‘Lo Canalet: el reg que va nomenar una partida’, per Fernando Jaime Soler

Vergés Pauli a ‘Espurnes de la Llar”’, al capítol “Mirant desde Coll Redó en ulleres de llarga vista”, parla amb l’oncle Chimo, qui esmenta les partides del terme de Tortosa: “Sant Lásaro, Capuchins, Petja, Santa Càndia, Temple, Arenes, Campredó, Mas de les Esplugues…” Així, fins fer una relació de 112 partides, deixant a entendre que encara n’hi ha més. Algú em va dir que hi faltava una de molt extensa i coneguda: “lo Canalet” de Jesús. 

És clar que hi faltava perquè el deliciós llibre de Vergés es publicà el 1909 i el nom de “Canalet” no apareix fins 1925, quan es forma el Sindicato de Riegos de Riu Sec de Jesús, arran la sequera que s’arrossegava des de 1922. Va intervindre-hi,  per aconseguir crèdit, José Bau Vergés, fundador de Aceites Bau S.A. i pare de Joaquim Bau Nolla, alcalde de Tortosa els anys vint i membre de la Junta Técnica de Burgos amb Franco durant la Guerra Civil. 

La captació del riu Ebre es troba a la partició amb Aldover, allà on l’Eix de l’ebre, la Via Verda i el Canal Dret estan tots junts i estretits entre el talús de la carretera i el riu.  Només veureu una caseta petita, perquè les bombes estan a una mena de búnquer a la riba del riu. L’any 1941 van posar una tapa metàl·lica amb junta de goma, per evitar que les riuades inundessin les bombes, tal com va passar l’any 1937. 

Avui, “lo Canalet” no rega. Durant els anys seixanta i setanta els propietaris, buscant comoditat i qualitat, van fer-se pous propis o comunitaris deixant-lo com a reserva. Molts d’ells mai es van donar de baixa, qüestió sentimental i també pragmàtica, fins que la comunitat va entrar en una decadència que vaig conèixer els anys noranta, quan el secretari de la Comunitat m’explicava que un dissabte al mes engegava la bomba –tot material de postguerra, amb gran palanca de reòstat i els interruptors de cutxilles propis d’una pel·lícula- a les quatre de la matinada, i em deia que l’aigua arribava a la zona final de regadiu passades les tres de la tarda.

L’any 1942 hi havia 315 socis i es regaven 1.388 jornals del país, aproximadament 308 hectàrees (calculeu vosaltres mateixos quants camps de futbol són), amb un total de 18 quilòmetres de sèquies. Per a tindre una idea de l’extensió regada, penseu que la captació estava a la partició de terme i el final de sèquia estava pels voltants del cementiri de Jesús i del poble.  

A altres pobles riberencs, quan algú te una parcel·la amb regadiu, l’anomena hort, és clar; a alguns pobles en diuen sort, i a alguns altres sènia. A Jesús també es té un hort i potser també es té “un canalet” . Ara, Canalet és sinònim del terreny que està inclòs a la partida del “Canalet”, aquella partida del terme que mai va conèixer l’oncle Chimo de Vergés Pauli, i que segurament ell anomenaria “Sant Bernabé” o “Jesús”, així en genèric. 

Aquell univers de regadiu, vides i treballs va desaparèixer fa molt poc, qui sap si almenys sobreviu algun arxiu. Tortosa, “ciutat famosa, la de los siete portales”, a cada bugada perd un llençol.