El curs escolar ha començat amb un fort increment de la demanda de matriculació a Formació Professional, que ha vist desbordada l’oferta de places presencials arreu del país. L’inesperat excés de demanda ha dut el Departament d’Educació a oferir una matrícula il·limitada a l’IOC. En paraules del conseller, “ningú que vulgui estudiar un grau mitjà d’FP es quedarà sense plaça”. Des de la Intersindical, se’ns plantegen algunes preguntes sobre aquesta mesura improvisada i presa a correcuita, que sembla un “pedaç” de darrera hora.
La campanya “un gir de 174 graus”, realitzada el curs passat pel Departament d’Educació per potenciar els estudis d’FP podem afirmar que ha estat un èxit. Ara bé, no serveix de res impulsar una campanya de màrqueting si el Departament no té els recursos ni els mitjans per poder-la materialitzar i ha de recórrer a la matrícula il·limitada a l’IOC.
L’IOC és un referent de la innovació educativa a Europa en l’àmbit de la formació en línia. Ofereix una formació de qualitat, flexible, sense horaris i que s’adapta a l’alumne, però té uns recursos i unes infraestructures limitades. Realment, l’IOC està en disposició d’absorbir una allau d’estudiants?
És gairebé impossible que una Formació Professional de qualitat es pugui realitzar 100% a distància, o que es puguin cobrir les pràctiques amb tallers, laboratoris, etc. de manera telemàtica. La formació en línia de l’IOC pot garantir aquests coneixements pràctics, especialment en alumnes de Cicle Mitjà, tal com es fa en la formació presencial?
L’experiència del curs passat ha demostrat que hi ha una desconnexió que va més enllà de l’àmbit digital. La manca de recursos tecnològics i/o de competència digital és un element clau per a entendre els riscos de desafecció, desmotivació i abandonament dels alumnes. L’alumnat de Cicle Mitjà, té prou competència digital i autonomia pròpia per a realitzar una formació en línia a l’IOC?
Actualment, la plantilla de professors de l’IOC està formada per funcionaris d’altres centres que fan una mena d’ “hores extra”, amb uns contractes mercantils amb la mateixa administració per la qual ja treballen. Els docents ja tenen unes jornades lectives prou carregades, i si hi afegim la jornada en línia, amb l’atenció que comporta de les xarxes socials, els correus electrònics i altres activitats complementàries que exigeixen la permanent implicació i participació de professorat, la feina extra per als docents esdevé incomportable i no es pot garantir una dedicació adequada a la seva jornada laboral. Per què, ens preguntem, aquestes hores extra no es descompten de l’horari lectiu presencial?
L’IOC permet a l’alumnat disposar d’una oferta flexible i variada, segons les seves necessitats i temps disponible. Això permet que s’hi formin molts usuaris que d’una altra manera no tindrien accés als estudis, ja sigui per raons econòmiques, per raons de situació geogràfica o per problemes de conciliació horària i familiar. L’IOC obre una nova oportunitat per a segons quins alumnes, especialment per a la gent adulta, però difícilment pot ser una bona opció per als alumnes de Cicle Mitjà, la majoria d’ells joves de 16 anys, amb una vinculació molt fràgil amb el sistema educatiu. Està comprovat que els cicles de Grau Mitjà són l’etapa educativa amb una major desmotivació i abandonament escolar. Molts alumnes de cicles mitjans necessiten, per tant, un reforçament i acompanyament individuals que només es poden donar de manera òptima a les aules presencials.
També cal tenir present que la LEC preveu que els Cicles Formatius de Grau Mitjà tinguin la consideració d’ensenyaments de provisió universal, amb la qual cosa s’ha de garantir una plaça de Cicle Formatiu de Grau Mitjà a tot l’alumnat preinscrit a aquests ensenyaments. El Departament ha de donar garanties de continuïtat formativa a l’alumnat escolaritzat als ensenyaments obligatoris i PFI i als joves menors de 24 anys que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat. Això no ha estat així, ni hi ha hagut prou previsió. Ara sembla com si, obrint de manera il·limitada les places de l’Institut Obert de Catalunya, tot s’hagués de solucionar.
En resum, l’IOC no pot funcionar com un “pedaç” de la FP. A la Intersindical ens sembla que la mesura de la matrícula il·limitada és un nyap fruit de la improvisació i la falta de planificació del Departament. No hauria de tornar a passar.
*TONI PONS és delegat d’Educació de la Intersindical a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari