Joan Roig ha plantejat este dimarts pun front comú amb l’Ajuntament d’Ulldecona, en la seua reivindicació per aconseguir la totalitat dels ajuts atorgats per reparar els danys dels aiguats del 2018. Roig ha fet estes declaracions a Canal 21 Ebre, després de saber que l’alcaldessa d’Ulldecona ha anunciat la presentació d’un recurs contenciós administratiu contra la reolusió de la Generalitat. En el cas d’Alcanar, dels vuit milions en danys que van acreditar, finalment van rebre 1,6 milions, a causa dels criteris de Presidència de la Generalitat a l’hora de repartir els ajuts de l’Estat. “Si s’ha de fer alguna acció d’aquestes característiques, l’alcaldessa d’Ulldecona ens tindrà al seu costat”, ha refermat Roig. “Sempre hem defensat els interessos del nostre municipi, indepepentment dels colors que hi hagi a la Generalitat de Catalunya”, ha recordat el republicà.
En este sentit, Roig ha denunciat el greuge comparatiu que suposa que Arnes i altres municipis sí que van rebre la totalitat dels ajuts per uns aiguats del 2014. Es dóna la circumstància que, en aquella època, l’alcalde d’Arnes era el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès. “Les mateixes subvencions, amb el mateix reial decret, amb el mateix marc normatiu, van ser atorgades a municipis de les Terres de l’Ebre, entre els quals estava Arnes, i van poder arreglar els seus camins de terra”, ha dit Roig. “I jo me pregunto per què al cap de sis anys, amb el mateix marc legal, Alcanar i Ulldecona no podem arreglar els nostres camins de terra, és un sensesentit”, ha lamentat, tot recordant que estos municipis del sud del Montsià tenen un terme plagat de camins agrícoles.
De la mateixa manera, l’alcalde republicà d’Alcanar també ha advertit que els ajuntaments del nord de Castelló sí que han rebut la totalitat dels diners atorgats per l’Estat, perquè la Generalitat Valenciana no els ha posat cap impediment. “Parles amb els alcaldes i alcadesses de la Taula del Sénia, que han tingut el mateix problema que natros, i alguns ja han cobrat els diners i ja han cobrat els seus camins de terra”, ha conclòs Roig: “I a 20 quilòmetres, que està la nostra població, no podem fer-ho perquè algú ha decidit o ha fet una interpretació tan restrictiva que la normativa que ens deixa fora d’estes subvencions, i no té cap tipus de sentit, perquè estos diners al final se perdran i no es complirà l’objectiu final, que era reparar les infraestructures de les Terres de l’Ebre afectades per les pluges torrencials de l’octubre del 2018”.
*També podeu veure l’entrevista íntegra:
Fes el teu comentari