Quan pensem en arquitectura, sovint ens venen al cap edificis, habitatges o grans construccions que defineixen el paisatge de les nostres ciutats. Però l’arquitectura va molt més enllà dels límits d’un edifici. També és la disciplina que contribueix a ordenar el territori, configurar els espais públics i definir la manera com vivim i ens relacionem. Parlem, en definitiva, d’urbanisme.
L’urbanisme és una de les especialitats de l’arquitectura amb més incidència en la vida quotidiana de les persones. La distribució dels equipaments, la mobilitat, les zones verdes, l’accessibilitat o la relació entre els espais construïts i els naturals són qüestions que condicionen directament la qualitat de vida i el desenvolupament de les nostres poblacions.
Durant les darreres dècades, l’urbanisme a Catalunya ha experimentat una transformació significativa. D’un model que durant molts anys va prioritzar el creixement urbà, l’expansió residencial i el desenvolupament de noves infraestructures, hem anat evolucionant cap a una concepció més integradora, en què la regeneració dels teixits existents, la sostenibilitat ambiental, la preservació del paisatge i la cohesió social han adquirit un protagonisme creixent.
Aquesta evolució també ha posat de manifest algunes de les limitacions del nostre sistema de planejament. La complexitat normativa, la lentitud dels procediments i la dificultat d’adaptar els instruments urbanístics a les necessitats canviants de la societat han obert un debat sobre la necessitat de revisar i agilitzar els mecanismes de planificació. Un debat especialment vigent a Catalunya, on actualment es plantegen reformes per simplificar els tràmits urbanístics sense renunciar a les garanties jurídiques, ambientals i de participació ciutadana.
Perquè planificar el territori no consisteix únicament a establir què es pot construir i on, sinó a decidir quin model de ciutat i de país volem per al futur. I aquesta decisió exigeix trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic, el dret a l’habitatge, la protecció del patrimoni, la sostenibilitat i l’interès col·lectiu.
En aquest context, el proper 10 de novembre, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acollirà la vuitena edició de l’Àgora d’Urbanisme, organitzada per l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC). Una trobada consolidada com a espai de reflexió i intercanvi d’experiències sobre l’activitat urbanística al nostre territori, que permet conèixer diferents iniciatives de planejament i posar en comú els reptes que afronta la professió.
Avui, qüestions com l’accés a l’habitatge, l’adaptació al canvi climàtic, la revitalització dels nuclis urbans o el futur dels municipis rurals ens recorden que l’urbanisme és una disciplina viva, que ha d’evolucionar al mateix ritme que la societat. I que els arquitectes, conjuntament amb altres professionals, les administracions i la ciutadania, tenim la responsabilitat de contribuir a aquesta transformació.
Perquè l’arquitectura construeix edificis, però és l’urbanisme qui ajuda a construir la ciutat que volem ser.
*ENRIC ROIG MONTAGUT, arquitecte
Fes el teu comentari