
de la població estrangera a Espanya, però amb una dada més apropada a la
realitat.
6/ No són simples matisos. Ni disculpes dictades pel bonisme. És que hi
ha moltes mitges veritats, més pernicioses que les mentides, que s’usen
per a tirar benzina al foc. Molta gent prefereix comprar aquests
missatges i considera falsejades les estadístiques que els contradiuen.
Però no hi ha altre remei que el xarop de dades.
7/ El primer trimestre de l’any sempre és dolent en termes d’ocupació.
Però és que el d’enguany és el que registra pitjors dades dels darrers
10 anys. Potser a títol de consol, hi ha qui diu que l’elevada ocupació
actual ha de comportar, per força, unes oscil·lacions més grans en
termes absoluts. Fins i tot si el percentatge fos el mateix. I ja és
així.
8/ El cas és que tohom compta com li convé. Sobretot si la política està
pel mig. Però una cosa no pot discutir-se. Malgrat baixades puntuals, el
nombre de contractacions continua sent el més alt de la història. I amb
unes condicions molt millors que fa només 5 o 6 anys, tant pel que fa
als contractes indefinits com als salaris.
9/ I que no anem malament el tot ho indiquen també xifres
macroeconòmiques: el PIB creix per sobre les previsions, la inflació
baixa… És curiós que, generalment, les bones xifres d’aquests
indicadors no reconeguin el paper que hi té una bona situació laboral.
Si Keynes aixequés el cap… No és tanta novetat que els beneficis de la
banca estiguin disparats.
10/ Parlant de l’IPC… Perquè les notícies sobre la seva evolució
s’il·lustren molt sovint amb imatges de verdures? Estem intrigats.
11/ La Generalitat denega l’ERTO de Freixenet amb l’argument que la
sequera no és causa de força major. Que com fa tres anys que dura, no hi
ha el requisit d’imprevisibilitat. I és clar, és així. Però de debò el
govern català no cotinua tirant pilotes fora, minimitzant els efectes de
la situació, perquè li coincideix amb una campanya electoral?
Fes el teu comentari