• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

El terrabastall de la política espanyola

per Anton Monner
21 de febrer de 2021
5 minuts aprox.
0 0
0
El terrabastall de la política espanyola

Una imatge d'un contenidor cremant al Pont de Pedra de Girona, la nit del 19 de febrer de 2021, per les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél. // ACN.

Setmanes enrere escrivia que, quan Catalunya esternuda, Espanya es constipa. I actualment més que un constipat, Espanya viu una grip infecciosa que d’una esgarrifança de fred ha passat a convertir-se en una malaltia aguda d’etimologia viral. Els resultats de les eleccions catalanes han regirat els estómacs de les oligarquies espanyoles. Haver superat el 50% dels vots independentistes els ha deixat atònits. S’han afanyat a dir que com la participació va ser baixa aquest percentatge no era real. Però no diuen que pels paranys que posen les ambaixades només van poder votar 15.000 residents a l’estranger. Son 250.000 els catalans que viuen a l’estranger, dels quals només pogueren votar un 7%. I amb aquests percentatge tan baix, el vot independentista s’incrementà un punt, fins el 51,7%. Segurament d’haver pogut votar tots els que ho desitjaven s’hauria arribat 55%.

Des d’Espanya van creure que atemorint, castigant i reprimint la població aconseguirien amortir l’ànsia de la llibertat dels catalans. Empresonant els seus líders, encausant i multant centenars d’alcaldes, polítics i activistes, passant-los pels jutjats, acusant-los de delictes inventats, inhabilitant presidents de la Generalitat per no treure del balcó una pancarta on s’exhibia “Llibertat dels presos polítics” i mantenint polítics rellevants a l’exili, la gent s’acolloniria, es quedarien a casa sense anar a votar i, “passarien pàgina”… i l’assumpte català s’hauria acabat. 

Anunci

La “mà dura” i el “a por ellos”, en democràcia, mai pot donar els resultats desitjats. En temps passats, quan l’autocràcia imperav, els resultava fàcil. Ara no és el mateix; afirmen que hi ha “plena democràcia” però disposen del Poder Judicial “vigilat i dominat per la porta del darrera”, amb els càrrecs caducats que, contradient la Constitució, no es renoven. I els va bé tant al PP com al PSOE, que amb la boca petita vol renovar-los per atendre el desig de Podemos. A més, amb la Fiscalia controlada pel govern, segons Pedro Sánchez, es combinen les actuacions i plegats van a una. Vet aquí que, com que “havien de passar pàgina”, les eleccions es van celebrar el 14-F, quan els tècnics sanitaris van advertir que no era prudent, només per afavorir “l’efecte Illa”. Volien guanyar, fos com fos, i “el tret els va sortir per la culata”; el mateix que li succeí a Rajoy quan va convocar les eleccions del 155. El PSOE ara va guanyar, però amb el suport de Podemos, Cs, PP i VOX –els de la plaça de Colón- no són suficients per formar un govern espanyolista amb l’objectiu de tapar el crit de llibertat, que Catalunya, enganyada i emprenyada, reclama. 

Els nervis es van alterar al govern, a l’oposició, a les oligarquies econòmiques i a la resta d’estaments governamentals. I s’ha armat un terrabastall de grans magnituds, amb tants enrenous annexes com els papers de Bárcenas i les comissions irregulars d’empreses per construir la seu del carrer Génova, la corrupció i fugida del rei emèrit, les baralles entre els socis de govern, PSOE i Podemos, i tants casos complementaris que gens justifiquen que “España sigui un país de plena democràcia”.  

El sistema polític espanyol cada dia queda més desprestigiat, malgrat justificar-lo per part dels estaments governamental de “plena democràcia”. Cada moment es senten noves recriminacions. Tenim els exemples ben actuals de Josep Borrell, que com a responsable d’Afers Exteriors europeu demana a Rússia l’alliberament de Navalni i el seu ministre, Lavrov, li contesta que Espanya té presos polítics catalans i exiliats per convocar un referèndum. O quan la justícia europea sentencia el contrari de l’espanyola i no permet l’extradició dels diferents eurodiputats, o quan, des de diferents governs europeus, demanen el seu alliberament i el retorn dels exiliats. 

Sabíem per la premsa madrilenya i, per evidències anteriors, també la cúpula judicial, no respectarien el tercer grau dels presos polítics catalans. Han deixat passar les eleccions i se’ls ha tornat a engarjolar, perquè no fos que haver-los tancat abans mobilitzés el vot independentista. També arrestarien a Hasél no el divendres quan tocava, sinó que esperarien al dilluns, que tants problemes ha provocat als carrers de Catalunya i ara també a Madrid i a València. Atemptar contra el dret d’expressió ha encès els ànims de la gent que es manifesta pels carrers pacíficament i, posteriorment, uns quants violents posen la guinda i provoquen malvestats. Sembla tot preparat amb provocadors infiltrats, quan intervenen els Mossos d’Esquadra per reprimir la violència malsana i evitar destrosses incomprensibles. Tot plegat dificulta la formació a tres del nou govern de Catalunya. 

