Avui llueix un sol de glòria sobre el reverdit passeig de Sant Joan. La Sisqueta acudeix a la seva puntual cita de cada diumenge amb el seu amic Moixó, amb tot el regust d’optimisme i esperança que el passat diumenge han deixat sembrats a la infinitat de cors blaugrana que, com el d’ella, tornen a bategar amb l’orgull de saber-se futurs espectadors de noves i envejables gestes.
—Bon dia, Moixó! Estàs content? Ja tornem a tenir un bon capità per al vaixell culer. I fixa’t que ja tot ha començat a agafar el rumb que toca. Diuen que Messi, després d’exhibir-se anant a votar, sembla cada cop més proper a renovar amb el Barça. Bartomeu, com los dolents de les pel·lícules, va ser detingut per la investigació del “Bartogate.” Inclús el partit de Champions al Parc dels Prínceps, tot i que no vam guanyar-lo ni ens vam classificar, va ser una digna capitulació d’un equip en gestació. Prefereixo mil cops caure a vuitens així que fer-ho a quarts amb vuit gols apuntant-nos a les vergonyes.
—Bones, Sisqueta. A estes alçades hauries de saber que a un mariner d’aigua dolça com jo no l’acaben de convèncer les metàfores de timons, veles i amarres. Sóc més de les coses tangibles de la terra ferma. En tot cas, si fem cas als treballadors del club, ja tocava tindre president per salpar d’una vegada i deixar enrere esta inacció en què s’havia instal·lat l’entitat. I, com també ens recorda un amic nostre que comanda una empresa, és cert que l’optimisme s’encomana i regenera, fins al punt que un empat a un l’hem victorejat amb llorer ben bé com quan Ulisses va derrotar els troians. Així que celebro esta onada de positivisme que ens ha sobrevingut.
—Hi ha brots verds, Moixó! D’aquí a quatre partits de res, ens veurem les cares amb el Madrid i saps?, mos tornen a tindre temor. Si només amb la pancarta que Jan va desplegar durant la campanya electoral davant del Santiago Bernabéu, ja van començar a tremolar… Però, vale, tens raó i no em poso en plan pitonissa de fireta que el darrer dia, quan havia deixat caient d’un burro a Piqué, va este i marca el 2 a 0 contra el Sevilla i deixa una d’aquelles fotos per a la memòria celebrant el gol mirant a la càmera (la seua afició preferida, em sembla).
—Sí, tu i jo de pitonisses no arribaríem ni al nivell de la Bruja Lola. Però deixa’m aventurar que Jan s’haurà de taure de la màniga un 9 amb gol i dos centrals de nivell per apuntalar una rereguarda que a dia d’avui inspira la mateixa confiança que el grup de Ciutadans al parlament de Múrcia, senyal que sobretot Lenglet però també Piqué necessiten, respectivament, marxar i un bon recanvi. Aquí no vam anar tan desencaminats. Igual que amb Messi, que ni que siga fent de secundari de luxe o venent samarretes amb lo seu nom i prou, és un actiu al qual el club potser no es pot permetre renunciar.
—Al que segur que no renunciarem és tant a Lliga com a Copa del Rei, i aquí si que no em vaig errar. Tu estaves més descregut! No sé si guanyarem res, però m’ho estic passant millor que mirant un culebrot dels bons i això ja saps que amb Valverde “el triste” no em passava. A este Barça només li demano que em faça somiar fins a la darrera jornada, que només és un embrionet (car, això si, però encara en procés de formació). Amb Valverde no hauríem arribat a este punt, que no feia sortir cap jove al terreny de joc.
—Saps amb qui va debutar Ansu Fati, tat? Amb un tal Valverde… Ho dic perquè tal com ho planteges sembla que tots los mals d’este equip vinguen del Txingurri i en part sí, però no només. Jo enguany he vist la gran majoria dels partits del Barça i, contra el Cadis, l’Osasuna, el València, l’Èibar, el Llevant, l’Atlètic de Madrid, la Juve a casa…, es van fer partits soporífers d’un nivell de croqueta congelada de bar rescalfada. Sense oblidar que el dia del PSG a casa va ser una vergonya de la mateixa magnitud que Roma o Liverpool. Vull dir que ara toca posar-nos les ulleres de coloraines i veure-ho tot de color de rosa, sí, t’ho compro. I sí perquè això ajuda a sortir de l’estat depressiu en què ens trobàvem. I sí que Koeman s’atreveix a posar els joves —perquè no té més remei i perquè en té de bonets (Ilaix, Pedri, Araujo, amb Mingueza és més prudent)—, també. I que tenim opcions a la Lliga? Si l’àrbitre dimecres passat hagués estat menys casolà amb l’Atlètic, en tindríem més encara…
-Ansu va debutar perquè estaven tots els davanters lesionats, Moixó. No em defensis al “triste” que la seua ressaca i la de Barto la pagarem temps. I al loro! Que jo crec en la flor de Laporta més que en la de Zizou, que ja s’apaga!
Fes el teu comentari