Si d’alguna cosa han de servir les situacions límit, com és el cas d’una pandèmia, és per tenir humilitat i empatia, perquè tard o d’hora acabaran afectant a tothom. La pandèmia comporta la coexistència de focus simultanis allunyats geogràficament, així com dificultats per a controlar el contagi.
A casa nostra ja vam començar malament, la culpa de tot era de l’enemic malèfic, el govern d’Espanya, i en lloc d’arrimar el muscle el govern de la Generalitat va mirar a un altre costat sense atendre la seva responsabilitat. Doncs bé, com diu el refrany, allò que comença malament acaba malament, i amb aquesta supèrbia que ha caracteritzat el govern dels últims anys d’ERC i JuntsxCat, la consellera i portaveu, la senyora Budó, a l’inici de la pandèmia s’atreveix a dir que “la situació seria radicalment diferent en una Catalunya independent, no tindríem ni tants morts ni tants infectats”. En què es va basar per fer aquesta afirmació, si quan han passat a gestionar la pandèmia la cosa no ha pogut anar a pitjor? Vull recordar-li els més de 4.300 avis i àvies que han mort a les residències catalanes en les quals la Generalitat té competència des de l’inici.
Potser ho deia perquè la gestió sanitària de la pandèmia la porten les conselleries d’ERC, perquè mai se sap ben bé en nom de qui parla, si com a portaveu o com a membre de JuntsxCat. Ara que, de mala gestió tots se n’emporten la palma. El govern de la Generalitat més bé s’hi asssembla a un pati d’escola que a una altra cosa. Cada conseller va a la seva, a salvar-se. En primera instància van descarregar la culpa de la seva nefasta gestió en el govern de Pedro Sánchez i ara, a mesura que s’apropen les eleccions, en els seus mateixos companys de govern. Un govern de filtracions i traïcions, sense preocupar-se pels interessos dels ciutadans ni responsabilitzar-se de la seva pròpia gestió.
Lo dels ajuts als autònoms ja és de traca: dels més de 540.000 autònoms que van fer tancar, l’ajut solament ha arribat als 10.000 primers en una cursa deplorable que més ha semblat jugar a la loteria que a una altra cosa. I el més fotut és que el premi era la “pedrea”, de 2.000 euros.
Han estat incapaços, fins i tot, de posar-se d’acord en les mesures a emprendre en el sí del PROCICAT, per a una tornada al que més s’hi pot assemblar a la normalitat. Mesures que no han deixat content a ningú, i sense una explicació raonable.
La certesa és allò que més valorem, però en aquest govern de certesa ben poca; incertesa és al que ens han acostumat. I el que és pitjor, una i una altra vegada es conjuren en què tornaran a formar Govern a la mínima que puguin. Apanyats anem, quines pocions màgiques els faran invencibles que faran d’un mal govern un bon govern? Astèrix i Obèlix es van entendre bé perquè eren d’una mateixa tribu, en aparença ERC i JuntsxCat no sembla que ho siguin… Ara que, vistes les polítiques que han portat en el si del govern, més aviat són el mateix. El cert és que en els darrers anys Catalunya, en el seu conjunt, hem perdut competitivitat, i en despesa social estem a la cua de la resta de comunitats autònomes. I res fa pensar que, per molta poció màgica que es prenguin, la situació canviarà.
Mala peça al teler tenim si el govern de la Generalitat torna a quedar en mans dels que ens han portat al fracàs més absolut, i l’Ebre en som un exemple. La falta d’inversió ha estat una constant amb els independentistes al Govern de la Generalitat. Les inversions a les Terres de l’Ebre s’han reduït en tres quartes parts. Menys és l’adverbi que associa govern independentista amb l’Ebre.
Parlem d’una realitat realment escandalosa: l’any 2010, amb govern catalanista i de progrés, les inversions van arribar als 118,79 milions d’euros per a les Terres de l’Ebre. I què ens trobem ara? Que amb els pressupostos d’aquest any les inversions reals pressupostades a l’Ebre es redueixen a uns raquítics 29,4 milions d’euros. Ras i curt, les inversions de la Generalitat destinades a les quatre comarques ebrenques han caigut en picat d’ençà del 2010, s’han reduït un 75%.
Hem de passar pàgina també d’aquest oblit sistemàtic de les inversions del Govern a casa nostra. Les nostres comarques som un territori de futur i de progrés, però cal tenir a la Generalitat un Govern que cregui en els nostres potencials i actuï en conseqüència. Un Govern de progrés liderat per Miquel Iceta.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari