Els aprenentatges tecnològics de la canalla durant el confinament

Durant tot aquest confinament inèdit que hem viscut a causa de la pandèmia de la Covid-19, hi ha una cosa que m’ha cridat poderosament l’atenció, i que penso que és una de les conseqüències positives de tot plegat. I és que penso que durant aquests mesos, els aprenentatges tecnològics de la canalla han estat brutals, enormes i intensos com mai ho haurien pogut ser. Com a mínim en el cas de l’Anna.

Perquè és clar, on més intensament ho he viscut ha estat amb l’Anna. El divendres 13 de març ja no va anar a escola. I aquest divendres ja ha acabat l’escola. Acadèmicament no tenim res a dir. Durant aquest tres mesos ha hagut de seguir les classes per internet, i durant el confinament dur, fins i tot ha hagut d’establir vincles socials mitjançant internet. Aquest últim trimestre ha après a usar Skype i Google Meet per a seguir les tutories setmanals d’escola i les classes també setmanals d’oboè. Ha après també a usar els blogs (que sembla que mai moren), doncs ha estat l’eina que han usat a escola per acabar el trimestre i enviar les tasques diàries. Ha après a usar el correu electrònic (li hem creat una adreça que també gestionem els adults), a afegir contactes, a fer fotos de les tasques, a adjuntar-les i a enviar correus a les seues mestres. Ha après també a editar els PDF amb les fitxes d’escola. I també hem practicat amb el Word, tot fent dictats i fent servir el corrector ortogràfic per a que s’adonès dels seus errors i aprengués a corregir-los. I per descomptat, crec que no cal dir res de l’ús de xarxes socials, o de plataformes de vídeo en línia, que diríem que ja ve de sèrie.

La reflexió que en faig és que en l’àmbit tecnològic, el confinament per a ella li ha suposat una oportunitat, una ocasió única que possiblement en una situació normal hauria acabat arribant de forma natural, però segurament sense una immersió tan brutal com aquesta. I important: ha estat una immersió acompanyada en tot moment per la seva mare i el seu pare. Aquests mesos la família hem estat el seu referent educatiu, allà d’on extreure tot el necessari per a seguir creixent i aprenent. I en tecnologia ha après, i molt. I li estem ensenyant que la tecnologia no és una finalitat en sí mateixa, sinó que és una eina que ens serveix per a poder fer coses, i que en tot moment controlem els humans. Tot el que ha après li serveix i li servirà en un entorn social, humà i cultural on la tecnologia ja és omnipresent. Nosaltres la guiarem i l’aconsellarem fins que sigui necessari. No cal anar-hi pas en contra, sinó saber-la usar, saber pujar a l’onada. Introduïm-los el més aviat possible, no? Amb seny…

No sóc mestre, i desconec en bona mesura la realitat i el funcionament de les aules. Senzillament sóc un pare que ho intenta fer el millor possible, que gaudeix i que pateix amb la seua educació, que es sent orgullós del que s’ha aconseguit i que sent un profund neguit per allò que costa d’aconseguir. I aquest pare sí que té una certesa: que segurament en una situació normal, tot això no ho hauria pogut aprendre en tant poc temps, i que l’escola (així, en genèric) no ofereix aquesta mena d’aprenentatges. N’ofereix d’altres, entesos; però aquests no.

No tinguem temor d’introduir la tecnologia a la nostra canalla. En saben més del que no ens pensem, i segur que saben usar-la molt millor del que ens pensem. Confiem en ells, no ens decebran. Només volen que siguem al seu costat.

I a partir d’ara, què?

De cara el curs vinent sembla que ja es comencen a desvetllar algunes de les incògnites amb què hem viscut les famílies aquest últim trimestre. Pel que sembla, es continuarà donant prioritat a les classes presencials i amb grups de fins a 20 alumnes fins a 4t de Primària. Sembla que no hi haurà ni rastre de les classes online, com a mínim a Primària. Pel que sé, a l’escola on portem l’Anna, a 6è ja tenen un Moodle, plataforma que sí que usen abastament a la ESO. Dissortadament, diria que el sistema educatiu no estava preparat per aquest canvi disruptiu. I és una llàstima. Tornarem al model clàssic, i perdrem l’oportunitat de canviar per sempre més el nostre model educatiu. Tots els aprenentatges tecnològics d’aquest últim trimestre quedaran en un no res. No tindran continuïtat de cap mena; tampoc s’ha plantejat la possibilitat d’un model educatiu híbrid. I es perdrà l’oportunitat d’incorporar la tecnologia al procés educatiu en edats primerenques com a 2n de Primària, per exemple. Ampliar per exemple el Moodle del centre on va l’Anna als alumnes de Cicle Inicial, hauria estat una bona iniciativa. Incorporar altres plataformes com Google Classroom es podria haver fet sense massa complicacions… Innovació, en dèiem.

D’aquest últim trimestre en trec una conclusió demolidora: la nostra canalla està plenament preparada per aprendre d’una nova manera. Diria, però, que el nostre sistema educatiu encara no està preparat (o disposat) per a fer aquest canvi tan radical, però alhora tan positiu.