Romania i Polònia, dos països qüestionats per la Unió Europea, i que mantenen una baralla jurídica amb el Tribunal de Justícia comunitari, són el dos únics estats que s’han personat per donar suport a les tesis d’Espanya en relació a les prejudicials del jutge Llarena sobre el president Puigdemont, Comin i Ponsatí, i el conseller Lluís Puig. La resta dels països, els més grans i significats, fundadors de la Unió, callen al respecte. Alguns dels seus tribunals, com és el cas de Bèlgica, Itàlia o Alemanya, ja s’han manifestat en sengles judicis sentenciant que els exiliats reclamats per Espanya són lliures de viatjar per tota Europa amb total immunitat i sense que se’ls pugui detenir. El mateix que ha succeït a altres estats com Regne Unit o Suïssa, que no en formen part però la seva justícia ja ha manifestat el desacord amb Espanya, amb el jutge Llarena i amb els seus tribunals de Justícia.
El silenci de la resta dels països que integren la Unió Europea deixa clar que no es volen immiscir en el tema. Els seus tribunals ho tenen clar, però a bon segur les gran pressions que reben d’Espanya, com ja ho han fet en reiterades ocasions des del judici del 2017, els deixen muts i com menys en parlaran menys podran equivocar-se. Coneixen perfectament com els tribunals espanyols estan dominats pels polítics del PP, i secundats per Vox i Cs. Així doncs, prefereixen callar abans que expressar l’opinió que no agradaria gens als eurodiputats espanyols, que els tenen integrats dins els mateixos grups de la Cambra Europea.
Espanya està atrapada entre dos focs. I tot perquè els tribunals espanyols no volen baixar del ruc i mantenen una posició que Europa els diu que està equivocada. Tots els tribunals dictaminen el contrari del que ells diuen i només aquests dos països esmentats -Romania i Polònia-, governats per l’extrema dreta, els donen suport. Dos estats que vulneren els drets fonamentals de la ciutadania repudiant el dret comunitari, el mateix que fa Espanya en relació als exiliats catalans.
Dins de l’Estat espanyol els alts tribunals poden sentenciar el que volen, canviar o interpretar el que desitgen, sigui de les lleis o de la Constitució, tot per reprimir l’independentisme català. Les denúncies de Vox, del PP i de Cs respecte a Catalunya sempre tenen marge d’interpretació com ho vam veure en la sentència del procés. O més encara, com tuiteja un jutge que exerceix a casa nostra, quan diu que “totes les lleis aprovades pel Parlament, siguin bones o dolentes, s’han d’eliminar perquè són catalanes”. Ara, en aquests moments, amb la immersió lingüística tornen a demostrar els sentiments adversos que tenen contra Catalunya i la seva llengua mil·lenària. Una llei aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya l’any 1983, que ha donat resultats satisfactoris pel coneixement de les dues llengües, el català i el castellà, i, sobretot, per cohesionar la nostra societat. I malgrat això es pretén esmicolar-la i destruir-la quan de forma imparable avança la castellana i retrocedeix la catalana. Sentències judicials que dictaminen els tribunals amb la ferma voluntat d’eliminar el català per sempre més del seu país d’origen i imposar l’única llengua que ells en diuen, “la común de todos los españoles”. Tot inversemblant però real, quan des dels tribunals es pretén destruir el que ens correspon com a propi i imposar els que ve de fora!
Actuacions parcials dels tribunals espanyols, els indueixen a creure’s com a bones les pròpies arbitrarietats per defensar el que ells en diuen “la unidad nacional”. Per això, Espanya haurà d’explicar al TJUE la mentida i contradicció del jutge Llarena respecte a les euroordres contra els exiliats catalans quan ell mateix va afirmar que estaven paralitzades per la seva situació de rebel·lia. Aquesta contradicció serà exposada per la defensa dels exiliats i els resultarà de difícil contesta i més existint la discordança entre Llarena i l’advocacia de l’estat que cadascú dóna la seva versió al respecte.
La desconfiança que genera la justícia espanyola a Europa després d’haver comès tants errors i fracassos judicials a Alemanya, Bèlgica i Itàlia, és majúscula. Errors que Espanya hauria de tenir en compte i el govern “més progressista de la història” hauria de fer alguna cosa per evitar tal desprestigi. I més quan l’advocat general del TJUE ja s’ha pronunciat afirmant que l’euroordre s’ha de denegar, si s’atempta, com sembla que així ho fa, contra els drets fonamentals de les persones demandades.
Polònia està immersa en un xoc frontal amb el Tribunal Superior de la Unió Europea. Ha de pagar una multa diària d’un milió d’euros per ignorar les decisions de la justícia comunitària quan els va ordenar retirar per atemptar contra la llibertat d’expressió, i juntament amb Romania, defensaran Espanya. Què passarà com és de preveure quan els exiliats puguin tornar a Espanya –únic país que els ho té prohibit- per ordres emeses del tribunal europeu? L’interrogant queda enlaire, però el desprestigi resultaria tan aberrant que algun dels responsables judicials n’haurien de pagar les conseqüències, si és que l’Estat espanyol és tan democràtic com prediquen els periòdics de Madrid.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari