Quan era petit els meus pares em contaven ‘El conte de l’enfadós’. Al principi no entenia per què, quan els insistia, sempre em contestaven amb una pregunta, la mateixa pregunta… Aquests dies, amb tot el que està passant al voltant del debat sobre l’hospital Verge de la Cinta, he recordat la meva infància i el conte… sí, però no, no però sí, o tot el contrari… ja m’enteneu.
Cansats del conte, una colla de gent, d’arreu del territori -les Terres de l’Ebre- ens hem animat a tirar endavant una nova Plataforma, la Plataforma per un Nou Hospital de les Terres de l’Ebre. Com en anteriors experiències, la nostra Plataforma neix com a mostra del fracàs i desconfiança envers una classe política -no tota, afortunadament- que està més preocupada per “salvar la cadira” que per respondre a les demandes i necessitats d’un territori que espera un nou hospital des del 2006.
Estem cansats de tanta indefinició i del joc de passar-se uns a altres la pilota, tot defugint la responsabilitat que tots tenen. Prou ambigüitats, “caixa o faixa”. Han tingut prou temps, prou anys per planificar i atendre aquesta demanda. No s’hi valen excuses com el “jo no hi era…” o “la culpa fue del Chá chá chá“. Al cap i a la fi, com diu el refrany, “Entre els uns i els altres, la palla a l’era”.
No demanem gaire més que el que altres tenen. Som pocs, és veritat –un barri de la Ciutat Comtal-, però tenim consciència que donem més d’allò que rebem i ja va sent hora de revertir aquesta dinàmica. Massa sovint, ens sentim discriminats i perifèrics, somiem un país més equilibrat i sostenible enfront aquest “conte de l’enfadós” que han practicat aquest i governs anteriors. Invertir en salut a les Terres de l’Ebre, com en altres territoris, és una aposta valenta per anar redefinint un model més viable i alternatiu de país. Posar “tots els ous en un mateix cistell” comporta greus conseqüències, la desafecció i el cansament, entre molts altres.
Com Plataforma, participem plenament del tarannà de millora que en el seu dia manifestaren els diferents col·lectius en forma de moció presentada en diferents ajuntaments. Reconeixem i agraïm les propostes clares i assenyades dels professionals de la salut en tot allò que fa referencia a l’optimització de recursos i a una planificació global i adient per al nostre territori. La nostra raó de ser no respon sinó a l’ànim de concretar aquestes propostes i contribuir a resoldre les mancances que uns i altres denunciem.
I és per això que no acceptem que es parli de quinze o més anys vista per fer real el nou hospital. Venim de lluny i no volem esperar gaire més. Han passat setze anys des que es van posar a disposició del Govern uns terrenys per a la seva construcció, aquell Govern es va fer el sord i amb CiU vingueren les retallades.
Des del 2006 s’han esmerçat molts diners en reformes, adequacions, adaptacions, substitucions, ampliacions, canvis, renovacions, etc. en el Verge de la Cinta… “draps calents”, “xapa i pintura” necessàries, però no suficients per millorar el que no és millorable. Continuar amb aquesta línia d’actuació no farà sinó hipotecar el futur i el desenvolupament d’aquest pla de salut que demanen el professionals de l’àmbit. Només des de la ingenuïtat hom pot pensar que després d’invertir 50, 60 o 70 milions en reformes, ampliacions i millores, la nostra Generalitat invertirà més diners en un nou hospital. Que no ens prenguin pel que no som, no volem un hospital de “segona mà”, volem un nou hospital. Gastar-se una milionada en reformes i ampliacions en un espai tant constrenyit, condicionat i de problemàtic accés podrà, en el transcurs dels anys, ser considerat, una vegada més, una malversació dels diners públics i un engany a les Terres de l’Ebre i a la seva gent.
És per això que no és acceptable cap raonament que soni a xantatge –“o això o res”-, com diu Xarango en la seva cançó “Agafant l’horitzó”: “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Com passa en altres llocs caldrà continuar invertint el necessari per, si més no, evitar el deteriorament i garantir l’apropiada atenció als i les pacients. Treballant també per fer real el nou hospital el més aviat possible. Venim de lluny.
Per tant, deixeu de “marejar la perdiu” i no ens vingueu amb romanços! Ajuntament de Tortosa, Conselleria de Salut: conte contat, conte acabat!
*SISCO LAHOSA és membre de la Plataforma per un Nou Hospital de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari