Com aquell llop disfressat de xai que vol integrar-se a un ramat per atacar-lo, així és com ha nascut el que s’autoproclama com “l’únic partit genuïnament tortosí”. Però, en realitat, aquest xai anomenat “Junts per Tortosa”, no és res més que el llop de sempre: el PDeCAT de Ferran Bel i de Meritxell Roigé.
Amb una imatge renovada que recorda la tipografia de la Federació de Comerç Tortosa Més i apostant pel blau de “serietat, seguretat o responsabilitat”, que més aviat no ofereixen, és la manera com el PDeCAT tortosí pretén rentar-se la cara per al 2023.
La seva líder nacional, Àngels Chacón, va anunciar que se n’anava a fundar Centrem, un partit que vol jugar a ser la nova Convergència, però sense arribar a ser res més que un altre fragment dels molts que hi ha a l’espectre català després de la dissolució de CiU. Aleshores, davant d’un Partit Demòcrata sense rumb, els seus militants tenien tres opcions: anar-se’n a Centrem, plegar de la política (la millor opció) o fundar un altre partit.
Els de Bel i Roigé, lluny d’abandonar de manera definitiva la butaca, han optat per la tercera via que no és, precisament, aquella del Duran i Lleida. Aquesta tercera via consisteix en fundar mini partits d’àmbit local a tots aquells municipis on encara creuen que tenen opcions de continuar manant. Perquè ens entenguem, alguns dels municipis serien: Tortosa, Gandesa, Deltebre, Reus, Igualada o Calella, entre d’altres.
Podria ser que hi hagi polítics que tenen l’afany de jubilar-se ocupant un càrrec al preu que sigui? Possiblement encara en queden d’aquells que després d’haver estat diputats al Parlament, congressistes, senadors… es veu que encara no tenen prou calés per anar enfilant el camí de la retirada, tal i com van fer en el seu dia en Jordi Xuclà o en Carles Campuzano.
I és que a can PDeCAT no han sabut digerir que Carles Puigdemont i Casamajó va crear un partit nou, Junts per Catalunya, que va desbancar el PDeCAT i tots els seus derivats a les urnes del passat 14-F. Ara, sense drets electorals, sense els mitjans ballant al seu so i gairebé sense càrrecs, es veuen acabats i, a la desesperada, creen invents per aferrar-se al seient i evitar així que hi hagi algú que els pugui fer fora i plantar cara.
I mireu si n’arriben a ser de poc originals que els de Roigé i Bel han plagiat el nom del partit de Puigdemont per tal d’entabanar i de confondre la població que a aquestes alçades està molt marejada amb tantes sigles i tantes marques. Per això, cal explicar de manera diàfana que “Junts per Tortosa” no té res a veure amb el partit del President Puigdemont i que no és res més que la guerra de guerrilles d’aquells de la vella guàrdia de CiU que no han sabut trobar el camí de la paperera de la història. És una llàstima que hi hagi gent que prefereixi un litigi judicial per unes sigles, abans que reconèixer honestament i humilment que ja se’ls ha passat l’arròs.
I, evidentment, Tortosa no és la ciutat que estimen ni volen sumar res en positiu, és la ciutat que els permet continuar la seva dinàmica de la mala política. És l’excusa que els permet seguir sent reines d’una societat estamental del segle XIV en ple segle XXI. És la ciutat que volen capgirar fent que ningú pensi, que ningú sigui dissident, que ningú es revolti contra el poder, que ningú digui “Ja n’hi ha prou!”. En definitiva, que ningú pugui fer realitat el canvi que mereix aquesta ciutat bimil·lenària que tant m’estimo.
Benvolguts líders de Junts per Catalunya, Movem Tortosa, ERC, PSC, CUP, C’s i PP; a les tortosines i tortosins ens és igual si sou d’esquerres o de dretes, només us demanem que al 2023 feu de Tortosa la ciutat del canvi decisiu i definitiu.
*IRENE LÓPEZ és militant de JuntsXCat.
Fes el teu comentari