Una pel·lícula et pot canviar la vida, la forma de pensar, les idees? Tot és possible, segur que algú que ha llegit la pregunta ha saltat de la cadira cridant que sí, però en caràcter general, respondre afirmativament és una exageració i atorgar-li un protagonisme excessiu a la pel·lícula en qüestió, o treure’ns-el a nosaltres mateixos.
És cert que la visió de determinat film et pugui marcar per a sempre, però més aviat es tracta que tu tenies la plena predisposició per a deixar-te marcar tot just en aquell moment que mai oblidaràs.
Una cosa similar em passà quan tenia setze o disset anys. Era diumenge a la tarda a Cornudella, segur, sessió doble a La Renaixença. En feien una de Woody Allen. Les perspectives generals de la colla d’amics era passar una estona divertida, perquè altres pel·lícules seves que havíem vist tenien una forta càrrega còmica, com Atrapa el dinero y corre, o Bananas (sempre en castellà llavors). Però de seguida es va notar a l’ambient que quelcom no funcionava segons el previst, que aquella pel·lícula en blanc i negre era absurda, sense solta ni volta, incomprensible, i la gent anava desfilant cap a la sortida posant cara d’haver patit una estafa.
I jo m’anava quedant sol en aquella immensa sala, adherit a la butaca on hi havia compartit centenars d’hores de cinema, potser amb algun forat a la tapisseria d’on hi sortia, perillosa, una molla. Extasiat davant la descoberta de tot un món que no sabia possible, d’uns girs surrealistes de trama, d’unes frases intel·ligents i divertides alhora que m’obrien la ment, davant la tragicomèdia d’un ésser perdut a mig camí de la incertesa de la vida. No sé si em quedaven pipes encara, o m’havia oblidat de menjar-ne.
Què estava passant? Per què una pel·lícula que havia buidat la sala em tenia hipnotitzat per sempre? Era jo l’estrany? Tenia jo una forma diferent d’entendre la vida? La pel·lícula era Stardust memories, i la tinc sempre al record.
Us convido a citar als comentaris pel·lícules que us poden haver canviat la vida.
Us deixo amb algunes fragments del guió:
“-Els carrers estan embossats. Hi ha el Papa a la ciutat, o una altra figura de l’espectacle?”
..
“-Troba difícil dirigir-se a sí mateix?
-Només he de resistir la temptació de fer-me massa primers plans.”
.
“Vaig fer un curs de filosofia existencial a la universitat de NY i a l’examen vaig deixar totes les preguntes en blanc. Em van posar un 10.”
.
“-Com es defineix políticament?
-Estic a favor de la democràcia total i honrada, i també crec que el sistema americà pot funcionar.”
.
“-Molta gent l’ha acusat de narcisista.
-Si m’hagués de definir com un personatge de la mitologia no seria Narcís, sinó Zeus.”
.
“Per a tu sóc ateu, per a Déu sóc l’oposició fidel.”
.
“No la pots controlar, la vida, només l’art i la masturbació, dos camps on sóc un gran expert.”
Fes el teu comentari