El quadre Usine de briques à Tortosa fou pintat per Picasso l’any 1909 a la seva segona estada a Horta d’Ebre, com li deia Picasso (ara Horta de Sant Joan). És una obra mestra del cubisme, l’època en la qual el pintor estava inspirat per la també formidable pintura de Paul Cézanne. Va ser adquirida per un home de negocis rus de l’època tsarista, gran col·lecionista de l’art d’aquells dies, Sergei Shchukin. Amb la revolució va passar a mans de l’Estat soviètic (Shchukin va fugir, com tants d’altres, a Paris on va morir) i ara és al Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg. En l’única visita que he fet, fa vuit anys, a aquesta ciutat i a aquest descomunal museu, he tingut la fortuna de veure’l, l’havia vist ja en alguna exposició temporal dedicada a Picasso a Barcelona, segurament al Museu Picasso, no puc recordar si als anys vuitanta o noranta del segle passat.
Sempre, a mi que sóc de Tortosa, em va cridar l’atenció el títol del llenç, és clar. De vegades als llibres d’art, se l’anomena La fàbrica d’Horta. Segurament perquè Picasso la va pintar a Horta i perquè es coneguda la relació del pintor amb aquest poble de la Terra Alta. La recordaré breument: Picasso, que llavors havia anat a estudiar a Madrid, va tornar malalt i desanimat a Barcelona, on vivia la seva família, abans de l’estiu de 1898. El seu amic Manuel Pallarès, que era d’una família benestant d’Horta, amb terres i molí d’oli, li va proposar d’anar-se’n junts al poble a passar l’estiu i van allargar l’estada fins començaments de 1899. Sembla que van gaudir molt d’aquesta estada, dels passejos i excursions, de la vida del poble. Deu anys després, Picasso ja començava a ser conegut i vivia a París, va tornar-hi per passar l’estiu de l’any 1909. Va anar-hi amb la seva parella de llavors, Fernande Olivier. Aquí i allà s’han contat diverses anècdotes d’aquesta estada: escandalitzaven la gent del poble perquè no estaven casats, pagaven amb bitllets de mil pessetes, que duien en un feix, i que a Horta gairebé no havia vist mai ningú… Podeu llegir el que, en diversos llocs, ha escrit al respecte Josep Palau i Fabre, gran coneixedor de Picasso. Des del punt de vista de la història de l’art, l’important és que la muntanya cònica de Santa Bàrbara ha esdevingut així una de les icones del cubisme, al costat de la muntanya de Sainte-Victoire de Cézanne, inclús la muntanya amb la seva musa incorporada, Fernande, a Dona nua sobre fonts de muntanya.
No obstant, sobre el quadre al qual va dedicat aquest article hi ha més misteri i més controvèrsia. De vegades es diu que es tracta de la recreació d’un moli d’oli de la zona d’Horta. A banda que el mateix Pallarès va dir, quan li preguntaven, que a Horta no hi havia xemeneies com les de la pintura, tal possibilitat és inversemblant. Contra ella es conjuren diversos elements, el primer és el títol del quadre, en francès, que fa referència explícita a Tortosa. El segon és que les dues vegades que Picasso va anar a Horta, va anar en tren des de Barcelona a Tortosa i després fins a Horta, la primera vegada amb matxo i a peu, la segona ja motoritzats. Per tant va visitar Tortosa.
I ara la conjectura que de vegades es fa: a la sortida de Tortosa cap al nord, cap a Barcelona, a la carretera de l’Aldea poc abans d’arribar a Campredó, l’any 1908 es va construir una fàbrica de maons amb una bòbila espectacular, també amb una xemeneia com la del quadre. Es tracta de la fàbrica d’Anguera. És cert que a en aquest indret ara no hi ha palmeres, com les tres que es veuen al llenç del pintor. Amb tot, qui pot dir que no hi fossin l’any 1909? I, en qualsevol cas, si les palmeres són estranyes al paisatge d’Horta, al de Tortosa són habituals, n’hi ha a molts de masos, a la fi del segle XIX s’havia inaugurat el Parc municipal on hi ha moltes palmeres encara ara. Per tant, no es fa feixuc d’imaginar un Picasso recordant a Horta la bòbila d’Anguera, recordant palmeres i mesclant-ho amb el seu geni, cubista llavors. Breument, que Picasso va immortalitzar Tortosa amb aquesta bòbila, i ara el nom de la ciutat el llegeixen a l’Hermitage tots els visitants d’aquest centre de cultura universal.
Potser és un fet que valdria la pena recordar en aquests dies que Tortosa és la capital de la cultura catalana 2021, una manera de projectar-nos cap a fora i no mirar-nos el melic en excés. En altres llocs del món, a la carretera, poc abans d’arribar al d’Anguera, hi hauria un gran cartell reproduint la pintura i recordant-ho a tothom que hi passi. És només una idea.
*JOSEP JOAN MORESO és catedràtic de Filosofia del Dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Fes el teu comentari