Benvolgut company,
President del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya:
David Bonvehí,
Em sap molt de greu haver d’escriure aquesta carta. Molt. Però m’he anat adonant que els meus ideals i les meves lleialtats ja no tenen cabuda en el partit que ara mateix presideixes. Si em permets, t’ho explicaré millor perquè la cosa ve de lluny.
Quan em vaig fer militant del mateix partit que tu, ara fa més de 12 anys, érem el pal de paller de Catalunya però estàvem a l’oposició del Tripartit i, per això, vaig veure necessari donar el pas endavant dins de la política per ajudar a crear un país millor per als meus fills; el primer estava en camí. I, a més, aquest país havia de ser lliure. Ja saps que em vaig vincular directament amb Cultura treballant directament amb l’actual consellera de Cultura.
Tu saps molt bé que, en aquests 12 anys, hi he dedicat temps, mooolt de temps, els quatre últims anys el 100% de la meva jornada laboral. Dedicat en cos i ànima a aixecar un projecte difícil a Amposta, però on les brases cremaven i sé que podia fer foc nou. Sóc regidor i portaveu municipal, president local, membre del comitè comarcal, membre del secretariat de la sectorial, assistent a mil i una reunions, assemblees, mítings, etc…
Gairebé tot el que sé de política ho he après aquí. Molts dels meus amics i amigues els he conegut aquí. El que sento pel país i per la seva gent ho he canalitzat aquí. La majoria dels líders del país que jo admirava estaven aquí. Però ara ja no.
Durant aquests anys m’he anat forjant la meva personalitat política, socialdemòcrata, de centreesquerra, independentista i radicalment demòcrata.
No hem estat capaços de mantenir l’esperit aglutinador que ens va donar tants bons fruits en el passat i hem anat perdent un llençol en cada bugada: Unió, Convergents, PNC i ara Junts…
A més no hem sabut explicar el nostre ideari, de manera que se’ns identifiqués amb el sentir majoritari del país i de les seves classes mitjanes. I teníem una gran oportunitat per fer-ho: perquè quan es desitja construir un nou país, tens un foli en blanc per explicar el teu somni.
Sempre m’he sentit una persona lleial i fidel a unes conviccions de país, democràtiques i de lideratges de persones, algunes de les quals, avui són encara injustament a la presó i a l’exili. La baixa del PDeCAT de molts d’ells m’ha entristit molt i avui tinc la sensació que m’he quedat orfe de referents, tant personals com ideològics.
Deia Churchill: “Es pot canviar de partit per qüestions de principis, però no els principis per qüestions de partits”, i és això el que estic fent. Per principis i ideals i lleialtats canvio de partit.
És per tot això, que amb un desconsol personal difícil d’expressar, et comunico que he decidit desvincular-me del PDeCAT, i vull que la meva baixa sigui efectiva a partir del dia 31 d’octubre de 2020.
No vull acomiadar-me, sense agrair-te, i molt, tot allò que has fet per mi i pel projecte d’Amposta, i també per donar-me l’oportunitat de ser candidat a l’alcaldia a Amposta, a la meva ciutat. Per mi és un orgull i tu n’has format part .
En fi, espero que més endavant ens puguem retrobar en altres batalles polítiques, davant d’altres adversaris.
Mentrestant, et desitjo personalment el millor.
*MANEL MASIÀ ÉS PORTAVEU DE JUNTS PER AMPOSTA.
Fes el teu comentari