Fa uns anys, quan el futbol era molt més un sentiment del que ho és ara, vaig escoltar dir al iaio d’un molt bon amic: ‘He vist jugar a Cruyff al Camp Nou, i ja em puc morir’. Messi encara no havia nascut.
Jo he tingut el plaer de veure Maradona i Messi debutar amb la camiseta blaugrana, tots dos a un Trofeu Joan Gamper. Sens dubte, dos dels millors jugadors de la història del futbol. La marxa de Maradona del Barca no em va deixar cap cicatriu; és més, quasi la vaig desitjar. La seva indiscutible qualitat esportiva mai no va estar comparable a la de la seva vida privada. Mai no el vaig enyorar. Messi, però, és una altra cosa.
No diré, com fa Jordi Évole en una inspirada piulada al Twitter, que he plorat. Però, ho reconec, des que conec que Leo no jugarà més amb l’equip del meu cor, em sento com a trasbalsat, com quan tens una grip forta, sense ganes de res! No m’ho esperava, i mai no hagués volgut veure-ho. Ens ha fet gaudir tant, i tants anys, a “tots” els que estimem el futbol, aquest home tan petit, que fins i tot tinc dubtes de si mai tornaré a gaudir del futbol com ho he fet amb Messi tots aquests anys.
Dit tot això, des d’aquells sentiments i emocions que tanta gent depositem als esports que ens agraden més enllà de lo raonable, com altres amics ja han dit abans que jo, el futbol fa anys que no és un esport, són negocis!! La paraula aquella que en anglès sembla remarcar-ho encara més, són ‘business’, i res més que això. I els xiquets i xiquetes que anit se’n van anar a dormir amb la camiseta del Barca amb el 10 de Messi a l’esquena, i plorant desconsoladament, no s’ho mereixen.
Avui el futbol és encara més una miqueta menys esport, i una miqueta més ‘business’. I que no ens parlin de (una altra expressió anglesa) ‘fair play’. Perquè, mentre els xeics àrabs trenquin tots els mercats, fent el que els roti amb els seus refotuts petrodòlars, comprant clubs de futbol com aquell que compra xoriços, a això quasi no se li pot dir ni esport. Que no ens enganyin més totes aquelles titelles del sistema, com l’ultra Tebas, o ‘el que n’aprenguin’ Laporta, ‘que sí estamos tan mal’.
Ho sento molt, si no hi ha un miracle, ja mai més podrem gaudir del més gran amb la samarreta del Barca. I ens costarà d’assumir-ho. Que li vagi bé i gràcies per haver-nos ho fet passar tan bé.
No, no ha estat un bon dia.
Fes el teu comentari