He dedicat bona part de l’estiu a fer visites en profunditat per tal de conèixer, de ben a prop i amb més intensitat, els problemes i qüestions a resoldre dels diferents barris d’Amposta. I ho he fet sempre acompanyat de ciutadans amb ganes de col·laborar en la millora de les diferents zones de la nostra ciutat. Visites personalitzades, en podria dir. Aquesta és la feina de regidor. Però en el cas de l’oposició, és una feina més fonamental encara per poder aportar solucions quan les polítiques aplicades no funcionen.
La visita en la que més vaig aprofundir va ser al Poble Nou del Delta, la perla turística del terme d’Amposta i, perquè no dir-ho, del Delta de l’Ebre. Un espai preciós, privilegiat, amb una atracció turística immensa però que, malauradament, no està rebent ni l’atenció ni el manteniment que li pertoca.
Anem a pams. Des del detall a la problemática més general. Per exemple, com a Ajuntament, ens hem gastat una milionada per arreglar l’església del Poble Nou, pagat a tres entre l’Ajuntament, la Diputació de Tarragona i el Bisbat de Tortosa. No tenim, però, com a ciutat, el detall d’arranjar i posar en hora el rellotge de l’església acabada d’arreglar. La xifra per arreglar-lo, m’asseguren, és d’uns 500€. Podríem fer una mica de broma: potser hi volen gravar la pel·lícula “Back to the future”, on també hi ha un campanar amb l’hora aturada. Seriosament, és un detall d’absoluta deixadesa i com a tal ho percep la ciutadania (sembla que a pocs dies d’escriure l’article el problema ja està resolt).
Un problema més greu, sempre segons qui m’acompanya durant la visita, és la jardineria, la gran oblidada. El Poble Nou del Delta, jo ho recordo des de menut, era un oasi, un espai verd, ple de flors i de palmeres. Em van comentar que hi havia unes 400 palmeres i, ara, en queden unes 80 de sanes, i unes 70 estan malaltes. Queda clar que les palmeres han patit una plaga, però si s’han mort no s’han de regar sinó reposar, i si no s’han mort s’han de protegir. La solució màgica no és anar tallant i deixar els forats o les soques aquí i allà, que és exactament el que ens trobem si fem un passeig pel Poble Nou: restes de palmeres. Si volem mantenir la perla del Delta hem de cuidar al màxim el detall de la jardineria, reposar el que és mort, recuperar el que està malalt i treballar per tornar a tenir una vila florida, fixar-nos com a objectiu la millora de la jardineria, més si tenim en compte que paguem gairebé bé el doble en el flamant nou contracte de jardineria signat per l’actual equip de govern municipal. Sí, heu llegit bé. Quasi el doble de diners i hem passat de 400 palmeres sanes a 150. La dada esgarrifa.
Un altre nyap ha estat la prohibició de circular amb vehicles a motor. La votació va ser un èxit i es va començar a implantar molt seriosament. Però la seriositat va durar de Nadal a Sant Esteve i no s’ha mantingut allò que el Poble Nou va decidir a les urnes. Un passeig i es veuen clarament cotxes aparcats amb el distintiu i això es correcte, però també en veiem d’aparcats -la majoria- dins del poble sense cap mena d’avís ni sanció. Si s’ha votat que no es pot circular, no s’ha de poder circular. S’ha de respectar i fer complir allò que ha votat el poble.
Més mals endèmics: l’aigua potable, la depuradora, la fragilitat de les línies elèctriques i el clavegueram.
Comencem per l’aigua potable. Quan vam entrar a l’Ajuntament no vam aprovar la disminució de capacitat del dipòsit del Poblenou (de 1.000 a 600Hm3) perquè, a més de reduir-ne la capacitat, el dipòsit de 600 Hm3 era més car que el de 1.000Hm3. Sí, també heu llegit bé: el nou de 600 era més car que el de 1.000. Un despropòsit.
Seguim. Construït el dipòsit, aquest encara no funciona. Fa falta la llum. Mentrestant, la tenim “punxada” (la llum) amb el vistiplau de la companyia. Nyap rere nyap.
Sí que vam aprovar, en entrar a l’Ajuntament, la nova ubicació de la depuradora. Però hores d’ara no s’ha posat ni una sola paletada. Cap. Res. Per tant, tota la -amb perdó- merda del poble va a la bahia. Bé, en realitat, les deposicions viatgen si hi ha llum; si no hi ha llum, queden retingudes. No sabria dir què és pitjor.
I per últim, la fragilitat de les línies elèctriques. Hem demanat als companys del Congreso que facin una petició d’inversió per tal de reforçar les línies elèctriques de Poble Nou del Delta, perquè que funcionin l’aigua i el clavegueram depèn totalment de la llum. Durant els darrers aiguats, que tant de mal van fer a Alcanar, Poble Nou del Delta no va tenir llum durant 30 hores. Això no passa ni a l’Àfrica.
El Poble Nou viu en gran mesura del turisme, de la seua imatge, i la imatge del Poble Nou del Delta, amb aquests problemes endèmics, és la pitjor. També, òbviament, tots aquests problemes trastoquen la vida quotidiana dels ciutadans que hi viuen tot l’any.
Una millora fàcil i ràpida de fer seria exigir el compliment del contracte de jardineria, posar unes lletres corpòries a l’entrada del poble i, sobretot, el que comentàvem abans, aconseguir recuperar allò que era el Poble Nou, una vila florida a l’alçada del seu entorn. Com sempre havia estat.
També seria bo, profitós i ràpid tenir un punt d’informació turístic a la Plaça de l’Ajuntament. I que el punt de recàrrega per a cotxes elèctrics i el caixer promès funcionessin.
Això sí. Enlloc de millorar la imatge i recuperar el poble, una de les coses que ha fet l’Ajuntament ha estat cobrar una taxa a tots els restaurants i allotjaments turístics que tenen alguna mena de senyal al Poble. Sense previ avís, van començar a emetre facturetes, petites, però que al final han resultat una nova taxa. Més recaptació, menys serveis. I en temps de postpandèmia.
Hem d’aconseguir que el Poble Nou del Delta esdevingui una EMD, per tal de poder millorar-ne la gestió i la garantir-ne la sostenibilitat econòmica. Tal com mereix.
Fes el teu comentari