Situació 1: un dia qualsevol d’estiu a Tortosa. Ple mes d’agost. Del 2020, però ben bé podria ser de fa 5 anys o, si no canvia molt la cosa, també podria ser d’aquí 5 anys… pel cap baix. Amb tota la tropa sortim de casa, que les dues feres menudes que tenim s’enfilen per les parets i necessiten aire lliure, i som de classe proletària sense muntanya. Decidim anar fins a Ferreries, a la plaça Francesc Macià, que hi ha una bona zona de jocs infantils. Hi arribem que toquen el migdia, i el parc està absolutament buit, desolat: els quatre arbres, quatre, que hi ha en absolut proporcionen cap mena d’ombra. Al ciment segurament s’hi podria fregir un ou, i els tobogans potser fins i tot s’hi podria fer a la planxa algun xiquet, tomba i tomba i llestos. No aguantem ni cinc minuts, i ens refugiem al Lidl proper, que hi ha aire condicionat.
Situació 2: un altre dia qualsevol d’un altre estiu qualsevol a Tortosa. Ple mes d’agost. És el 2020, però com en la primera situació, ben bé podria ser de fa 5 anys, o, si tampoc canvia molt la cosa, també podria ser d’aquí a 5 anys. Amb la tropa, altra volta (quina mania en sortir de casa, punyeta!) sortim a intentar gaudir de la ciutat, i que les dues bestioletes menudes de casa s’esbravin i cremin l’energia i a la nit poguem dormir tots el millor possible. Ens decidim per l’avinguda Ferran d’Aragó, i la continuació (a can Google Maps m’apareix com l’avinguda Canal Cantonada), en paral·lel al canal de l’Esquerra de l’Ebre. Hi arribem cap allà les sis de la tarda… i com en la primera situació, també ens trobem un desert. L’ombra que donen els encara esquifits arbres és del tot insuficient, i el sol també hi cau a plom; suen les pedres i tot. Després d’una caminada, ens refugiem al Supeco proper… que hi ha aire condicionat.
Conclusió: qualsevol que llegeixi aquestes línies podria dir que semblem nous, que ara caiem del cirerer, i que som uns molt mals pares que no se’ns acut res més que treure les xiquetes a passejar quan fa massa calor. Frenem una miqueta: com a pares tenim l’absoluta llibertat de poder treure a passejar les nostres filles quan creguem convenient, només faltaria.
El problema de fons, penso, és que massa vegades a Tortosa ens trobem amb un urbanisme no massa amable, i que no permet gaudir de la ciutat a qualsevol hora i en qualsevol moment i de la manera que hom cregui convenient, i que resolgui les necessitats del major nombre possible de ciutadans de la ciutats. Perquè, i aquí ve la pregunta clau: per què m’he d’esperar a una determinada hora del dia per a que les nostres filles puguin sortir al carrer, anar als parcs i fruir de la ciutat? És a dir, que hem de ser els ciutadans els qui ens adaptem a la ciutat, quan hauria de ser just al revés: ha de ser la ciutat la que s’adapti a les necessitats i als usos dels seus ciutadans, donant-los solucions als seus problemes.
I és que no tothom a Tortosa té la seua muntanya, o el xalet a l’Ampolla, i no trepitja la ciutat entre Sant Joan i la Diada. I si les famílies normaletes com la meua i la teua s’han de quedar a la ciutat perquè no marxen de vacances o no poden fugir-ne, doncs penso que la ciutat ens ha de poder donar respostes i oferir-nos un urbanisme més humà i proper. Que d’això es tracta, no? I poder oferir espais d’ombra on poder sortir a passejar a qualsevol hora, sol o amb la teua canalla, doncs penso que hi ajudaria molt.
Evidentment, no cal fer-ho sempre amb arbres, que entenc que són cars, que cal comprar-los menudets, i que passen molts, moltíssims anys, fins que es fan grans i poden fer la seua funció. Hi ha altres solucions, com tendals o pèrgoles, que proporcionarien espais d’ombra i que permetrien gaudir de molts espais de la ciutat a qualsevol hora del dia. I sense haver de patir per si per dinar tenim ous ferrats amb xiqueta a la brasa poc feta.
Epíleg: cal dir, no obstant, que a la ciutat hi ha espais amb ombra suficient. Cal dir-ho tot. Espais que conviden a gaudir-los en qualsevol moment del dia. Podríem dir el Parc Teodor Gonzàlez, o el Passeig de Ribera. Són espais que conviden, espais urbans propers i acollidors.
Fes el teu comentari