Ja fa setmanes que ha començat la cursa electoral a Catalunya. Es nota amb els moviments dels partits i amb el “postureig” que exhibeixen. Declaracions, actes, llistes…
Entre els independentistes, els de l’antiga i dividida Convergència es presenten, majoritàriament, com els defensors del “mandat de l’1 d’octubre”, en contraposició a ERC, a qui acusen d’haver-hi renunciat. Un plantejament de les eleccions en clau independentista per part d’aquells que, havent estat al Govern, són tan responsables com ERC de no complir amb el “mandat”, que ja sabien el 2017 que no complirien. I a més, tot i no aspirar a president, el MHP Puigdemont serà el ganxo per reclamar el vot. Haurem de veure quina anàlisi fa Junts de la legislatura en què el president ha estat inhabilitat per una pancarta que no volia treure, però que va treure igualment, en la qual no s’ha avançat cap a la independència, o per la corresponsabilitat en la gestió de la pandèmia.
En el cas d’ERC, el discurs radicalment independentista ha canviat, des de fa temps, amb allò de l’ampliació de la base, i amb posicionaments com el suport als Pressupostos Generals de l’Estat. A diferència de Junts, sí que sembla que Esquerra es plantegi aprofitar la gestió de la pandèmia de cara a les eleccions. Almenys, és lògic pensar-ho veient les fotos del vicepresident i de la consellera de Salut amb la primera persona vacunada de la covid-19 a Catalunya. Potser això farà oblidar els mesos de mesures contradictòries i poc clares, que han tingut especial protagonisme durant el període nadalenc. Almenys Junts no insisteix en el protagonisme del Departament d’Interior, actor important també en estes mesures.
Quan el cap de setmana van arribar les vacunes a Espanya embolicades en un cartell del “Gobierno de España” i la bandera espanyola, els socialistes catalans van rebre un recurs electoral de primer ordre. La imatge que els podrà presentar com els artífex del final de la pandèmia. I el seu líder, malgrat les crítiques que ha rebut la seva gestió, el ministre, o ja exministre Illa. Per això el PSC el posarà de cap de llista, per conquerir la Generalitat. Abandona el ministeri enmig de la pandèmia i arriba com un triomfador al PSC, quan encara no hi ha res decidit. Interessant.
La CUP, o les CUP, ara sembla que han abandonat el discurs de confrontació i opten per un plantejament més possibilista, i es postulen per entrar al Govern. Però, els votants de la CUP ho entendran?
A l’Ebre, igual que a tot el país, la pandèmia ha o hauria de tenir un paper destacat a l’hora de votar, tant des dels punt de vista sanitari, com social, com econòmic. Els sectors emprenyats són molts i serà difícil calmar-los. Aquí, a més, no fa tant que ens van anunciar que, de nou hospital, res de res. Aquell nou hospital que l’any 2006 era tan necessari, pels problemes d’ubicació, d’aparcament i de patrimoni arqueològic de l’HTVC, va acabar al calaix convergent, i els partits del Govern no el rescataran. Com a molt reformaran l’actual hospital, diu que en cinc anys. Ubicar un hospital en un altre lloc, encara que sigue fora de Tortosa, inviable. Segurament que els estrategues van calcular els beneficis d’esta renúncia, perquè en cas contrari no s’explica tant de bombo com se li ha donat. Serà que sí, que donarà vots, no?
Fes el teu comentari