Preguntes freqüents

Que el vicepresident presentés dijous les noves mesures -eufemisme de restriccions- a causa de la situació de la pandèmia, acompanyat de la consellera de Presidència, podríem pensar que és motiu del repartiment de protagonisme que ha imperat durant tota la legislatura al Govern, per tal que tant ERC com JxC tinguen presència mediàtica. Encara que no sé jo si com partit voldria “pringar” presentant unes mesures com estes. Però ben pensat, potser soc massa desconfiat i la compareixença conjunta era per facilitar que si un dels dos no és capaç d’explicar-se, l’altre li done un cop de mà. Perquè no em negareu que, per entendre les mesures, potser faria falta un manual.

Acabada la roda de premsa els programes radiofònics s’afanyaven a interpretar les novetats, amb dificultats, i ràdio i televisió, dijous i divendres, van dedicar força temps a resoldre dubtes. Un FAQs en tota regla, al qual s’ha sumat el de TV3 dissabte.

Per exemple. Que diguen que els bars i restaurants només poden oferir esmorzars i dinars, en franges limitades, vol dir que no puc anar a fer un cafè a migdia si no dino? I no puc anar a fer un cafè a mig matí? Però si vaig a demanar-lo i me l’emporto? I si el meu bar no fa ni esmorzars ni dinars, què se suposa que hi puc anar a fer? I si els bars del meu poble baixen la persiana, els ajudaran com a Alemanya, o s’hauran de conformar amb les promeses de les ajudes que vindran?

El tema mobilitat com el tenim? Almenys em queda clar que durant tot el Nadal no puc sortir de la comarca. Calla, que potser no és així. Perquè diu que podrem sortir per visitar familiars i persones properes -els famosos “allegados”-, si tenim una habitació d’hotel o una casa rural. Perfecte! No podem anar al bar de davant de casa a la tarda o a mig matí, però podem anar d’hotel a l’altra punta de país. I podem anar a Andorra a comprar sucre, perquè sembla que temporalment l’hem annexionat a Catalunya i s’ha unit a l’Alt Urgell. La gent de la franja, o natros a l’extrem sud, a l’Ebre, ens fotem i no podem travessar als Monegros, ni al Matarranya ni als Ports, ni al Baix Maestrat. Què tindrà Andorra que no tingue Fraga, Vallderoures, Morella o Vinaròs?

De dinars de Nadal en família no en farem, encara que mos deixen ser 10 persones, això sí, de la mateixa bombolla. Qui va tenir l’ocurrència de la metàfora bombolla deu estar satisfeta o satisfet. És com allò de les línies vermelles, que els polítics ho utilitzen sense miraments. Sembla que els dies assenyalats el sentimentalisme passa per davant de la pandèmia i per això passem de 6 a 10 persones per casa, i el toc de queda s’ajorna unes hores. Alegria!

Com deia, un cop més cal un especialista per interpretar les mesures del Govern, per entendre-les i per no emprenyar-se en veure les seves contradiccions. Perquè ens poden dir que és molt difícil gestionar la pandèmia, que ho és i no ens ho podem imaginar de com de complicat n’arriba a ser. Però no ens poden dir que des del mes de març no podrien fer-se les coses millor i prendre decisions que no generen desconfiança en el Govern, si no és que la resignació ja els va bé, i esperen que de cara a les eleccions del febrer, si és que no les ajornen, haguem oblidat tant de desgavell.