El passat 5 de novembre es va aprovar al ple de l’Ajuntament de Tortosa una moció que instava l’Ajuntament a canviar el nom del barri “Grup del Temple” pel de “Barri del 13 i Horta” a petició de l’Associació de Veïns 13 de Gener i Horta. Un nom que recupera parcialment la denominació franquista de “Grupo de Viviendas 13 de enero”, anomenat així en homenatge a la data de 1939 en què les tropes rebels van ocupar definitivament Tortosa.
Com a docents del grup impulsor de memòria històrica a instituts ebrencs DEMD-Ebre volem fer notar que el centre del debat en aquest cas no ha de ser- com ha succeït en nombroses publicacions i en l’argumentari de la mateixa moció- el fet que un grup de veïns afirmen sentir-se identificats amb un nom concret i no pas amb l’oficial.
La qüestió que ens ha de preocupar fonamentalment és si una societat democràtica ha de recuperar i legitimar denominacions que formen part de l’herència simbòlica d’una dictadura que arrossega a les seves esquenes milers de morts (alguns, encara a les cunetes) i represaliats (alguns, encara vius).
La legislació és clara: la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de memòria democràtica, sembla donar-nos un argument inequívoc per no excusar-nos en preferències personals i sí centrar-nos en els principis que han de seguir les administracions públiques. Considera contràries a la memòria democràtica les referències en topònims i carrers a la dictadura, el Cop d’Estat, etc. I s’insta les administracions públiques a retirar-les. Aquest cas és especialment greu perquè la denominació franquista ja s’havia modificat el 2010 a instàncies d’un acord del ple del febrer de 1981 del primer consistori democràtic. El mateix ple en què es va decidir modificar el nom de l’Avinguda del Generalísimo pel de l’Avinguda de la Generalitat. S’imaginen que ara els veïns d’aquesta avinguda demanen tornar a l’antiga nomenclatura?
Com a docents de secundària ens sentim interpel·lats pel resultat de la votació dels grups municipals a l’Ajuntament de Tortosa. La memòria democràtica no consisteix únicament a explicar a l’alumnat què va passar en determinades èpoques fosques de la història de la humanitat. La memòria democràtica i històrica consisteix també a ensenyar com reconèixer com les societats normalitzen, banalitzen o legitimen l’herència dels totalitarismes. Recuperar en el nomenclàtor de la ciutat de Tortosa una referència (encara que sigui mutilada i disfressada) a l’ocupació total de la ciutat per part de les tropes sublevades contra la Segona República Espanyola és, lamentablement, un exemple d’aquests mecanismes subtils de banalització.
El filòsof alemany Theodor Adorno va afirmar que ‘l’exigència que Auschwitz no es repeteixi és la primera de totes en l’educació’. Com a docents compromesos amb la memòria en centres educatius públics de les Terres de l’Ebre bé podem dir que la nostra exigència és que no es mantingui l’herència del franquisme. Ni que sigui de forma amagada en el nom d’un barri.
Donat que una moció no té caràcter d’obligat compliment, demanem al consistori tortosí que compleixi els dictats de l’actual llei de memòria democràtica i que no contribueixi a perpetuar i recuperar errors del passat que desgraciadament encara són massa presents.
*Grup DEMD-Ebre (grup impulsor de memòria històrica als centres educatius públics ebrencs)
Fes el teu comentari