La campanya publicitària que la Fundació “la Caixa” ha fet en les darreres setmanes a Tortosa potser ha servit per millorar la imatge de l’entitat. Però ha embrutat els carrers i l’aigua de l’Ebre amb fragments de plàstic, esgarrats de les banderoles instal·lades en els punts més propers al riu. No es podia saber que a Tortosa, quan bufa el vent, les banderoles es trenquen i el material amb el que estan fabricades (PVC) acaba voleiant pels carrers fins arribar a l’Ebre, i qui sap si també al Delta i a la mar.
Organitzacions ecologistes com Greenpeace alerten que el 79% dels plàstics que utilitzem diàriament acaben en abocadors o directament al medi ambient. Fins i tot s’han trobat plàstics a 10.000 metres de profunditat. De fet, es calcula que els plàstics de les aigües més superficials són únicament el 15% dels que hi ha a la mar. Hem de tenir en compte que, només a l’Estat espanyol, cada dia s’abandonen 30 milions de llaunes i ampolles de plàstic. A la Mediterrània ja hi ha una “sopa de microplàstics”: entre el 21% i el 54% de totes les partícules de microplàstics del món.
Les ciutats com Tortosa haurien de replantejar-se la conveniència d’autoritzar campanyes i altres activitats que puguen embrutar l’espai urbà i el medi ambient amb components tan contaminants. No només perquè suposen un increment innecessari dels costos de la neteja viària, sinó també perquè són perjudicials per al medi natural, en un context de lluita contra el canvi climàtic. Potser la campanya ‘Tortosa, truca a la porta’ estava feta amb la millor de les intencions, però tenia altres maneres d’anunciar-se.
Fes el teu comentari