Les vacunes són preparacions destinades a generar immunitat contra una malaltia, tot estimulant la producció d’anticossos. La seva funció és entrenar i preparar les defenses naturals de l’organisme (el sistema immunitari) per detectar i combatre els virus i els bacteris. Si el cos es veu posteriorment exposat a aquests gèrmens patògens, estarà a punt per destruir-los immediatament, tot prevenint així la malaltia.
Des que el metge anglès Edward Jenner comencés a experimentar amb la vacuna de la verola el 1796, el seu treball ha salvat 530 milions de persones de morir a causa d’aquesta infecció. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, actualment existeixen vacunes disponibles per a un total de 26 malalties. La verola va ser declarada oficialment erradicada el 1980, i és la primera malaltia combatuda a escala mundial. Després de 40 anys d’aquesta fita científica, el món s’enfronta a una pandèmia global de la malaltia COVID-19, deslligada pel virus SARS-CoV-2, un nou coronavirus que està revolucionant el procés científic de creació d’una vacuna: més esforços que mai i desenvolupada en un temps rècord. Actualment hi ha més de 200 projectes en marxa per intentar desenvolupar una vacuna en un temps rècord. En aquest context, és possible que a molts de nosaltres ens vinguin al cap múltiples preguntes. Més enllà dels dubtes i incerteses, tots hem de tenir clar que la vacuna per prevenir la malaltia del COVID-19 potser sigui la millor esperança per acabar amb la pandèmia.
1.- Científics i autoritats diuen que les vacunes aprovades són segures, però de veritat es té la certesa havent-les desenvolupat tan de pressa? Un desenvolupament tan ràpid, és una fita històrica de la ciència més que un demèrit, això a possibilitat que, davant d’un problema molt greu de salut pública, es disposi de l’únic instrument que ens va permetre modular el problema en el període de temps més breu possible. Si un fàrmac és autoritzat pels òrgans reguladors, que estan constituïts per professionals de molt alta solvència científica, és perquè hi ha estudis al darrere que demostren que és segur i té els perfils d’eficàcia raonable, si no, amb total seguretat, no ho autoritzarien.
2.- La vacuna protegeix de la infecció o fa que, em cas que em contagi, la malaltia no sigui tan greu? La informació que hi ha disponible indica que la vacuna protegeix de la malaltia, però el que no sabem, perquè falta temps de vacunació per davant, és si ens protegeix també de la infecció. Puc estar en contacte amb el virus i no desenvolupar la malaltia perquè estic vacunat, però puc infectar i transmetre-ho a altres persones. Per això és tan important tenir en compte que, encara que estiguem vacunats, les mesures de protecció amb què estem convivint s’han de seguir mantenint, almenys, fins que arribem al 70% de cobertura vacunal, que és la que ens permetria començar a dir adéu a la pandèmia.
3.- He de seguir portant mascaretes, observar la distància social i el rentat de mans per molt temps? Encara que comencem a vacunar, seguirem en pandèmia. No puc dir durant quant de temps caldrà seguir amb aquestes mesures, perquè no sé el ritme d’arribada de la vacuna, ni com anirem vencent les reticències d’aquest sector, que les enquestes donen com nombrós, que té certs recels a vacunar-se inicialment. En principi, crec que podem pensar que al juny o juliol tinguem un percentatge ampli de la ciutadania vacunada, però no tinc clar que sigui el 70%.
4.- Quins són els efectes secundaris més normals que puc tenir? Els més normals podrien ser febre, sensació de cansament i dolor a la zona d’administració. Però el més terrorífic és no posar-te-la, perquè s’està creant el terreny adequat per seguir augmentant la xifra de més d’un milió i mig de morts que tenim al món per aquesta malaltia.
5.- Per què cal posar-se dues dosis i què passa si decideixo no posar-me o se m’oblida la segona? Si no et poses la segona dosi, no estaràs protegit adequadament. És com els nens, al calendari vacunal infantil es posen diverses dosis de determinades vacunes, perquè cal anar reforçant l’efecte que s’aconsegueix amb cada dosi. En aquest cas és igual, es requereixen dues dosis per estar completament protegit i augmentar la qualitat de la resposta protectora.
6.- Corro algun risc en vacunar-me, si tinc algun tipus d’al·lèrgia? Si tens antecedents d’al·lèrgies greus o al·lèrgies a algun component de la vacuna, en aquests casos està contraindicada. És com si un és al·lèrgic a la fruita seca, es recomana no menjar-ne per evitar problemes.
7-Quina és l’eficàcia de les vacunes covid? La vacuna és un medicament, i no existeix cap medicament perfecte, ni totalment eficaç al 100%. Segons els assaigs clínics que han avaluat les diferents agències reguladores de medicaments, l’eficàcia de les diferents vacunes ronda al voltant del 95%. Encara que una cosa és eficàcia i una altra efectivitat. La primera es mesura sempre en condicions ideals, amb grups controlats. Una altra cosa és quan comences a aplicar-la massivament en la població, quan, potser, l’eficàcia pot baixar una miqueta, o no. En qualsevol cas l’eficàcia és bastant alta.
8- Encara que ja hagi passat la covid-19 m’he de vacunar? Com encara no sabem el temps de durada de la resposta protectora que produeix haver passat la malaltia per via natural, fins i tot va bé. A més, si ets portador asimptomàtic i reps la vacuna, no passa absolutament res.
9.- Quant dura la protecció, caldrà vacunar-se cada any com amb la grip? No se sap, però per una qüestió de temps. Com que encara no s’ha començat a administrar no es coneix el període de durada que té la resposta protectora. Això no se sap al principi amb cap vacuna. Cal esperar que comenci la vacunació per anar monitoritzant la resposta protectora. Pot ser que calgui posar-se una vacuna cada any, com la de la grip, però també pot no ser així, perquè la resposta protectora sigui molt robusta i amb una sola dosi en tindrem prou. Cal espererar i veure com evoluciona tot.
10.- La nova variant del coronavirus que ha sorgit al Regne Unit pot afectar d’alguna manera les vacunes que s’han fet abans de conèixer-la? Encara no ho sabem ben cert, però no hauria de ser així, perquè tot i que la mutació afecta la “proteïna spike” (la que fa servir el virus per entrar a les cèl·lules humanes), que és la que s’utilitza en la vacuna, és una petita mutació i les vacunes actuen sobre el territori complet, amb la qual cosa és molt difícil que pugui afectar la vacuna.
Fes el teu comentari