Independentisme: fort per dins i dèbil per fora

L’independentisme creix. Ho veiem unes eleccions al darrera de les altres. Ara sobrepassem el 52% i si als catalans residents a l’estranger els haguessin deixat votar, arribaríem al 55%. I més s’incrementa quan observem que des de Madrid, els seus governs siguin d’esquerres o de dretes ajudats per les oligarquies que els envolten, ens volen tenir sempre lligats sota les seves ordres. No ens deixen valdre per nosaltres mateixos. Som com un poble inferior i dirigit que hem d’atendre els que ens manen i sempre hem d’observar les regles que ens imposen. Ens parlen de Constitució i de llei però l’adapten com els convé, com si fóssim una colònia. Els catalans cada cop ho veuen més clar i el creixement de l’independentisme és continuat.

Existeixen franges de població que viuen entre dues aigües; independentistes convençuts que creuen que no podem aconseguir mai la llibertat com a poble perquè l’Estat i les forces amagades que actuen pel darrera mai ho permetran. I una altra franja d’independentistes que desitjarien aconseguir-la però per comoditat o per qualsevol altra causa s’agafen al constitucionalisme per anar vivint, passant els anys i “Déu dirà”. Amb un referèndum pactat amb l’Estat tots ells votarien independència, sense cap mena dubte. Vet aquí, per tant, que l’Estat no accepta, ni mai acceptarà un pacte en aquest sentit. Tenen assumit que han de continuar reprimint o enganyant l’auditori per tal de disposar d’una zona de l’Estat de la qual en poden treure molt, i cal tenir-la sotmesa sota les seves ordres.

El PP, va actuar per destruir l’independentisme per la força. El PSOE actua de diferent forma desitjant assolir els mateixos resultats. Fa veure que et dóna i els mateixos catalans som els que no ho accepten la seva “bona voluntat”. Tapa la boca a Europa, al Papa de Roma i al “sursum corda” dient que els catalans es barallen entre ells i això del diàleg que demanen és una falòrnia. Que Catalunya és un tema intern d’Espanya i quan els convé, fins i tot, ens acusen de violents, com si fóssim terroristes d’ETA. Per això mantenen encausats joves independentistes com a violents que a la fi els hauran d’alliberar per manca de proves. Mentrestant, acusen, reprimeixen i els periòdics de Madrid tenen tema parlant de violència, cop d’estat, terrorisme i “fugados”; tot mentides i excuses per tapar la boca al món.  

El tema de l’ampliació de l’aeroport ens demostra la “cara girada” del PSOE. Ens dóna 1.700 milions d’euros per crear 80.000 llocs de treball i augmentar el 2,5% del PIB català. Una trampa que els ha sortit la mar de bé. Podemos no volia l’ampliació i la CUP tampoc. Uns que donen suport als governs de Madrid i els altres al de Barcelona i qui ho va proposar és AENA, empresa dirigida per un socialista català. L’aeroport de Barcelona guanya el 52% dels beneficis del total d’Espanya que van a parar a aquesta empresa, única arreu del món, on els aeroports són autònoms i amb els seus guanys, i la gent que el dirigeix des de dins, fan el que calgui per les millorar l’explotació del mateix. Espanya és diferent al món, on únicament un país com Romania els seus aeroports estan dirigits per una empresa com AENA. Els estats importants com França, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, els aeroports són autònoms. L’ampliació és una trampa muntada pel PSOE, segurament des de la Moncloa, per fer-la fracassar anticipadament. Consegüentment culparan ERC i Junts, per no realitzar-se aquesta obra tant important per Catalunya. Per adobar-ho a Madrid es faran les ampliacions que calguin, invertint el que els doni la gana per engrandir el seu poder, i a Barcelona no se’n podrà fer cap fins d’aquí 5 anys. Creuen que aquesta “ratera” els pots servir, a les properes eleccions, per aconseguir l’alcaldia de la capital catalana i qui sap si la de Catalunya amb un nou tripartit, acusant l’independentisme d’impedir el creixement de Catalunya. A la fi es tracta d’una matussera excusa electoral.

Però els catalans ja acostumats a rebre des de sempre, no se les creuen aquestes jugades. L’aeroport és una trampa més entre les moltes que patim a Catalunya. Els nostres ports de Barcelona i Tarragona son els que guanyen més diners de l’Estat. Aquests beneficis, repartits des de Madrid, se’n van a parar per engrandir altres ports fora de Catalunya. I mentre, els diners que arriben d’Europa pel Corredor del Mediterrani, necessari des d’Andalusia a França, es continuen invertint a la capital d’Espanya. Obres com la variant de l’N-420 de Gandesa i Corbera d’Ebre, aprovades l’any 1995, encara estan paralitzades i centenars de camions carregats de porcs han de creuar a diari el seu nucli urbà amb total impunitat de pudor i d’insalubritat. El dèficit fiscal català és el més alt d’Europa; els nostres diners pagats via impostos se’n van al Ministeri d’Hisenda i es fonen pel camí. La Generalitat està escanyada amb uns pressupostos insuficients i ha de crear impostos nous per cercar recursos. El nostre idioma no ens el deixen parlar a les Corts, ni al Senat i ens el tenen impedit al Parlament Europeu. I, malgrat això, ens recalquen una vegada i una altra que “todos los españoles somos iguales”. Paranys que ens imposen i fan que, cada dia, malgrat que el PSOE digui el que vulgui, creixi exponencialment l’independentisme pels tractes que rebem.

No hi ha dubte que les forces polítiques catalanes pugnen continuadament. El mateix que a Madrid és barallen el PP i el PSOE. I és natural a un lloc i a un altre perquè es disputen el poder. Però entre els catalans, l’ànsia de llibertat s’enforteix perquè imposar, enganyar i no acceptar un diàleg de tu a tu, a nivell d’iguals, l’encaixen per obligació però adverteixen la repressió. L’independentisme està més fort cada dia per dins, malgrat que els polítics facin els ridícul barallant-se pel poder, les cadires, els sous i els vots.  

*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.