Moltes vegades entestem a continuar en relacions agòniques, sense adonar-nos que pot ser un alliberament trencar amb una persona que no ens fa feliços o amb la qual ja no estem a gust. La por sol ser l’emoció que ens paralitza. Tant la por de fer mal a l’altra persona, com la por a patir nosaltres. Per això és important fer el pas i saber que els primers passos seran els més complicats. No obstant això, és part del procés. La decisió d’acabar amb una relació mai és fàcil. Hi ha moments en què pensem que el millor és posar-hi fi però deu minuts després sentim que el que volem és seguir. Perquè l’amor no s’extingeix de la nit al dia, perquè dóna vertigen imaginar la vida sense l’altre, perquè… i si ens penedim? Prendre la decisió es pot convertir en una veritable font de patiment. Com podem saber llavors si és el moment de deixar-ho o si per contra val la pena seguir intentant-ho? I si…? Podem entrar en un bucle, una espiral amb un efecte hipnòtic, que ens aparta de la realitat deixant-nos atordits amb les seves voltes i sense capacitat de reacció. Preguntes i més preguntes que no porten enlloc. Però aquesta no és la solució, perquè el bucle no té límits, els límits els has de posar tu i passar a l’acció.
Dir-li a la persona que hem estimat, i possiblement ens estima en aquest moment, que hem pres la decisió de tallar no és fàcil. Realment és un pas molt dur, i molt traumàtic per a ambdues parts. Un mai comença una relació pensant en la possible pèrdua futura d’aquesta, i això és un procés difícil de gestionar. Vull trencar amb la meva parella, però no m’atreveixo a fer el pas. És una de les afirmacions més comunes dels qui han de prendre la decisió de trencar la relació sentimental. Ja sigui per falta de valentia, per inseguretat, per no voler fer mal a aquesta persona, per les opinions dels altres, etc., qualsevol excusa és vàlida per a qui vol trencar amb la seva parella, i és incapaç de fer el pas necessari. D’excuses per no donar el pas n’hi ha moltes, entre les más habituals podem trobar aquestes…
Falses esperances. De vegades ens il·lusionem en creure que tot pot millorar. No no volem trencar amb la nostra parella, perquè tenim l’esperança que tot pot redreçar-se i tornar a ser com era abans. Però simplement és una fantasia. Quan l’amor mor, per molt que volguem reconduir els sentiments, això és impossible. I només acabem per perllongar una relació que ens fa mal, i ens fa infeliços. Quan l’amor s’acaba, és millor donar-li un punt final.
Evitar el patiment. Quan fem un pas que té a veure amb sentiments, sabem que algú sortirà danyat. Podem ser nosaltres mateixos, l’altra persona, o ambdues parts. Tot aquest patiment és difícil de gestionar i afrontar sempre. La por a afrontar aquest dolor sovint ens impedeix prendre decisions. Realment es converteix en una autèntica odissea. Tot el que sigui abandonar la nostra zona de confort ens deixa emocionalment exposats, i això ens aterra. Per aquest motiu, ens fa por abandonar una relació, encara que estigui sentimentalment morta.
Por la solitud. Hi ha una por molt habitual en totes les persones, la por a estar sol. No tenir ningú per compartir el nostre dia a dia pot tornar-se totalment aterridor. La por ens paralitza i ens fa vulnerables. Hi ha persones que prefereixen mantenir una relació tòxica, encara que aquesta els faci més mal, que estar sols. Si bé és cert que evitem tota situació que ens pugui danyar, també procurem evitar fer mal a qui hem estimat. Aquesta por a fer-li mal pot arribar a ser una bona excusa per no finalitzar una relació que ja no ens aporta res.
Per dependència emocional. Quan ha existit una inclinació tan forta com per deixar el nostre benestar i voluntat en les mans de l’altra persona, prescindir d’ella i de les seves cures pot ser realment pertorbador i nociu per a la persona dependent. Encara que la relació sigui totalment tòxica, la persona dependent necessita les atencions de la parella, encara que per això faci tot el que calgui per tenir l’atenció que tant anhela. Quan una persona dependent identifica la seva relació com de tipus tòxica, i sap que ha de posar-li fi pel seu benestar i salut emocional, fer el pas serà una tasca molt difícil de dur a terme. Encara que sàpiga que la relació només li fa mal, li aterrarà més el fet de prescindir de la persona estimada, i de les atencions emocionals que tant necessita aquesta. Per aquest motiu, en aquests casos, cal ajuda supervisada d’un professional.
Quan diem “vull trencar amb la meva parella”, és perquè sabem que la relació ja no ens aporta res positiu. Per aquest motiu, hem de ser responsables dels nostres sentiments i d’intentar ferir el menys possible els sentiments de l’altra persona, i fer els passos que siguin necessaris per a finalitzar aquesta relació, fent una ruptura sentimental el menys traumàtica possible. No hi ha res més nociu que fallar-nos a nosaltres mateixos, així que, si no som feliços amb la nostra relació, hem de tenir la valentia i la responsabilitat de fer el pas necessari. Quan sentim que la nostra relació ja no ens aporta res, i que de res serveix perllongar més, haurem de prendre la decisió de trencar. En un primer moment espanta, ja que deixarem enrere allò que ja coneixem, i ens submergirem en un mar d’incerteses. És essencial aprendre a deixar anar. Quan alguna cosa no funciona, el millor és canviar, encara que el canvi ens espanti i faci que ens resistim a ell. Per avançar, de vegades hem de passar pàgina. Perllongar una relació estèril i sense futur, només fa més gran més el nostre dolor, i el dolor de l’altra persona. Hem de ser sincers i responsables. No podem caure en l’error de fallar (i enganyar l’altra persona) no finalitzant aquesta relació. És essencial mirar pel benestar de l’altra persona, però també de la nostra. Si no volem seguir amb una relació finalitzada, el fonamental és ser sincer, i afrontar la situació d’una manera natural. D’aquesta manera, farem menys traumàtica la ruptura.
Quan ens enamorem també hem d’assumir la pèrdua. Tot amor porta la pèrdua implícita. El desamor, la mort, etc. Hem d’acceptar que molts cops l’amor té data de caducitat. Per aquest motiu, hem de tenir sempre en compte la pèrdua. En en aquesta vida tot és canvi, i si la teva relació no t’aporta res, has de prendre la decisió de finalitzar-la, pel teu benestar emocional. No serveix de res prolongar-la, quan una relació és morta, no es pot reviure. Perllongar només engrandeix el nostre sofriment i el de l’altra persona. Si hem de finalitzar la nostra relació sentimental, cal afrontar-ho de manera directa. Parlar amb la nostra parella és el primer pas. Hem d’explicar-li com ens sentim, i què volem fer a partir d’aquest moment. No s’han de buscar culplables. Si acabem la relació amb crits, retrets, ràbia i sentiments negatius, serà molt difícil per a tots dos superar el que ha passat. Necessitaràs més temps per assumir aquesta ira, per calmar-la, per poder avançar. És important procurar que sigui el menys traumàtic possible. Hem d’aprendre a deixar anar. Si hem pres una decisió, hem de ser ferms i no buscar excuses ni perllongar una relació esperant un miracle. Cada cada parella és un univers propi i particular, però de vegades, la solitud és millor que viure entre els vincles nocius establerts per una relació de parella tòxica. Quan l’amor s’acaba, ha d’acabar la relació. La pèrdua forma part de la vida, i hem d’assimilar-la d’aquesta manera.
Fes el teu comentari