Entens el que vull dir? Per què seguim sent bons amics, després de tants anys? La pregunta et va agafar per sorpresa. Vas arrufar les celles i em vas mirar emmudit. Tot seguit, vas fer un bon glop a la botella de cervesa que tenies a les mans. Estaves fent temps per veure si jo tenia la resposta… Som amics perquè els dos hem fet l’esforç per ser-ho, malgrat el temps i la distància que ens separen.
Existeixen diferents tipus d’amistats. La majoria s’estableixen per proximitat, és a dir, els considerem amics i amigues perquè en compartir espais i temps amb la mateixa gent, la mateixa proximitat fa néixer vincles d’amistat. Això passa sobretot a l’escola, a l’institut, a la universitat o a la feina. Però quan t’allunyes d’aquestes persones, segueixen sent els teus amics? Els amics els triem, hi ha amics de tota la vida i amics que apareixen en diferents etapes de la nostra vida. Els últims, per múltiples motius, marxaran del nostre costat, però en aquella etapa han complert la seva funció.
L’amistat és un tipus de relació que sempre necessita una sèrie d’ingredients: temps, confiança, comprensió, lleialtat, simpatia i respecte mutu. Part de l’amistat és acceptar l’altra persona; però això, com en tota relació, ha d’haver-hi un esforç d’ambdues parts. No podem esperar que tot el treball de crear vincles d’amistat recaigui sobre l’altra persona, això és una posició molt egoista. És a dir, no podem esperar que l’altre dediqui el seu temps per conèixer-nos, per passar temps junts, per estar en els bons i mals moments. Una amistat requereix un esforç per les dues bandes. Però que passa si no veiem interès en l’altra persona? El més probable és que aquesta situació es vagi esgotant. També és important saber quan hem de deixar anar a algú, i en qui hem de compartir o dedicar-li més temps. A certa edat en què ja ens coneixem bé, ja saps quins són els teus valors, tens unes preferències molt marcades i, a diferència de quan tenies 20 anys, ara ja no té tanta importància sortir i passar-ho bé, hi ha moltes més coses i ens tornem més selectius amb les amistat. És més important “la qualitat que no la quantitat”. No és més feliç una persona que té molts amics sinó la que en té de bons, de veritat.
Per què és tan important tenir amics? Els éssers humans som éssers socials, des que naixem necessitem la cura i l’afecte d’altres per sobreviure. Quan creixem anem pertanyent a diferents grups i triant amb qui volem passar el temps lliure. Posseir amics fomenta el sentit de pertinença a aquests grups, la qual cosa aporta un gran valor emocional a la persona, ja que sentir-nos integrats en el nostre entorn més proper sol estar directament relacionat amb un augment de l’autoestima i la motivació.
A més, poder confiar en els teus amics, explicant-li els teus pensaments, neguits o angoixes, pot contribuir a un alleugeriment de l’estrès. Sentir-se escoltat, comprès i/o volgut sol ser un bon “calmant” per al “dolor emocional”. De manera inversa, percebre que l’altra part de la relació comparteix amb tu les seves intimitats, preocupacions, èxits, emocions, etc, et pot fer sentir valorat, i també estimat, el que es relaciona amb una millora de l’autoconcepte de la persona que escolta. Aquest benefici ocorre en aquelles relacions d’amistat funcionals, és a dir, en què cada un, a més d’aquest vincle, té el seu espai i no sent dependència per l’altra persona. Poder dipositar confiança en un amic ens ajuda a superar aquelles situacions angoixants, complicades o traumàtiques que podem estar vivint. Resulta terapèutic poder compartir els moments difícils amb algú que et dóna suport i t’anima, connectant a un nivell més profund.
Els amics també ens poden ajudar a canviar hàbits de vida perjudicials per a la nostra salut, com per exemple, deixar de beure, deixar de fumar, o fer més exercici físic. Un amic que es preocupa pel nostre estat de salut, pot afavorir una presa de consciència en aquest problema, ja que, de vegades, ens resulta complicat adonar-nos per nosaltres mateixos. És cert, que també hi ha amics que poden exercir una influència negativa en nosaltres i ens incitin a adoptar conductes poc saludables. Això passa especialment en els més joves, on la influència del grup sobre la conducta individual adquireix especial importància. El jovent intenta assemblar-se al grup que vol pertànyer i és susceptible a influències positives i/o negatives sobre la seva conducta.
Tornant al pla positiu, el sentiment d’acceptació incondicional resulta generador de benestar. Això es refereix a poder sentir que ets tu mateix, en la teva màxima essència, sense amagar cap característica de la teva personalitat, que consideris que pot no agradar. Crear un llaç afectiu d’amistat potent facilita que l’altra persona expressi fàcilment tot allò que sent tant en l’àmbit cognitiu com emocional. Dificultat que, de vegades, existeix en el moment d’expressar certes emocions i pensaments en una relació de parella o, fins i tot , familiar.
Segons el sociòleg Zygmunt Bauman, estem vivint en una “modernitat líquida”, en què tot és inestable i efímer: l’amor, el treball, la política i l’amistat. El concepte “modernitat líquida” fa referència a l’estat canviant, volàtil i inconstant de la societat actual. Experimentem molts canvis en molt poc temps. Tot és més fàcil en la vida virtual, però res és durador Els nostres interessos avui són canviants, poc estables, tot és passatger, lleuger, esmunyedís. Com un tren que passa sobre els rails i no deixa cap petjada en el terra. Les colles d’amics “no t’accepten perquè sí”, però ser membre d’un grup al Facebook és facilíssim i a més no estàs obligat a fer favors, ni a escoltar-los, ni atendre les seves necessitats. Pots tenir més de 50 contactes sense moure’t de casa, pitges un botó i ja està. A través de les xarxes, difícilment es pot fer arribar la “calidesa humana”, difícilment es pot arribar a establir un vincle real.
Prendre un cafè amb un amic o amiga, i desfogar-se, és una teràpia de les més efectives que hi ha en l’àmbit informal. Actualment, amb tanta tecnologia, estem tots comunicats des de la distància i ens perdem la proximitat, les rialles en directe, les mirades que diuen més que mil paraules. Els amics de veritat són els que hem de cuidar. Una relació és com una planta que cal regar, cuidar i adobar perquè creixi forta i sana. La persona té diverses àrees importants a la seva vida i una d’elles, sense cap mena de dubte, són els amics. Per tant, agafa el mòbil i truca a un/a bon/a amic/ga i queda amb ell/a, per compartir un deliciós cafè avui mateix. Endavant!
Fes el teu comentari