Corria l’any 2015. A Amposta es produïa un tomb polític sense precedents, a conseqüència del resultat electoral de les eleccions municipals del mes de maig. L’Amposta de CiU “de tota la vida” passava a mans d’ERC, i lo més inèdit, una nova majoria absoluta rellevava a una altra desgastada i sense il·lusió, que s’ha vist enfonsada encara més al llarg dels anys. Un fet històric que marca un abans i un després.
D’aleshores ençà que Adam Tomàs s’ha convertit en l’alcalde amb més suport de la democràcia recent, amb 16 regidors de 21: una majoria absoluta aclaparadora. Aquest fet li dóna un avantatge davant de la resta de l’oposició, d’altra banda merescuda, perquè és allò que la majoria del poble ha volgut. Un avantatge mediàtica i de visibilitat per contrarestar qualsevol opinió dels altres i per convertir qualsevol crítica en una afronta, per així sortir reforçatl La culpa de tot és dels altres, aquesta és la màxima del govern d’Adam Tomàs. Tot i no ser monàrquic, Adam Tomàs s’inspira en Felip II i en ”l’Armada Invencible”: la culpa de tot és “de los elementos”.
No seré jo, que vaig ser rival polític, qui qüestioni l’enorme confiança que els ampostins i ampostines han dipositat en ell, sempre ho he reconegut. Però d’aquí a que faci i desfaci sense escoltar els altres no li caldria. Sí que li dic que la grandesa d’un polític és ser magnànim, i com ampostí que pago els meus impostos, em permeto posar damunt la taula tota una sèrie de consideracions, en les quals val la pena que reflexionem perquè cadascun tregui les seves pròpies conclusions.
La realitat és que en aquests sis anys de govern d’ERC a Amposta les desigualtats socials han augmentat i l’atur ha anat creixent; com en altres ciutats, segur, però no és menys cert que la reacció del govern municipal davant d’aquestes dades tan preocupants i desoladores per tots els ampostins que han vist els seus ingressos minvats i el seu futur incert, no ha estat l’apropiada, per entendre que no és el moment d’apujar impostos a Amposta. Tot governant ha de tenir molt en compte no deixar a ningú enrere, per això no és el moment d’augmentar els impostos. Pagar més pot no agradar, però el que ho fa insostenible és amb la que està caient.
Els ampostins i ampostines aquest any veiem augmentada la càrrega tributària de l’IBI en un 6%, la nova taxa de cementiri, 18 €/nínxol, feia 50 anys que s’havia derogat juntament amb la de clavegueram, que ens grava de nou amb 45 €/anuals i l’augment de la taxa per recollida d’escombraries en 20 €/anuals més, tot i que ens va prometre que amb el nou sistema de recollida d’escombraries la veuríem rebaixada. En total, el nostre alcalde ens llença un dard enverinat de prop d’un milió d’euros que pagarem de més entre tots i totes. Sí, sí, ara en números: 1.000.000 d’€ als que cal afegir més de 10 milions que paguem actualment. I per a què serveix pagar tant? La realitat és què cada cop que plou els carrers d’Amposta s’inunden per falta de col·lectors, el clavegueram no dóna prou, el cementiri cada dia està pitjor conservat, els contenidors d’escombraries estan desbordats i les places i carrers estan descuidats i presenten una falta de manteniment considerable.
Tot això quedarà tapat per falta d’un debat seriós i rigorós, i el què és pitjor, per una pressió mediàtica que distorsiona la realitat que vivim dia a dia. Tampoc no seré jo qui afirmi que a Amposta no es fa res, però a quin cost? Si volem equipaments de primera, l’alcalde ens remet a una pressió fiscal altíssima, la més alta de les Terres de l’Ebre. El que ha de fer no és tirar d’impostos desmesurats per tenir equipaments de primera, sinó espavilar-se en fer més amb menys. Aquesta equació és la pròpia dels governants que no escanyen el poble, dels governants que mostren empatia pels seus ciutadans, perquè la situació és per aixecar la vista, sortir de la zona de confort que l’envolta i sacrificar-se com fan tots els ciutadans. Ja no dic amb la seva butxaca, que no s’interpreti malament, perquè cadascun a casa seva fa el que creu convenient. Però amb els recursos de tots no s’hi juga. Un s’ha d’adaptar i administrar-los bé, sense estridències, i amb la que està caient una mica d’empatia econòmica vers els altres estaria bé que la tingués. Per això és depositari de l’enorme confiança que li han donat la majoria de ciutadans de la ciutat d’Amposta.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari