Este estiu ha trascendit el relleu al capdavant del Comebe, més que per l’anunci, per la polèmica per com s’ha fet. Després de poc més d’un any del nomenament de l’anterior directora, Teresa Ferré, es feia el canvi per Joan Baptista Forcadell. D’entrada, servidor no pot fer cap comentari sobre la idoneïtat de les persones triades per al càrrec. No conec -prou- els seus perfils professionals, com no els coneix la majoria de gent del territori segurament, ni tinc el criteri per decidir qui és més apropiat per dirigir un ens com este. Ara bé, la polèmica mereix ser comentada.
Qui va ser delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i que ara és director de l’Idece, feia unes declaracions relacionades amb la polèmica del nomenament, en les quals venia a dir que no hi havia motiu per queixar-se, perquè l’anterior directora ja havia estat nomenada a dit, ja que la direcció de consorci és un càrrec de confiança, i que quan canvia de color la conselleria és normal que canvien les persones, reblant que “així és la democràcia”. D’aquí es pot desprendre que no importa si les persones, els equips que hi ha en un organisme, en uns serveis territorials, ho fan bé, sinó que importa el seu color polític. Bé, es pot desprendre i és generalment així. Canvi de partit en una conselleria equival a moviment de cadires, en alguns casos amb recol·locació de persones, però canvis igualment. I hem d’assumir que serà així, perquè és democràcia. Ho podem discutir.
La societat no tria el color polític de les conselleries. Bé, les conselleries, igual que els ministeris, no haurien de destacar pel color polític que les gestiona. Però assumint que això ja és demanar molt, potser hauríem de tenir algun poder de decisió més local per fer més democràtica l’elecció de qui ocupa estos càrrecs de confiança, que tot sigue dit, podrien ser ocupats per treballadors públics no nomenats a dit. L’administració té moltes persones preparades perquè el partit de torn hagi de posar “els seus” quan arriben als despatxos. Aleshores sí que ens podrien dir que així és la democràcia. De l’altra forma no parlem tant de democràcia com de repartiment de cadires.
Fes el teu comentari