Quan hom llegeix a periòdics o escolta a televisions espanyoles que “los presos separatistas obtienen la semilibertad gracias a los favores de Torra y la consellera Capella”, s’adona de la inequívoca venjança aplicada pel nacionalisme espanyol contra els sentiments legítims del poble català.
Per aconseguir l’aversió i la catalanofòbia de forma general, s’hi sumen tots els poders de l’Estat, començant per la monarquia, el govern, la política, la justícia, l’exèrcit i acabant per la prole de poders fàctics que viuen del sistema o gaudeixen dels seus favors. Al seu darrera marxen la corrua d’alguns mitjans informatius per fomentar l’hostilitat, confondre la gent i injectar rancúnia. I per acabar d’adobar-ho, usen la justícia per fer efectiva la repressió, instrumentalitzant la Constitució i distorsionant les lleis. En definitiva banalitzen la justícia per aconseguir els seus objectius.
I així, mentre a Europa no adverteixen ni rebel·lió, ni sedició, com fou el cas del Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein, a Espanya s’empresona injustament els polítics catalans i ara tenen el coratge de manifestar que obtenen semillibertat gràcies als favors del govern. I per complementar-ho, rient-se’n de les lleis internacionals, no escolten la petició d’alliberament ordenat pel Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Tot plegat porta, a la curta o a la llarga, a la desestabilització de qualsevol sistema democràtic.
Instrumentalitzar la justícia porta a prohibir les banderes estelades o els cartells de “Llibertat al presos polítics” als balcons dels edificis oficials, sempre sota l’empara del Tribunal de Justícia integrat per jutges polititzats que juguen sempre a favor de les seves idees i del partit polític que els ha concedit la cadira. I per això aviat veurem com inhabiliten al president Torra, menystenint els drets a la manifestació i d’opinió.
Desestabilitzen el sistema democràtic quan actuen en contra de la voluntat popular. Aquells que actuen per unes vies diferents a les seves voluntats polítiques, que no judicials, se’ls empresona i el president de Catalunya per mantenir la llibertat s’ha exiliar. Quan reclamen la repatriació dels exiliats als jutges europeus no els ho concedeixen perquè no veuen el ells cap delicte.
Els neguen la possibilitat de ser eurodiputats i malgrat ser reclamats poden aconseguir l’acta i la feina a fer com a elegits pel poble dins el Parlament Europeu, mentre que a l’eurodiputat Junqueras no se li permet exercir com a tal per tenir-lo tancat injustament. Les lleis espanyoles no s’apliquen com les europees i per això tenim un rei emèrit que per ser inviolable segons la llei d’Espanya pot actuar segons cregui convenient sense ser penalitzat per les accions delictives. O un expresident de govern, que va permetre l’assassinat de ciutadans bascos, no pot ser ni discutit perquè diputats de diferents partits que defensen la Constitució l’obvien de l’acte criminal i l’alliberen de facto les greus faltes comeses. Això ens porta a la degradació total del sistema democràtic.
Però què se’n pot demanar d’un Estat que mantén una Corona corrupta imposada per un dictador militar corrupte que, aliat amb Hitler i Mussolini va enderrocar el govern legítim i democràtic votat pel poble?
Tot el que vivim actualment és la continuïtat d’aquell passat on no es van demanar responsabilitats a jutges, policies i militars que van continuar en democràcia com si res hagués succeït. Fins la seva jubilació mantingueren el càrrecs i la majoria d’ells seguiren actuant com en temps del dictador. Foren el mestres i rectors dels actuals professionals que poden arremetre contra Catalunya i cridant a l’uníson “a por ellos”. Són els mateixos que poden falsejar els informes, negar les veritats per jutjar els presos polítics catalans segons la seva voluntat. Només quan algun d’aquests nefastos personatges ataca les llibertats que no agraden al govern actual és capaç de destituir-lo com és el cas del coronel Pérez de los Cobos. Quan aquest guàrdia civil va falsejar les dades davant el tribunal que jutjava el referèndum del 1-O i va prevaricar, la premsa espanyola el va enlairar com un heroi de guerra i el mateix feu el govern en condecorar aquells policies que van ferir més de 1.000 catalans que anaven pacíficament a votar el referèndum que ells havien dit que era il·legal.
Davant d’aquesta situació, aquells presos polítics engarjolats il·legalment, quan ja han complert part de la condemna per la que injustament foren empresonats, ara per rancúnia, si poguessin, no els permetrien emparar-se al tercer grau.
*Anton Monner és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari