L’acció executiva del govern de la Generalitat, com la de qualsevol altre govern, ve orientada pels pressupostos, per això és tan important que cada any se n’aprovin de nous. La llei de pressupostos m’atreviria a dir que és la principal llei, ja que sense aquesta queda molt minvada l’acció de l’administració. Si bé és cert que, d’uns anys ençà, a Catalunya hem viscut anys en què els pressupostos han estat prorrogats, perquè no s’ha arribat a un consens polític dintre del mateix govern. Sense anar més lluny, ara els tenim prorrogats des de l’any 2019, i tot i així la vida continua com diria qualsevol ciutadà… D’aquí la desafecció per la política, perquè la gent percep que, passi el que passi, per a ells, tot continuarà igual.
La veritat és que no és així, perquè a poc a poc es va minant el creixement i augmenten els desequilibris. L’obligació de tot governant és la millora de les condicions de vida dels ciutadans, i això s’aconsegueix amb un bon pressupost que sigui equitatiu per tots els territoris, i que alhora afavoreixi l’equilibri territorial. Ara bé, per fer un bon pressupost cal escoltar tothom i tenir un govern cohesionat. I ni una cosa ni l’altra es donen avui a Catalunya.
Tenim un govern feble en el que cadascun dels seus membres va a la seva. Així, ens trobem amb què l’ampliació de l’aeroport de Barcelona s’ha quedat ajornada, sine die. A la taula del diàleg, la meitat dels socis de govern no acudeixen. I ara tebun un pressupost en què els partits independentistes que donen suport al Govern no han estat capaços d’arribar a l’acord. Bé, en una cosa sí, en marginar al partit que va guanyar les eleccions a Catalunya, tot i que el PSC s’ha ofert en tot moment a facilitar l’aprovació dels pressupostos en benefici de tots.
Així ens trobem, sense anar més lluny, amb un pressupost en el que la inversió prevista per habitant a les Terres de l’Ebre és de 175,53 euros, mentre que al Camp de Tarragona és de 423,84 euros. En onze anys, des de l’últim any del govern de progrés del president Montilla, hem passat dels 119 milions d’euros, a que l’any vinent la Generalitat invertirà a l’Ebre uns raquítics 35 milions d’euros. D’ençà del 2010, a l’Ebre la inversió s’ha rebaixat en un 80%, quan a Catalunya el pressupost ha augmentat fins als 1.501 milions d’euros. Una vegada més, les Terres de l’Ebre estem al vagó de cua, superats per la gran majoria de territoris de Catalunya.
La conseqüència és que arrosseguem un dèficit d’infraestructures molt notable. En aquests darrers onze anys, hem vist com de manera impassible els diversos governs de la Generalitat d’ERC i JuntsxCat menystenen al territori. I de manera sostinguda, estem molt per sota del que s’inverteix en altres territoris de Catalunya.
Un any més, el pressupost d’inversions de la Generalitat deixa a les Terres de l’Ebre marginades, i no té en compte cap de les prioritats del territori. Un tracte que no ens mereixem, en un territori amb tantes necessitats per resoldre. En lloc d’intentar revertir la despoblació invertint més, es fa just el contrari, acumular retallades i més retallades. Potser pensaran que els ebrencs i ebrenques ja estem bé…
Lo pitjor no és que els de fora ens marginin, sinó que els mateixos representants al territori dels partits que formen el govern de la Generalitat s’hi conformen. Una vegada més, l’obediència als partits els hi pesa més que la que es deuen als ebrencs i ebrenques. I així, ens trobem amb el fet que equipaments necessaris i imprescindibles, com ara el nou hospital, reclamat per la ciutadania i els professionals, o la millora de la xarxa viària com el desdoblament de la C-12, o la totalitat del reg del canal Xerta-Riu Sénia, entre d’altres, no figuren dintre de les inversions de la Generalitat.
Obres necessàries i imprescindibles que arrosseguem des de fa molts anys per fer un salt quantitatiu i qualitatiu de les inversions, ja que ens hem quedat estancats. I per tant, endarrerits. Aquesta hauria estat una bona oportunitat per situar-nos ben posicionats, si el govern d’ERC i JuntsxCat tingués en compte l’Ebre. Però, malauradament, un any més quedarem apartats en allò que ens pertoca, mancats com estem d’equipaments i infraestructures, just en un any d’expansió, amb el pressupost de la Generalitat més gran de la història, que és el més decebedor per a l’Ebre. Se’ls ompli la boca parlant d’equilibri territorial i justament fan el contrari.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de l’Ebre.
Fes el teu comentari