Les enquestes revelen l’estat d’opinió de la gent quan se’ls pregunta sobre un fet concret. Si l’enquesta es celebra entre els jutges sobre la imatge de la justícia espanyola en relació al judici dels independentistes, un 69% del col·lectiu en vota a favor, encara que molts d’ells dubtin dels testimonis, de la sentència i de la presó corresponent. Haver televisat el judici independentista de fa dos anys pretenia donar l’aparença de claredat. Però quan les sentències ja estan escrites per davant, en concloure, i a la vista de com es va desenvolupar, produeix l’efecte contrari del que els poders judicials i del govern pretenien.
Els àrbitres de futbol son també jutges i ara disposen de l’avantatge del VAR per poder revisar les jugades. Poden corregir els errors comesos en directe i si es feia una enquesta entre el col·lectiu arbitral tots admetrien que és una bona eina. No resultaria el mateix si l’enquesta anés dirigida als aficionats del futbol; molts hi votarien en contra analitzat l’actual funcionament quan el Madrid sempre en surt beneficiat. Caldria fer un profund anàlisi del perquè d’aquesta realitat denunciada pels seguidors de la resta dels equips.
Com a Europa es jutja diferent que a Espanya, veiem la resolució del VAR al partit entre el Madrid i el Shakhtar, com se li anul·la un gol per fora de joc posicional quan perdia el partit. Amb jutges espanyols aquell gol hauria pujat al marcador, com ja ho hem vist en diferents conteses. Queda demostrat quan el VAR s’equivoca reiterades vegades amb els equips de la competició espanyola i beneficia el Madrid. Sembla que la temporada passada Florentino Pérez va trucar a Luís Rubiales, i des d’aquell moment les jugades es resolen de forma oportuna i aquest equip acaba resolent quan el partit li perilla. La majoria dels equips de la Primera Divisió ja se’ls ha perjudicat bé en la temporada passada o en la present. Amb un sol àrbitre podien haver equivocacions més o menys favorables, però amb el VAR, un cop revisat, és un vertader escàndol. Madrid, sempre ha de guanyar per demostrar la força que representen els seus màxims valors de la mateixa manera que la presidenta Ayuso, aplicant el nacionalisme espanyolista exacerbat no li tremolen les cames dient, “…si cae Madrid, cae toda Espanya”, com si l’Estat només fos la seva capital i sempre comparant la capital amb Catalunya i Barcelona.
A Europa també el VAR s’equivoca en alguns partits. Els humans pel fet de ser-ho ens podem equivocar i ens equivoquem. Però amb la diferència que les equivocacions no sempre afavoreixen el mateix. Això només succeeix a Espanya, sigui contra l’equip que sigui de la competició i principalment contra el Barça que representen “los independentistas que quieren romper Espanya”. Les imatges es veuen i es poden tornar a veure, totals o parcials, però es xiulen segons la ideologia dels jutges arbitrals i com ja no és un únic àrbitre, sempre resolen a favor del mateix quan convé.
El mateix succeeix en el món de les altres magistratures. Hi ha una justícia pels independentistes i una altra per la resta. La ideologia dels alts magistrats marca les resolucions finals. Vet aquí que Baena o Pérez de los Cobos les seves opinions personals serveixen com a proves i els jutges amics ideològicament, se’n serveixen com a veritats inapel·lables per condemnar malgrat prevaricar i enganyar a les vistes de tothom. Sentenciaren a 100 anys de presó a polítics i representants de la societat civil per reclamar les llibertats de Catalunya. Una sentència mancada d’equanimitat i igualtat quan d’un tema polític l’han volgut convertir en judicial. Conseqüentment quan es vulneren els límits de la democràcia s’atempta contra el fonament de les seves bases.
I a Espanya la justícia dels jutges, àrbitres de futbol i alts magistrats, son tan inviolables com el rei. Apliquen la llei “sui generis” com per no permetre que valencians, balears i catalans puguin comunicar-se administrativament en la seva parla pròpia quan afirmen que son llengües diferents. O dictaminen en contra d’alguna decisió dels professionals sanitaris quan pretenen evitar morts per la pandèmia, per raons polítiques. Usen la seva ideologia o el seu espanyolisme nacionalista i radical per jutjar, esclafant els principis bàsics de la democràcia.
Europa els adverteix i quan la justícia jutja arbitràriament es destrueix la democràcia. I queda demostrat quan dictamina en els afers dels independentistes catalans, la justícia europea els corregeix un cop i un altre. Algun dia haurà d’esclatar quan els alts magistrats, com els arbitres de futbol, apliquen les seves lleis a favor d’uns i en contra dels altres per raons que no tenen res a veure amb la igualtat.
*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari