A la Ràpita han descobert que els referèndums els carrega el dimoni. Ja ho havíem vist amb el Brexit o amb l’1 d’Octubre, per no parlar de la consulta sobre el monument franquista de Tortosa. Finalment, la consulta organitzada este 12 d’octubre per l’Ajuntament rapitenc, per decidir sobre el canvi de nom del municipi, va mobilitzar 3.328 persones, un 26,7% del cens total de la població. Això vol dir que més del 70% de la ciutadania amb dret a vot, per diferents motius, va decidir quedar-se a casa i no votar. Siga com siga, el 18,03% del cens va decantar-se per l’opció de ‘La Ràpita’, a menys de dos punts del 20% que els grups municipals havien acordat perquè el canvi de nom quedés validat automàticament. I ara, què?
No és cap secret que el govern municipal d’Esquerra temia que això podia passar. Sabien que podia guanyar l’opció preferida per l’equip de govern de Josep Caparrós, però sospitaven que no s’assoliria el llindar del 20% del cens amb què volien legitimar els resulats. “Ara entrem en un període de reflexió per part dels grups polítics, perquè cap de les dues opcions ha complert el requisit d’aconseguir el 20% del cens total i, per tant, no hi ha cap opció que quedi validada automàticament”, ha valorat Caparrós. Amb això, l’alcalde vol dir que en les properes setmanes o mesos podria portar el tema al ple de l’Ajuntament, perquè els diferents grups polítics es mullin sobre el canvi de nom, cosa que no han fet durant els dies previs a la votació. És això un canvi de regles enmig del joc? No ben bé. Les consultes no són vinculants, però el compromís dels grups polítics era convertir-la en vinculant si se superava el topall del 20%. Però això no vol dir que el govern municipal renunciés automàticament a tirar endavant un resultat que quedés curt. És una qüestió de matisos, de saber llegir bé la lletra menuda de les coses.
En qualsevol cas, considero que l’errada més important va ser fixar el mínim del 20% del cens de la Ràpita perquè el resultat sobre la consulta fos considerat i assumit com a vinculant. Era una topall massa elevat, massa optimista sobre la capacitat de mobilització en la consulta. Hauria estat més realista dir que només s’acceptaria un resultat que superés no el 50% dels vots, sinó el 60 dels vots emesos i vàlids, perquè el resutat fos més clar. De fet, hem de pensar que l’opció de ‘La Ràpita’ ha obtingut el 67,5% dels vots, mentre que mantenir el nom actual de ‘Sant Carles de la Ràpita’ ha registrat el 31,4% dels vots. Dit d’una altra manera: els que han votat ‘La Ràpita’ són 2.246 persones, més del doble dels 1.045 que s’han decantat pel nom actual del poble. Si este és l’argument que està utilitzant l’Ajuntament este dimecres per afirmar que “el resultat és clar” i justificar un canvi de nom a través del ple (amb una ERC que té majoria absoluta) per què no fer-ho així des d’un principi?
L’altre factor que clarament ha fallat és l’ambigüitat o la falta de valentia política dels grups municipals, que durant el procés participatiu no han volgut prendre partit per cadascuna de les opcions. Els polítics rapitencs han volgut nedar i guardar la roba. De vegades, i més en un referèndum, els votants necessiten que els digues què votaries, i per tant, què han de votar. No n’hi ha prou amb fer crides a la participació. Tot i que el debat sobre el nom de la Ràpita fa anys que es troba al carrer, hi havia molta gent que considerava que era un debat artificial, i les dades així ho han acabat demostrant. Per tant, si fixaves un topall mínim del 20%, calia fomentar la participació, i això només es fa mobilitzant els votants en un sentit o en un altre, polaritzant l’opinió pública. Entenc que no es vulgués forçar la màquina per no dividir el poble amb el debat sobre el canvi de nom, però este, precisament, és un meló obert des del moment en què tots els partits van secundar i legitimar la convocatòria de la consulta. La impressió que ens queda és que van anar-hi a votar els convençuts, però que hi havia molta gent que passava del tema. Els politòlegs saben que hi ha molta gent que només vota quan sap que pot guanyar, i també molts que aposten a cavall guanyador a última hora. La conclusió, en efecte, és que a la consulta de la Ràpita, i ho diré amb una paraula molt rapitenca, li ha faltat catxull. Li ha faltat el ‘salseo’ que sí que ha tingut el tema a les xarxes socials.
D’altra banda, cal destacar positivament l’exercici de democràcia directa que s’ha intentat per primera vegada des de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, per una cosa tan sensible com el canvi de nom del poble, que és una qüestió que afecta la identitat. En això, Caparrós té raó quan diu que arribar a quasi un 30% de participació és una bona xifra, “tenint en compte que es tracta d’una consulta ciutadana i que ens falta costum de participació en processos participatius democràtics”. Què més ha fallat, doncs? Al meu entendre, la data triada per fer la consulta tampoc ha afavorit la participació, en la part final d’un pont festiu. Potser hauria estat més efectiu fer la consulta diumenge passat, en el marc d’Orígens, una festa de recreació històrica tan relacionada amb l’orgull de poble i la identitat rapitenca. Però també hem de suposar que la tria de la data no era gratuïta des del punt de vista polític, per les ressonàncies borbòniques del nom de Sant Carles de la Ràpita.
Caldria un comentari a banda sobre els 9 vots en blanc i 28 nuls, però ens falta informació sobre esta part dels vots que sovint s’expressa com a protesta. El que sí que direm és que, evidentment, ara el govern municipal d’ERC podrà portar el tema al ple de l’Ajuntament, on té majoria absoluta. Així, Caparrós forçaria que siguen tots els grups polítics els que diguen si estan a favor del canvi de nom, si optarien per deixar l’actual, o si prefereixen abstenir-se. De fet, alguns faran els seus càlculs electorals, i mesuraran si prendre una posició o una altra els pot benficiar o perjudicar de cara a les municipals del 2023. En este sentit, crec que el més prudent que pot fer el govern d’Esquerra, per no prendre més mal del compte, és incloure el canvi de nom del poble al seu programa electoral, ara que el tema ja forma part de l’agenda política de la Ràpita, i que la gent torne a parlar a les urnes. Falten menys de dos anys, i les urnes que realment valen i són realment vinculants, i les que et donen tota la legitimitat del món, són les urnes de les eleccions municipals.
Fes el teu comentari