Mai es poden acceptar els actes de violència al carrer, i menys els provocats per una colla de brètols destruint negocis, assaltant casernes i cremant contenidors i motos. La jutgessa que va empresonar Hasél hauria pogut cridar a la Polícia Nacional o a la Guàrdia civil per fer aquesta feina tan desagradable. O per què serveixen aquests cossos instal·lats a Catalunya? La lògica resposta dels Mossos ha creat una disputa entre les forces independentistes, provocada des de fora i en un moment tan transcendental com el present.

I també, al marge de Catalunya, s’han produït altres enrenous, com l’absolució de Cristina Cifuentes, el trasllat de les obres d’art del Museu de Llleida a l’Aragó, i la manifestació de 300 neonazis homenatjant la “División Azul” i la repressió contra el jueus. Tot semblen casualitats muntades de la Fiscalia i el jutjats per tapar les vergonyes i distreure l’atenció.

Tot plegat pretén amagar el batibull que viu la política espanyola quan s’adonen que el tema català, per manca de diàleg i amnistia, se’ls ha escapat de les mans. I per justificar-se, han de repetir una i altra vegada que “somos una democracia plena”, quan el periòdic The New York Times diu que esperaven que l’independentisme s’esvaís i ha estat el contrari. Si realment obressin com una vertadera democràcia parlamentària, no els ho caldria reiterar. A Alemanya o a França els ho cal afirmar, que són una democràcia? Els nervis els supura a flor de pell, i tot per no escoltar Catalunya i mantenir els presos polítics a la presó i els exiliats amb voluntat d’extradir-los per empresonar-los.

*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.

Tags: Anton MonnerCatalunyaCUPDiumengeMRFERCEspanyaGuàrdia CivilJunts per CatalunyaJustíciaMossos d'EsquadraOpinióPablo HasélPolicía NacionalPolíticaPPPSCPSOESalvador IllaUnidas Podemos

Anunci

Entrada anterior

‘L’educació social: de la justícia restaurativa a la justícia social’, per Federico Diego

Següent entrada

La crisi covid-19 de Padesa, al descobert

Related Posts

‘Equilibris emocionals (im)possibles’, per Toni Pons
Diàleg

‘Equilibris emocionals (im)possibles’, per Toni Pons

fa 2 dies
‘L’educació social: de la justícia restaurativa a la justícia social’, per Federico Diego
Diàleg

‘L’educació social: de la justícia restaurativa a la justícia social’, per Federico Diego

fa 3 dies
‘Com queda Tortosa després de les eleccions del 14-F?’, per Núria Menasanch
Diàleg

‘Com queda Tortosa després de les eleccions del 14-F?’, per Núria Menasanch

fa 3 dies
Buscant la clau van perdre el Nord
Diàleg

Buscant la clau van perdre el Nord

fa 1 setmana
La importància del 50+1
Diàleg

La importància del 50+1

fa 1 setmana
Pallarès: ‘Exigim i demanem i oferim a l’Estat crear una taula bilateral pel Delta’
Diàleg

MOLDE, perquè ens hi va la pell

fa 1 setmana
Vacunes, de l’allegro al molto ritardando
Diàleg

El Nord ‘first’

fa 1 setmana
Monner i Gellida demanen més democràcia i diàleg per desbloquejar Espanya i Catalunya
Diàleg

Serem o no serem

fa 1 setmana
‘Eleccions en temps de covid’, per Adrià Gil Buch
Diàleg

‘Eleccions en temps de covid’, per Adrià Gil Buch

fa 1 setmana
Veure més
Següent entrada
La crisi covid-19 de Padesa, al descobert

La crisi covid-19 de Padesa, al descobert

El govern d’Alcanar implanta una nova regidoria de Benestar Animal

El govern d'Alcanar implanta una nova regidoria de Benestar Animal

Tretze contenidors cremats en cinc dies de protestes a Tarragona pel cas Hasél

Tretze contenidors cremats en cinc dies de protestes a Tarragona pel cas Hasél

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Manel Masià: ‘Sí que pot haver llistes per separat del PDeCAT i Junts a Amposta’
  • Tortosa elimina una cinquantena de barreres arquitectòniques al centre i l’Eixample
  • L’excavació de la fossa de Móra d’Ebre permet recuperar 54 cossos

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • General
  • Pantalla Completa

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.